General

La processó cívica dels Màrtirs de la Llibertat

Alacant és l’epicentre de la revolta capitanejada per Pantaleón Boné contra el govern moderat en 1844. A dia d’avui, el Palamó presencia l’única processó cívica dels Màrtirs de la Llibertat cada segon dissabte de febrer, a la vesprada. Des de la plaça de l’església de Sant Josep fins el Panteó dels Guijarro, ciutadans i autoritats rememoren els fets entre himnes i corones d’amor i llibertat.

Durant el regnat d’Isabel II, els moderats guanyen les eleccions l’any 1844 i manen fins el 1854. S’afanyen a redactar la Constitució conservadora del 1845, la qual concedeix a la reina molt de poder: «Doña Isabel II, por la gracia de Dios y de la Constitución de la Monarquía española, Reina de las Españas».

Quan el cap de govern moderat, Narváez, inicia l’exercici del seu càrrec, comença a fer la punyeta els liberals més extremistes i progressistes i s’afanya a establir un sufragi censatari ajustat de tal manera que només podran votar els molt rics. Els perjudicats, burgesos que també són rics però no tant, volen continuar votant (no volen que voten els pobres emperò) i s’emprenyen. Serà Pantaleón Boné qui donarà la cara per ells: l’aragonés capitanejarà el pronunciament militar de 1844 contra el govern moderat. «Visca la Constitució! Visca la reina Isabel II! Avall el ministeri!»

Estampa satírica Aupa! Aupa!(1834). Al cel, la regent Maria Cristina i la xiqueta Isabel II amb l’Estatut Reial de 1834 a la mà. Carles Maria de Borbó cau de la cucanya.
Font: BNE.

Pantaleón Boné surt de València per tal de “perseguir el contraban”. Uns 250 carabiners d’infanteria i 80 de cavalleria l’acompanyen. I és així que, el 28 de gener de 1844 a entrada de nit, els militars travessen les portes de la ciutat d’Alacant amb el seu comandant general. En arribar a la plaça, bang! Ja és aquí el vostre cap, conspiradors: comença la revolta. Boné captura les autoritats i se’n va directe amb els seus hòmens al castell de Santa Bàrbara. Allà sorprén els soldats, desarma els qui no recolzen la seva causa i els fa presoners amb els seus superiors.

Des d’Alacant, avisen dels conspiradors a Elx, Crevillent, Asp, Cartagena, Alcoi, Múrcia, València… Les forces de l’ordre venen pels insurrectes per terra i mar. De rebel·lions, n’hi ha arreu de la península, però l’epicentre és Alacant. Finalment, cap d’elles té èxit. La revolta fracassa en l’objectiu d’enderrocar el govern de Narváez. A les 7 del matí del 8 de març, en filera, de cara al mar, afusellen Pantaleón Boné i els seus sequaços al Malecó d’Alacant, l’actual Explanada.

D’aquest pronunciament de 1844 protagonitzat per Alacant, trobem recreacions pictòriques a l’Ajuntament d’Alacant. També s’editen obres. José Barbier escriu Fe y Esperanza (1854), una palma dedicada a «las víctimas de la causa del pueblo». Apunta que ajusticien 36 homes en total: un a prop de Relleu i la resta a Cocentaina, Montfort i Alacant, tots ells militars i algun col·laborador. Entre aquests, no figuren els qui cauen a Alcoi el 29 de gener de 1844, dels quals sí que en dona notícia el diari El Corresponsal diumenge 4 de febrer del mateix any. Evidentment, els industrials alcoians no recolzen Pantaleón Boné. Pensem que, a Alcoi, li ha anat bé industrialment en les èpoques conservadores de la història. Per la seva lleialtat, Isabel II decideix atorgar la capitalitat de la província a Alcoi, però li la retorna a Alacant passada la tempesta.

Diari de la tarda El Corresponsal (Madrid, Diumenge 4 de febrer de 1844).
Font: BNE.

La població alacantina està commocionada. Cada 8 de març, no tarden en arribar els monuments, la missa a la col·legiata de Sant Nicolau i les processons cíviques en memòria d’aquests màrtirs de la Llibertat. Esdevindran una tradició interrompuda per la guerra civil del 1936. Recordem el popular monument, obra de Vicent Bañuls (Alacant, 1966-1935) en pedra, als Màrtirs de la Llibertat d’Alacant. Aquesta al·legoria de la Llibertat, la inauguren el 1907 i la lleven decapitada el 1941: damnatio memoriae.

El 14 de febrer de 1844, afusellen set dels de Boné al Palamó, Alacant. Ells són el tinent coronel Idelfonso Basalio, el comandant José Mena, el capità i tinent Lluís Gil, el comandant i tinent de carabiners Pio Pérez Villapadierna i els tinents Luis Molina i Arcadio Blanco. Criden «Llibertat!». Segons José Barbier, els afusellen a la caserna general de Palamó. El poble diu que els executen a les tàpies del Panteó de las família Guijarro, fan un clot i els soterren.

Actual plaça del Mar, Alacant (1916). A l’esquerra, monument als Màrtirs de la Llibertat de Vicent Bañuls.

Actualment, només hi ha una processó cívica a l’epicentre del pronunciament de Pantaleón Boné en pro de la llibertat, la del Palamó. Sí, també trobem monument i processó a Carral (Galícia), però allà ho han lligat al nacionalisme gallec. Barbarismos de la inscripción del monumento a los mártires de Carral (1907) aborda controvèrsies lingüístiques.

L’any 1992, l’Associació de Veïns de Villafranqueza “El Palamó” recupera la tradició de la processó cívica dels Màrtirs de la Llibertat. Des d’aleshores, cada segon dissabte de febrer a les 17,00 hores, la processó arranca de la plaça de l’església del Palamó, la Parròquia de Sant Josep. Travessa l’avinguda del Màrtirs de la Llibertat i culmina al Panteó de la família Guijarro. Es pronuncien unes paraules per aquells màrtirs i s’obrin les portes del panteó. La Societat Musical La Amistad del Palamó posa la música tots els anys. No ha parat de sonar des del 1856. Estrena, de Miguel Brotons Pérez, Oda als Màrtirs el 2015. Tots aquells que ho estimen poden oferir corones fúnebres i flors als Màrtirs del Palamó.

La processó cívica del Palamó és un acte força significatiu d’aquest barri de la ciutat d’Alacant que aspira a ser poble ja fa molts anys. Malauradament, per culpa del coronavirus, el passat 2021 no hi hagué processó, però enguany es reprendrà, el proper dia 12 de febrer. L’any passat, la Regidoria de Cultura va muntar un vídeo al YouTube per rememorar els Màrtirs de la Llibertat. L’Associació de Veïns Villafranqueza “El Palamó” declarava que el 14 de febrer del 1844 fa pensar novament en la llibertat. Lamenta estar lluny de la veritable llibertat:

«[…] Quan les regles tutelades pels nostres governants ens impedeixen sentir-nos iguals als nostres veïns, simplement pel lloc que ocupem dins una distribució territorial, i el nostre progrés com a individu dins aquest col·lectiu es veu marginat i oblidat dia rere dia, ens preguntem si una altra forma d’acabar amb la llibertat pot ser l’abandó. Abans se’ls afusellava; ara, se’ls ignora. Veiem el deteriorament dia a dia. Tenim llibertat per alçar la veu i queixar-nos, però serveix? Una veritat a mitges o esperança com a resposta ens consola, tornem com el ramat a la cleda i esperem un sustent».

Irene Elisa Santacreu Cortés
Natural d’Alcoi. Graduada en Filologia per la Universitat d’Alacant. Actualment cursa el Màster en Estudis Literaris per la Universitat d’Alacant. Col·labora amb la revista Tipografía la Moderna. Publicació «Retórica y demagogia» en Eikasia: revista de filosofía.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close