La Fundació “la Caixa” ha presentat aquest matí les exposicions que es podran veure la temporada 2022-2023 a CosmoCaixa i la xarxa d’onze centres CaixaForum, una oferta diversa amb la qual esperen recuperar el nivell de visites d’abans de la covid-19 i, fins i tot, superar-les comptant amb l’empenta del nou centre ubicat a l’Àgora de València i les exposicions itinerants. La previsió és arribar als 3,5 milions de visitants. La fotografia natural i experimental, el retrat del segle XIX, la relació de Pixar amb la ciència, Anglada-Camarasa o les col·leccions privades dels artistes seran alguns dels hams.
Durant els anys més durs de la pandèmia, els centres dependents de la Fundació “la Caixa” arribaren a enregistrar una baixada de visites del 70%. Però l’ombra de la pandèmia sembla haver quedat totalment enrere: segons les dades aportades per Elisa Duran, directora general adjunta de la Fundació, des del passat 1 de març les diferents activitats han tingut 1,5 milions de visites, a un 18% d’un any sense les restriccions provocades per la pandèmia. Quan acabarà la temporada presentada avui, la previsió és arribar als 3,5 milions de visitants, una afluència superior a l’habitual atiada per la bona marxa del nou CaixaForum València, el nou centre ubicat als fins ara deshabitat Àgora dissenyat per Santiago Calatrava que està sent visionat diàriament per 4.500 persones de mitjana.
Duran també va aportar una dada interessant, el fet que les visites als centres tinguen ara un grau més gran de planificació: d’un 18% aproximat de reserves, s’ha passat a un equilibri total del 50%. Un canvi substancial d’hàbits que calia referenciar.
Més enllà d’aquests números, l’interés de la matinal residia en saber quines serien les exposicions de la temporada, trenta exposicions en centres i vuit d’itinerants, una desena de les quals són novetat. Abans, es va donar compte d’iniciatives com l’ambiciós “Bosc vertical” amb el qual es vol celebrar el 20 aniversari de CaixaForum Barcelona (“un projecte únic i pioner per fusionar art i medi ambient”, va assegurar Duran) i la plataforma digital CaixaForum+, presentada amb un espectacular vídeo i que serà un important contenidor de continguts online amb els quals “arribar a nous públics i complementar l’oferta dels centres”. Nou blocs temàtics, molt diversos, de l’arquitectura a la música, passant pel teatre o el cinema, amb 120 projectes.
Anglada-Camarsa, el retratisme del XIX i Pixar
Ignasi Miró, director corporatiu de l’Àrea de Cultura i Ciència de la Fundació “la Caixa” va ser l’encarregat de desgranar una programació que pel que fa a les novetats i, en concret, al CaixaForum de Palma, té com a mostra destacada “El jardí d’Anglada-Camarasa”, un passeig que recrea la volença per les flors i la natura de l’artista i que es podrà veure a partir del tres de novembre.
A Barcelona, mentrestant, es podrà veure a partir de l’1 de desembre la mostra “Visions expandides. Fotografia i experimentació”, una exposició amb fons del Centre Pompidou que recull 260 obres experimentals que abasten dels inicis del segle XX fins a l’actualitat. Man Ray, Lazslo MoholyNagy, Dora Maar, Wolfgang Tillmans, Barbara Morgan, Florence Henri i Brassaï en són alguns dels noms destacats. També a Barcelona es podrà veure “El segle del retrat La imatge de la societat del segle XIX”, una important mostra amb fons del Museu del Prado que reflecteix l’expansió del retratisme en aquella centúria, amb artistes com Vicente López, Federico de Madrazo, Eduardo Rosales, Ignacio Pinazo, Joaquim Sorolla o Ignacio Zuloaga. Aquesta mostra s’engegarà el febrer de 2023.
La capital del Principat també rebrà l’exposició “Déus, mags i savis. Les col·leccions privades dels artistes”, amb un enfocament interessant: deu artistes que formen part de la col·lecció de la Fundació mostraran els seus objectes personals. Rosa Amorós, Miquel Barceló, Georg Baselitz, Luis Feito, Joan Hernández Pijuan, Manolo Millares, Joan Miró, Susana Solano, Hiroshi Sugimoto i Antoni Tàpies seran els encarregats d’obrir-nos les portes a les seues inquietuds com a col·leccionistes. A partir del mes de novembre. Altrament, a la primavera hi haurà una exposició individual dedicada a l’artista i cineasta Alex Reynolds (Bilbao, 1978), amb una orientació marcadament social que s’aproxima des del qüestionament a la figura del rapporteur (‘informador’), les persones encarregades de prestar la seua veu a les persones que demanen asil davant els tribunals francesos. Una tasca en la qual no manquen incoherències i omissions.
Pel que fa a CosmoCaixa, a Barcelona, un dels incentius és la mostra “La ciència de Pixar”, una nova col·laboració amb la factoria d’animació nord-americana que no posa l’accent aquesta vegada en el brutal cabal creatiu del segell, sinó en els aspectes tecnològics i d’enginyeria que s’amaguen en els seus fotogrames. També a CosmoCaixa, en una mostra que itinerarà per centres CaixaForum i altres espais, es veurà “Els colors del món”, una col·laboració amb National Geographic que mostra la riquesa estètica del món natural mostrat pels seus fotògrafs. “NanoCosmos. La realitat oculta a l’ull humà”, de Michael Benson, formarà part també de l’oferta d’aquest espai a partir del mes de juny.
A aquesta oferta cal afegir les mostres en marxa en els últims temps, com les que han servit per arrencar el nou centre de València.
