General

L’atles català

Viatjar és un plaer a l’abast de molts, que encara s’activa més durant les vacances estiuenques. Però va haver un moment en què el món era inexplorat. De fet, antigament existien diversos universos sobre la Terra: l’europeu, l’asiàtic, l’africà, l’americà, l’austral, el boreal, aïllats i desconeguts entre ells. Durant l’edat mitjana, l’univers europeu s’estenia des del Marroc fins al Mar Negre, i des del Mar Bàltic fins al mar Mediterrani. Més enllà hi havia les interminables estepes asiàtiques, les boiroses illes de l’Atlàntic Nord o el Sàhara. La cristiandat occidental vivia en un oasi, envoltada de barreres naturals, més enllà hi havia riscos i incerteses.

Tanmateix, mercaders  i cosmògrafs es preguntaven si seria possible la navegació de l’oceà més enllà d’Islàndia o de les illes Canàries, els veritables Finisterres. Podria davallar-se la costa africana…?

En aquelles èpoques, les espècies eren l’únic condiment que servia per conservar la carn i no es feien a Europa. També s’apreciaven sedes, cotons,  joies, perfums, tintures, esclaus i plata, que procedien de terres llunyanes. Totes aquestes mercaderies arribaven als ports d’Egipte i Terra Santa. Allí eren adquirides per agents de cases comercials catalanes, genoveses i venecianes. Però les caravanes que transportaven els productes eren insegures, escasses i resultaven molt cares. D’aquesta manera va ser com es començà a mirar Àfrica per circumval·lar-la.

En els segles XIII i XIV italians, portuguesos i catalans van realitzar expedicions més enllà de les columnes d’Hèrcules, cap a les Canàries, illes que, com les Açores, les Madeira i Cap Verd, eren les avançades d’Europa dins l’oceà.

Al darrer terç del segle XIV, el món conegut fins aleshores va ser definit en el fabulós atles català de Cresques Abraham, bruixoler de Mallorca. Un mapamundi encarregat per l’infant Joan que li volia regalar a Carles VI de França. Un planisferi esplèndid que representava Europa, Àfrica i Àsia, des del meridià de les Canàries fins a la mar de la Xina i des del tròpic de Càncer fins a Escòcia i la mar bàltica, il·lustrat a color.

L’atles català és un dels tresors més valuosos guardats a la Biblioteca Nacional de França. Una fita de la cartografia mundial. Entre el compendi de l’imaginari geogràfic que hi apareix, compost de topònims, anotacions astrològiques, escuts heràldics, caravanes asiàtiques o navegacions per la costa atlàntica, hi apareix el dibuix d’un uixer, un vaixell gros del ram de les galeres, amb menys rems, però amb castell a proa i popa,  coberta i tres pals. L’uixer del mapa mostra els caps d’alguns tripulants i fa onejar la senyera, tot resseguint el litoral africà més avall de les Canàries i el tròpic de Càncer, amb la llegenda següent Partich l’uxer d’en Jacme Ferrer per anar al Riu de l’Or al jorn de sen Lorens, qui és a ·X· de agost, e fo de l’any ·M·CCC·XLVI·”.

Detall de l’atles català on es veu Jaume Ferrer a bord del seu uixer prop de les Canàries

Efectivament, l’any de Nostre Senyor de 1346, l’explorador Jaume Ferrer ultrapassà els límits del món  després de deixar enrere el cap Bojador, també conegut com el cap de la Por perquè era l’últim indret  meridional conegut de la Terra en aquella època.

El taller de cartografia de Cresques Abraham va aconseguir dibuixar amb una gran precisió el perfil de les costes occidentals del continent africà, llavors pràcticament desconegudes pels europeus, possiblement gràcies a Jaume Ferrer i a altres navegants catalans insulars. S’ha especulat si Jaume Ferrer era en realitat Giacomino Ferrar, navegant mallorquí d’origen genovès que s’embarcà en nombroses expedicions pel Mediterrani i el nord d’Europa abans d’emprendre la seva aventura atlàntica per les costes d’Àfrica.

Els primers exploradors que resseguiren costa d’Àfrica avall van ser navegants mediterranis: genovesos, venecians i catalans, que arribaren a les illes Canàries al segle XIV. Naus que avançaven amb l’auxili preciós de la cartografia mallorquina i italiana.

Jaume Ferrer havia partit de Mallorca buscant una ruta marítima que el conduís fins a la desembocadura del riu Senegal, més al sud de les costes atlàntiques sahrauís. En el seu viatge va tocar les costes de les illes Canàries i va documentar l’existència de les tribus autòctones. Més enllà, la navegació de cabotatge era perillosa perquè en aquell desert costaner no hi havia indret on avituallar-se d’aigua ni menjar. A més a més, els baixos sorrencs i el vent gairebé constant de ponent, arrossegava els vaixells cap a la costa, una zona que continua sent a hores d’ara perillosa de navegar. En aquella època, embarrancar al desert suposava una mort segura per fam i set. Més avall de les Canàries es troba enclavat el cap de la Por. Jaume Ferrer va prosseguir navegant direcció sud, tot resseguint les costes continentals i va desembarcar i  va  documentar l’indret anomenat Riu d’Or, al Sàhara Occidental. Va arribar, però, a tocar les costes encara llunyanes del Senegal?

Discretíssim monument a Jaume Ferrer, explorador català, a la plaça de les Drassanes de Palma. Obra de Joan Grauches, inaugurada el 1915

Temps a avenir, el portuguès Gil Eanes continuà aquell camí marí. Després del cap de la Por va trobar el cap Blanc, el cap Verd, el cap de Palmas, el cap de Tres Puntes i molt més avall el cap de Bona Esperança, que obria la porta cap a l’Índia.  Però qui va encetar aquella ruta va ser  Jaume Ferrer, un referent de les primeres navegacions sud oceàniques. Així com els mapes de bruixolers com Cresques Abraham. Ells van ser precursors dels nostres viatges.

Joan de Déu Prats
Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close