General / Patrimoni

L’ascensor de Batman

De la mateixa manera que hi ha una Barcelona de Jack l’Esbudellador, l’ombra del qual sotja els carrerons estrets i entrelligats de la Ribera i Santa Catalina, també existeix la Barcelona de Batman i de Blade Runner. Desplaceu-vos sinó fins al passatge de la Pau, travessia coberta del carrer Ample, que disposa d’un sostre rococó decadent, digne escenari on podríeu trobar aparcant el batmobile. No molt lluny, a la banda baixa de la Via Laietana, es troba un edifici estil Chicago  -antiga seu del sindicat vertical- i actual seu de CC.OO, i l’edifici eclèctic i fantasmagòric dels antics jutjats, ambdós dignes escenaris on es podrien amagar els replicants, els éssers biorobòtics de Blade Runner.

Amb tot, l’element més retrofuturista de Barcelona no es troba a Ciutat Vella sinó a l’Eixample. Al carrer Mallorca s’aixeca la casa Iglesias, edifici de tirada modernista  ornamentada la façana, discretament, amb ossos, paons reials, micos, dracs i una mena d’homes vegetals. A l’interior del vestíbul, però, és on ens espera la meravella: un ascensor  digne de Gotham City, dissenyat per Josep Maria Jujol l’any 1913. Un aparell amb una cuca de llum lletosa al sostre ondulat que cobra vida quan comença a pujar pel cel obert amb un grinyol rogallós. Aturat, roman dins una gàbia metàl·lica també d’aparença fantàstica. Jujol, com tot bon modernista, donava vida a la línia corba, i confegia obres, com la façana de la casa Batlló, els balcons de la Pedrera o els bancs del Parc Güell, d’una fesomia surrealista, onírica i… fins i tot, cinematogràfica perquè un dels seus admiradors és l’actor nord-americà John Malkovich. Malkovich ha visitat les seves creacions en diverses ocasions i, en una d’elles, va voler comprar la fabulosa i irreal Torre de la Creu, més coneguda com la torre dels Ous, de Sant Joan d’Espí, per convertir els seus interiors delirants en l’escenari d’una pel·lícula.

Jujol també va dissenyar un altre ascensor, un dels primers de la ciutat, en un altre escenari fílmic, l’Ateneu Barcelonès, per pujar a la biblioteca més suggeridora i evocadora de Barcelona, molt escaient per adaptar al cine una novel·la d’Agatha Christie. L’aparell, que encara funciona, disposa d’un seient al seu interior perquè moltes persones, en els temps pioners dels elevadors, preferien fer el recorregut asseguts, temorencs d’aquells nous viatges verticals.

Uns anys abans, es va instal·lar el primer ascensor de Barcelona al monument de Colom durant l’Exposició Universal de 1888, el qual era impulsat per un mecanisme hidràulic-telescòpic que funcionava gràcies a un motor de gas. A Jules Verne li hagués encantat pujar-hi. La màquina trigava quatre minuts en recórrer els cinquanta-nou metres de la columna, l’actual en tarda trenta segons. Durant la inauguració, l’alcalde, Rius i Taulet, va quedar atrapat durant una estona per culpa d’una avaria.

Ascensor de la casa Iglesias, de Josep Maria Jujol, una obra d’artesania de l’any 1913

Comptant i debatut, l’ascensor va ser un invent creat en altres ciutats de pel·lícula, com Chicago i Nova York,  finals del segle XIX, imprescindible per poder encimbellar-se als gratacels. A Barcelona, amb aquella innovació, es van començar a valorar els pisos més alts dels edificis. Fins aleshores, els domicilis més cars i prestigiosos eren els més baixos, coneguts com els principals. A partir d’aquell moment, els burgesos es van desplaçar als àtics, deixant les antigues plantes nobles als porters de la finca. Una inversió de papers que només va ser possible gràcies a l’ascensor. L’excepció a aquest plantejament va ser l’edifici de sindicats  de la Via Laietana esmentat abans. A la planta més alta s’hi va estar durant força anys la CGT, la Confederació General del Treball, sindicat anarquista que disposava de les millors vistes de Ciutat Vella, i on, si s’estava associat, es podia dinar a la cantina, per un preu proletari, gaudint amb panoràmiques als quatre punts cardinals.

Una mica més amunt, en el mateix carrer, Francesc Cambó es va fer construir la seva residència familiar en aquell carrer acabat d’estrenar.  Havia retornat d’un viatge als Estats Units on havia quedat embadalit amb la nova arquitectura que emergia a Chicago després del gran incendi de 1871 que havia devastat la ciutat. L’havia fascinat l’altura dels edificis, però també els ascensors elèctrics que duien incorporats, i els roof gardens, jardins elevats que tocaven les estrelles. I a diferència del que es feia fins aquell moment, s’hi va instal·lar a l’àtic, preveient la revaloració dels pisos alts gràcies a l’aparició de l’invent de l’ascensor. Les plantes baixes es destinaren a oficines.

Antiga casa de Cambó, amb aires de Chicago, i amb el jardí terressa al capdamunt

L’edifici de Cambó era obra de l’arquitecte Alfons Florensa, autor d’altres bastiments de la Via Laietana. Tots ells tenen un estil que recorda els gratacels dels edificis de Chicago als anys 20. Cambó hi va fer instal·lar un jardí al terrat que és obra de Nicolàs Forestier, el paisatgista que va fer els Jardins de Montjuïc per a l’Exposició del 29, amb ajuda de Rubió i Tudurí,   i refet després de la guerra pel paisatgista Joan Mirambell. Helena Cambó hi va viure allí dalt fins que va morir, al 2021. Un net de Cambó, Pau Guardians, havia comprat l’edifici i va bastir el Gran Hotel Central. Els temps canvien.

Joan de Déu Prats
Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close