General

La Providence-Casa Descatllar, un indret de creació a Catalunya Nord

Al bell mig del centre d’Illa, al Riberal (Catalunya Nord), fa més de dos anys que hi ha un centre català d’art viu dins d’una casa amb molta història que els nous propietaris van descobrir i valoritzar. Malgrat les circumstàncies adverses a causa de les restriccions sanitàries i els tancaments obligats o tocs de queda, La Providence obre les seues portes als artistes que necessiten un lloc d’exposició o una residència. A més s’han associat amb El Far de Menorca i el Konvent de Berga. Si ara s’acaba una exposició del menorquí Cristian P. Coll sobre els camins de les persones refugiades, es prepara per al mes de desembre una exposició doble amb el muralista Berni Puig i la ceramista, Anna Benet.

La Cristina Campadieu i el Dimitri Xató —Chateau catalanitzat—, són una parella que ja ha tingut diverses vides. La Cristina va ser molts anys al capdavant d’un dels dominis vitícoles més prestigiosos de Cotlliure tornant a posar els vins rancis secs a l’honor. Mentre que el seu marit és un artista belga i cuiner especialista en sushi. A més, va descobrir tard que tenia una besàvia catalana, de Roses, que va migrar cap a Bèlgica. Tots dos van obrir Ítaca, una botiga de productes artesans i tradicionals al centre de Cotlliure. Després van instal·lar-se a l’altra banda de la frontera però no massa lluny, a la Selva de Mar. Allà, entre més, van impulsar un restaurant i el Festival La Selva de l’Art. Finalment, en tornar a la Catalunya Nord, es van enamorar d’una casa antiga del centre d’Illa, al Riberal. Després d’adquirir-la per fer-ne un centre català d’art viu, van descobrir-ne la història: el seu nom original era la Casa Descatllar.

Cristina Campadieu i Dimitri Xató.

En aquesta casa pairal hi va viure la família Descatllar i s’hi va preparar la conspiració de Vilafranca el 1674, en contra de l’annexió francesa. Els membres d’aquesta família van ser matats i la seua casa va ser atribuïda a nobles favorables a la nova autoritat. És per això que quan la Cristina i el Dimitri van descobrir aquesta història, després d’haver comprat la casa, li van voler restituir el nom Descatllar, a més de La Providence, inscrit damunt de la façana.

En aquest edifici la parella va poder realitzar el seu somni, crear un lloc dedicat a l’art, La Providence. Es tracta del Centre Català d’Art Viu amb exposicions, esdeveniments, residències artístiques i tallers dedicats a la mainada durant les vacances escolars.

Després de passar mesos tancats al públic a causa de les restriccions sanitàries lligades a la pandèmia de la Covid-19, que va impedir l’exposició “Música invisible” del Pascal Comelade, ara estan recuperant la majoria de les activitats. A la primavera van ser la tercera i darrera etapa d’una residència artística amb el segell de l’Euroregió juntament amb el Far de Menorca i el Konvent de Berga, amb Alba Rihe, Biel Llinàs i Laetitia Lazizi. I aquest mes de setembre són precisament dos altres artistes habitualment ubicats al centre berguedà que van fer una estada a Illa gràcies a una col·laboració amb el Konvent de Col Rosal.

D’una banda, el muralista Berni Puig. De l’altra, la ceramista Anna Benet. Ambdós comparteixen taller habitualment, hi poden haver, doncs, interferències, però treballen de manera independent. De fet, tenen la intenció de treballar junts sobre algun projecte en el futur. El treball de recerca del Berni Puig és l’evolució al llarg de la història de la tècnica per poder traslladar frescs d’un lloc a un altre, per exemple d’una església a un museu. Concretament, estudia com extreure pigments d’una paret original i transportar-los. Està treballant sobre pigments de cases abandonades amb l’objectiu de salvaguardar la memòria històrica dels llocs. La idea inicial ve dels edificis buits i abandonats a prop del Konvent de Berga. També s’ha de dir que el Berni s’està orientant cap a l’art urbà.

Berni Puig, en ple treball.

L’Anna Benet treballa la ceràmica sobretot la tècnica del torn per fer peces imperfectes que s’allunyen doncs de la seua funcionalitat. En aquest sentit, fugint de la perfecció ens acostem a l’artesania. A partir d’una mateixa tècnica es fa una recerca estètica i no d’utilitat.

La Cristina destaca de l’Anna la facilitat d’adaptació, demostrada quan uns nins que mai havien gosat entrar dins d’un museu o una galeria hi arribaren. De seguida van voler tocar-ho tot i en lloc de prohibir-los-ho, l’Anna els va fer treballar el fang i van quedar entusiasmats. I tot i que l’Anna assegura que no en té costum, no tanca la porta a la possibilitat d’acollir alumnes dels centres educatius d’Illa.

Les pròximes setmanes aquests artistes continuaran desenvolupant les seues recerques a Berga, i tenen previst tornar a Illa al mes de desembre per presentar una exposició a la Casa Descatllar. A més de presentar-hi peces originals es preveu presentar fotografies i vídeos de l’elaboració, de la recerca i de les residències d’aquests artistes sigui a Illa o a Berga.

La ceramista Anna Benet.

El Dimitri i la Cristina, que no paren de tenir idees i projectes, ja estan immersos en el microfestival pluridisciplinari d’anada i tornada entre la Selva sur Tet i Illa de Mar. L’anada és aquest dissabte 25 de setembre a La Selva de Mar amb conferències una musical del Jean-Bernard Brassach i una de literària amb la Miquela Valls, la presentació d’un llibre RAPTS i finalment una exposició de Laetitia Lazizi. Mentre que la tornada serà el dissabte 16 d’octubre a Illa també amb la presentació del llibre RAPTS, una conferència del Josep M. Gràcia, una exposició de la Laia Vaquer i una xerrada musical sobre la globalització i el segle XX explicats amb ukulelé, a càrrec de Salva Rey.

Laura Bertran
Laura Bertran és nascuda a Perpinyà al setembre del 1981. Després d'estudis de català a la Universitat de Perpinyà i de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, desenvolupa la seva tasca com a periodista i animadora de Ràdio Arrels a la Catalunya Nord. També ha col·laborat amb El Punt Catalunya Nord i Descobrir Catalunya. Curiosa de mena i antiga balladora de l'esbart « Els Dansaires Catalans de Tuïr » durant 25 anys.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close