General / Patrimoni

La Segarra, terra de castells

Catalunya vol dir “terra de castells”. Si més no, així ho explica una de les diverses teories – la més estesa – que busquen esbrinar l’origen i significat del nom del nostre país. D’altres hipòtesis parlen d’antigues civilitzacions, herois protonacionals o jocs de paraules difícilment assimilables. Disputes lingüístiques a banda, sobre el terreny, queda clarament demostrat que Catalunya és terra de castells. Des de les impressionants fortaleses gairebé soterrades vigilants en la frontera amb la Catalunya Nord fins als airosos castells medievals insígnies del país com el de Miravet o el de Montsoriu.

Però si en un indret és fan més evidents aquestes construccions, és a la Segarra. Terra de pas, de paisatge suau i amable a la vista, durant anys se li encarregà l’àrdua tasca d’exercir de línia divisòria entre dues civilitzacions, la cristiana i la musulmana. I d’aquesta feta en sortiren la majoria dels castells que encara avui poblen els camps i turons de la Segarra. Concretament, tenint en compte la comarca administrativa – perquè no vull entrar en l’esbarzer que és definir els imprecisos límits de la Segarra històrica – més d’una vintena de castells s’emplacen en aquest territori. Un bon mostrari de tipologies constructives, estils arquitectònics, usos i atzucacs de la història superats que res tenen a envejar a altres conjunts patrimonials de molta més anomenada. Recórrer els pobles de la Segarra admirant els seus castells dona bon compte de què fins no fa tant va ser aquest pam de món, treball constant i dedicat a la terra, vigilant la plana nit i dia veient passar qui va i qui ve com a bona cruïlla de camins.

Amb la majoria d’aquests castells, però, ens haurem de conformar en veure’ls per fora. Tanmateix, sis d’ells sí que tenen les portes obertes i permeten endinsar-nos de ple en la seva història. Més concretament, són: el de Concabella, el de Florejacs, el de les Pallargues, el de les Sitges, el de Vicfred i el conjunt de Montfalcó murallat.

Castell de Concabella

El castell de Concabella, al municipi dels Plans de Sió és una excel·lent porta d’entrada a aquest univers de fortificacions segarrenques. Amb gairebé mil anys d’història – poca broma! – i nombroses ampliacions i modificacions, ha tingut tots els usos imaginables: habitatge, corral, cafè, presó, escola o sala d’espectacles, fins que finalment s’imposa l’ús cultural que encara avui manté. Dic que és la millor porta d’entrada a aquest patrimoni perquè en l’interior del castell de Concabella s’hi emplacen no un, ni dos, sinó tres espais museístics per explicar al visitant el país on es troba. El primer d’aquests és el Centre d’interpretació dels Castells del Sió, imprescindible per entendre aquesta tipologia de construccions i com la seva presència ha modulat i configurat el paisatge de l’entorn. Precisament del paisatge va el segon dels espais, el Centre d’interpretació dels Secans de Lleida per explicar l’ecosistema, la flora i la fauna d’un lloc tan especial com fràgil. Per últim, hi trobareu l’Espai Manuel de Pedrolo qui precisament va néixer en un castell de la Segarra, el de l’Aranyó. Amb diversos audiovisuals i fins i tot la recreació del seu despatx, retrata prou bé la vida i obra d’un dels escriptors segarrencs més il·lustres si no el que més; amb perdó, és clar, del sanaügí Joan Margarit.

Espai Pedrolo dins el castell de Concabella

Un cop ubicats, escampeu-vos per la comarca a la recerca de castells. Sense por, no hi ha marge per l’error. Al de les Pallargues (també al municipi dels Plans de Sió), per exemple, us hi sentireu com a casa. De fet, és la casa de la família Rovira, que van comprar el monument fa molt de temps i ara ells mateixos es dediquen a mostrar-lo als qui s’interessen. La sala noble, la capella de Sant Miquel o la presó us transportaran directament a temps passats. I si encara voleu més misteri, pregunteu per les visites nocturnes a la llum de les espelmes, tota una experiència mística.

Castell de Florejacs

Florejacs és un dels nuclis que formen el municipi de Torrefeta i Florejacs i que compta, com no podia ser d’altra forma a la Segarra, amb un castell. En aquest cas, construït al segle XI per Arnau Mir de Tost, com altres de la zona. Reprenent el fil del significat dels noms, Florejacs vol dir “elevació fortificada de les flors” en etimologia ibèrica o això diuen alguns. Un nom ben poètic per un castell envoltat de llegenda, la de la Dama de les Flors. Canta la tradició per aquelles contrades que la Dama del castell de Florejacs de bella i gràcil com era podia triar l’amant que volgués entre els molts homes que la venien a rondar. I així ho feia, però per tal de no guanyar-se mala fama, quan en tenia prou d’un amant li feia olorar una flor encantada que convertia al pobre home també en una flor que la Dama plantava al jardí del castell. Assabentat el rei d’aquesta pràctica, la va fer jutjar i executar. La llibertat sexual de la dona, sempre castigada al llarg de la història.

Interior del castell de Florejacs

Misogínies històriques al marge, paga la pena visitar el castell de Florejacs amb la seva alta torre des d’on albirar l’horitzó de camps segats i illes de bocs. Si ho feu, però, aneu amb compte a no xafar les flors de la vora, no fos cas que la llegenda fos certa.

Castells, llegendes, història, paisatges amb què la vista no dona l’abast… a la Segarra no us faltarà de res. Això sí, agafeu un bon barret que el sol hi pica fort!

Àlex Rebollo Sánchez
És historiador, museòleg i té un postgrau en gestió de patrimoni immaterial. Ha treballat en museus com el Museu de la Vida Rural o en la posada en marxa del Museu Casteller de Catalunya. També en institucions culturals com la Biblioteca de Catalunya.
Actualment treballa com a autònom en la creació i gestió cultural i patrimonial. A més, forma part del col·lectiu Factoria Bram.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close