General

La Sarga, la gran pel·lícula

Un viatge en l’espai i en el temps. Un dels indrets màgics del nostre país. La Sarga, entre Xixona i Alcoi. Molt a prop del barranc de la Batalla, on el 1276 el cabdill musulmà Al-Azraq va provar de reconquerir la població cristiana d’Alcoi. Però s’aparegué sant Jordi, trencà el setge a la ciutat i matà d’una sageta el “dels ulls blaus”, Al-Azraq. Doncs al costat de tot aquest relat, trobem un conjunt únic d’art rupestre prehistòric que marca tres estils diferents per a tres cronologies separades entre elles alguns milers d’anys. Prop d’Alcoi, podem anar a un santuari prehistòric. Amb un possible bruixot amb una màscara bovina, i dos infants que assisteixen interessadíssims al final de l’exercici de la cacera.

Passejaven entre coixinets de monja, falagueres, ginebres, timonets i savines. El sol inclement era atenuat per l’ombra de les carrasques. Tots tres van pujar lentament a una mena de lloma que acabava en quatre o cinc grans forats. La sensació era com quan entres a una església: a l’altar major trobem un retaule, amb diferents escenes que ens conten fets sagrats. El de l’esquerra semblava una gran cavitat negra. Feia una mitja hora que havien deixat el mas. Quan els ulls es van acostumar a la relativa foscor de l’ombra i de les roques, van començar a aparèixer uns signes enormes en forma de meandres… Era la part central, potser la més sagrada, la reservada als ídols més poderosos. A costat i costat, en dues balmes diferents, van descobrir un relat cinematogràfic que contava tècniques de cacera, el final d’uns animals que havien estat conduïts a una mena de congost i allí finalment, sacrificats.

Era una mena de llibre d’instruccions per a les noves generacions que explicava com caçar bé… Al mas de la Sarga hi havia 146 figures de tres estils diferents de pintura postpaleolítica: una estètica macroesquemàtica, “mediterrània” i esquemàtica. El 15 d’agost de 1951 Marius Brotons, Joan Pastor i Hèctor G. Llácer descobrien al barranc de la Cova Foradada un conjunt de pintures rupestres extraordinari. Un altre santuari de la prehistòria.

A finals del segle XIX, Alcoi era molt més que draps, papers, ferros, telers i aigua. La seua revolució industrial havia generat una idiosincràsia pròpia, unes vivències que marcaven el caràcter de les ciutadanes i dels ciutadans. Telers, aigua i vapor. Aquest maquinisme havia provocat moments terribles: uns incendis que no s’acabaven mai, revolucions amb alcaldes maçons arrossegats pels carrers, obrers explotats fins al límit, infants morts per síndromes respiratòries o senzillament, de fam… Misèria i companyia, pa negre i bacallà, sindicats, dirigents, vagues, manifestacions, proletariat conscient de ser-ho. Era una cara de la moneda.

Imatge del jaciment.

Però també Alcoi esdevingué una ciutat moderna, amb nudistes, escoltes, vegetarians, maçons, espiritistes, protestants, amb els seus moviments excursionistes… I un referent en el panorama arqueològic europeu. Un dels objectius d’una societat conscient és conèixer i estimar el seu passat. El Centre Excursionista d’Alcoi comença a finals del segle XIX a trepitjar el país, els camps, les muntanyes… I van descobrint que l’Alcoià guarda un passat fascinant. El 1884 pot ser la primera data significativa: Enric Vilaplana, enginyer, descobreix enterraments prehistòrics a les Llometes. I així fins a arribar al descobriment de la Sixtina alcoiana. A partir d’ací, la sistematització i l’estudi de la memòria alcoiana es convertí en un objectiu més de la societat, la qual donava prestigi i arguments per a continuar existint.

Als abrics de la Sarga és l’únic conjunt rupestre on hi ha aquests tres estils superposats que indiquen una seqüència cronològica llarguíssima, que possiblement té més de 7.000 anys. De fet, els prehistoriadors daten les pintures entre l’any 7000 al 2000 ANE.

Els abrics de la Sarga són sense dubte, un lloc sagrat prehistòric. Un indret on se’ns conta una gran pel·lícula: com en fotogrames se’ns conten fets de la vida i de la mort, de la subsistència d’uns humans que ja no depenien tant dels grans animals, però que encara els necessitaven per allò de la proteïna… A les balmes veiem un món agònic: cérvols ferits a les panxes que vomiten sang per la boca, petjades de cabres que van fent cercles per tal de buscar el millor lloc on deixar-se caure, arquers tensos que observen on ha anat a parar la fletxa, un guerrer dalt d’un arbre per tenir un millor punt d’observació, dos infants asseguts en terra que estan rebent la lliçó d’un adult… Diverses generacions deixaren als llenços de pedra la memòria de les seues creences, dels seus relats, de les seues històries cinegètiques. Durant molt temps: caçadors recol·lectors, agricultors, ramaders es reunien regularment en aquest gran altar per a fer el que fem nosaltres ara mateix: intercanviar productes, persones, parlar, o celebrar litúrgies religioses que miraven d’explicar el miracle de la natura, els cicles vitals que els permetien sobreviure… I sobretot, buscar parella: el Tínder d’aquella prehistòria caçadora recol·lectora.

La Sarga és un santuari. Un lloc sagrat amb creences, angoixes dibuixades en òxid de ferro. Les artistes o els artistes tenien una gran capacitat d’observació: tracen d’un cop les siluetes dels càprids, dels cèrvids… Abans, l’art macroesquemàtic ha representat figures enormes que dominen tota la vista: amb els braços en alt, en actitud orant… Als abrics de la Sarga hi ha escenes de cacera, arquers, cérvols ferits, meandriformes, serpentiformes figures difícils d’interpretar… però podem imaginar que són seqüències de recol·lecció, xamans, orants i les primerenques representacions de primitives divinitats… Un indret on celebrar la festa, les seues litúrgies, les seues pregàries i els esperits de la natura.

En la gran superfície que ocupen els abrics 1 i 2 podem veure la major part d’estrats que ens planteja la Sarga. L’art macroesquemàtic -més primitiu- presenta antropomorfs més grans amb traços més gruixuts, meandriformes… L’art macroesquemàtic és un primer art amb un marcat caràcter religiós i relacionat amb les ceràmiques cardials. Per damunt, les figures d’art mediterrani rupestre amb cérvols, alguns d’ells amb fletxes clavades. A la dreta els arquers que acaben de llançar-les semblen marxar del camp de caça. Al costat, trobem dos arbres amb troncs que acaben en una superfície de punts que expressen fullam.

Meandres.

Estan relacionats amb uns antropomorfs que tenen unes vares: l’escena s’interpreta com l’acció de varejar arbres, potser carrasques, oliveres o ametlers… la imatge del vareig és interessant perquè ens presenta allò que podria ser una canya colpejant les branques, però en moviment: l’acció d’atiar el brancam transforma la vara en dues imatges, com si es tractés de dos fotogrames diferents que ha d’unir la retina per a transformar la imatge estàtica en una “pel·lícula”… La major part se superposen, cosa que demostra que en temps diferents la gent pintava a les superfícies de la roca. Hi veiem figures humanes allargassades amb un cap desproporcionadament gros.

A l’abric 2 trobem art llevantí o mediterrani, amb càprids i figures humanes. Més antigues, i, per tant, per sota de les anteriors, observem meandriformes i una figura humana amb una possible màscara que representa un bòvid, i una altra al costat amb el cap ple de raigs. És el primer moment on l’ésser humà canvia d’un estat nòmada i caçador recol·lector a sedentari… I si el Sol no torna a eixir? I si el blat no torna a créixer? I si els grans animals sagrats amb la lluna al cap no fan el mateix viatge de cada tretze llunes? I si no venen…?

Figures animals i humanes.

Un crit d’emoció va ser el primer gest de la troballa

Són paraules de Camilo Visedo Moltó al seu llibre “Alcoy: geografía y prehistoria” a l’hora d’escriure el descobriment de la Sarga, un dels jaciments amb pintures postpaleolítiques més importants d’Europa. La mateixa “emoció” que experimenta cada visitant quan arriba a aquella atmosfera on el temps ha ferit l’espai… On es projecta cada dia una pel·lícula que s’encarreguen de contar els especialistes que cada matí pugen a la Sarga perquè els ciutadans i ciutadanes estimen el patrimoni…

(Aquest article és un homenatge a totes i tots els que han fet possible el coneixement, la valoració i la recuperació del nostre passat: des de Cavanilles, Vilanova, Emili Gandia, Porcar, Jordà, Lluís Pericot, Tarradell, Fletxer, Pla, Llobregat, Aranegui, Villaverde…)

Vicent Artur Moreno
Vicent Artur Moreno (València, 1962), és professor de la Universitat de València, doctor en Comunicació Audiovisual i llicenciat en Arqueologia, Història de l’Art i Periodisme. Ha fet guions per a documentals sobre el patrimoni i ha estat comissari d’exposicions com ara “Vicent Ferrer, entre la realitat i el mite”. En l’àmbit de la divulgació patrimonial ha estat creador de més d’una cinquantena de rutes arreu de la Mediterrània.
Alfons Llorenç
Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia. Ha estat de redactor en TVE (València) i director de diversos programes. Com a realitzador ha estat cap d'emissions de la cadena Hispavisión. Ha estat corresponsal de Destino, Canigó, i El Noticiero Universal, ha col·laborat a Las Provincias, Diario de Valencia, Levante-EMV, El País, Triunfo, i altres. Assessor per a Assumptes Culturals del President de la Generalitat Valenciana (1989-1995). Ha rebut premis del Ministeri de Cultura d'Espanya sobre Arte, Tradiciones y Costumbre de los Pueblos de España i el 2007 el Premi de periodisme d'investigació Ramon Barnils. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Va guanyar el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians el 2012 amb 'El Sant del dia' en la modalitat d'assaig.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close