General / Patrimoni

L’aquelarre de Cervera

Ben a prop de l’antiga terra dels cérvols, Cervera, hi ha el Tossal de les Bruixes. Les fetilleres hi anaven per dansar amb els bruixots, fer aquelarre i tramar malures. A Cervera no hi faltaven bruixes i bruixots.

Un d’aquests homenots, que potser vivia al carrer llòbrec que després s’anomenà de les Bruixes, va encarregar a un traginer que portés un canut  a un conegut de Calaf. Li va dir que no l’obrís, ja que podia ser perillós. A mig camí, però, el traginer, encuriosit, el va destapar. Va mirar dins i no va veure-hi res fins que, de sobte, va saltar-ne un grill de l’interior i es va amagar ràpidament sota un matoll. De seguida, en van sortir més. L’home, ben sorprès, va intentar agafar-los mentre sentia que les bestioles deien:

—Què farem!? Què farem!? Què farem!?

I tot d’un plegat van exclamar alhora:

—Fem pou!

I els grills es van convertir en dimonis que començaren a foradar la terra cavant un forat profund. Encara no l’havien acabat, que es va fer de dia i els dimonis van sortir esperitats, deixant la feina a mig fer. La terra extreta va formar un monticle conegut com el turó de Viure, en el qual encara es pot veure el pou del diable. Encantaments de Cervera.

Uns antecedents màgics que, com la fesomia inquietant del carreró de les Bruixes, servirien d’inspiració per inventar una nova festa a la població que té ressò a tot el país.

Davant tantes celebracions d’origen religiós, va sorgir per una llei pendular, la festa pagana més important de Catalunya, l’Aquelarre de Cervera, tres dies de disbauxa, des de divendres a la nit fins al diumenge al vespre de l’últim cap de setmana d’agost.

A les Terres de Ponent s’invoca a trencar amb les formalitats assenyades i es crida a la disbauxa. La vida és prou feixuga i fer bondat és l’eslògan preferit del manaires.

L’Aquelarre de Cervera és una festa de foc i bruixes. Tabals i gralles. Olor de pólvora i l’adveniment del Mascle Cabró. Unes diades plenes de màgia que porta celebrant-se  des de l’any 1978.

Sarau a l’aquelarre

L’Aquelarre va començar al centre històric de la població amb la intenció de recuperar i redescobrir el misteriós carreró de les Bruixes, i crear una nova festa deslligada de les tradicions religioses, organitzada per l’Assemblea de Joves.  El primer any, la festa va fer una cercavila, música en viu, espectacle de titelles amb força crítica social, decorats amb bruixes i entrepans amb xocolata desfeta.

Però el sentit festiu de la transgressió i de l’alliberament de les alegries humanes reprimides, va ser un efecte crida que ha situat el sarau cerverí com a gran festa catalana. Els protagonistes són el mascle Cabró i les seves dames, les bruixes. Al seu voltant, es fan correfocs, cercaviles, espectacles, actuacions, fires. Una explosió de cultura popular.

Anys més tard, la cercavila de bruixes, diables, dracs, cuques i monstres, es musculà encara més. Iniciant recorregut a la Universitat de Cervera i acabant a la plaça Major, on es realitzen les invocacions necessàries per fer aparèixer el Mascle Cabró, que presideix l’Aquelarre, i dona permís perquè es faci tota la xerinola programada, com els balls, el tarot, els correfocs.

​En acabat, es va introduir una nova acció teatral, que és a hores d’ara element fonamental de la festa: l’Escorreguda del Mascle Cabró, la fecunditat superlativa dels antics sàtirs i faunes.

La pirotècnia va a càrrec dels Diables de Cervera. S’ha creat també un passatge del terror al Carreró de les Bruixes. Desfilen els Gegants de l’Aquelarre, o gegants Fantasma. S’hi ha afegit la Percussió femenina, que reivindica la feminitat de la festa bruixenca. I s’ha transfigurat el Mascle Cabró en un boc amb carallot i mamelles. La Fira del Gran Boc, al seu torn, ofereix productes esotèrics, naturistes, tarotistes, conferències i teràpies alternatives. I no es pot oblidar l’altaveu que ha suposat aquesta festa a Ponent per als grups de música catalans. Tot un rebombori organitzat des de la Paeria per les dimensions de gran volada que ha agafat la festa pagana.

Una disbauxa que també és reivindicativa perquè les bruixes a Cervera, com arreu del país, havien estat perseguides sense pietat. Tampoc no s’ha pogut saber del cert si algunes d’elles havien viscut al carreró de les Bruixes, dones blasmades i acusades de tots els mals en l’època dels diluvis i les glaçades. Magdalena de Montclar va ser torturada i ofegada a la forca per «bruxa et metzinera» per ordre del Consell Municipal al 1617. Va ser considerada culpable d’haver malmès collites, provocat la mort de criatures i tingut tractes carnals amb el dimoni. També van ser processades Maria la Francesa,  Magdalena Vilaplana, Catherina Guerau la Barbuda i Margarida Mestre. Afortunadament, aquestes altres dones només van haver de pagar fiances o patir l’escarni del desterrament.

L’escorreguda del Cabró

A Cervera, durant les celebracions, balla la Magdalena de Montclar transfigurada en gegantó. Giravolta rabiüda recordant tantes vexacions. Algun dia potser s’hi afegiran altres bruixes, la Barbuda, la Francesa, la Baquiol, i dansaran i donaran voltes reivindicant la rebel·lia suprema contra una societat que encara, malauradament, continua immolant dones.

Joan de Déu Prats
Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close