General

Lectura i joves: és la família, estúpid!

Els hàbits de lectura entre infants i joves, o més concretament els no hàbits, és un tema recurrent de debat, un problema que sovint la societat carrega sobre les espatlles del sistema educatiu, fent pivotar tota la responsabilitat de la creació de nous lectors en allò que passa en les escoles i instituts. La publicació del primer número de la revista ‘Full de lectura’ (hi ha un número zero precedent), editada per la Fundació Full pel Llibre i la Lectura, posa el focus en l’àmbit familiar, en com de decisiu és aquest entorn a l’hora de fixar hàbits lectors. Necessaris per adquirir tot tipus de capacitats.

«És, doncs, en mans de la família la rel necessària, l’adob, de l’adquisició de l’hàbit lector dels fills. I no espereu que l’escola faci aquesta feina ja que, al cap i a la fi, la influència de l’escola en les persones enquestades i entrevistades en l’estudi citat acabava per sumar zero». Qui s’expressa en aquestes termes és Joan Portell Rifà, pedagog i crític literari, apel·lant a diversos treballs que han pouat en la relació entre família i lectura. En l’article publicat per Full de lectura, anomenat «El temps lector, la millor inversió familiar», Portell alerta dels avantatges acadèmics dels infants lectors respecte dels que no ho són. I com d’important és que, quan arriben a l’escola, la lectura siga ja un hàbit familiar.

«I si no, feu un estudi empíric i pregunteu-vos qui va influir especialment en el vostre procés d’adquisició de l’hàbit lector i quin és el primer moment lector que recordeu. És molt probable que les vostres respostes no s’allunyin gaire de les que any rere any recullo dels meus estudiants d’Educació de la Universitat de Girona», afegeix l’expert. Parlem dels pares i mares narradors de contes, de la lectura conjunta en estadis primerencs, dels llibres a casa.

«Per al desenvolupament de l’hàbit lector és necessari, doncs, la constància, l’apropament, la dedicació i la voluntat explícita de transmetre aquest hàbit per part dels progenitors», conclou l’estudiós. La qual cosa està relacionada també amb el nivell d’estudis dels pares «o la quantitat de llibres que els nens i les nenes tenen al seu abast». Desigualtats, l’afegit és nostre, que no sempre es poden revertir en el sistema educatiu. Malauradament.

Coberta de la revista Full de lectura.

El problema de l’adolescència

Portell Rifà deixa en l’aire en el seu article («figues d’un altre paner») el que passa després, en l’adolescència, quan la competència digital dinamita sovint els progressos lectors fets els anys precedents. I ací, el sistema educatiu tampoc sembla un contrapès. «La visió dels adolescents sobre l’impacte que té el centre educatiu en l’enfortiment de l’interés per la lectura és molt escèptica i, de vegades, s’ha arribat a identificar com un veritable obstacle perquè els agrade llegir», apunta Luis González, director de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez (FGSR), citant un estudi del 2021 realitzat per aquesta entitat.

La menor exigència cognitiva del mòbil té a veure segurament amb l’escàs èxit de les lectures prescriptives, siguen clàssiques o modernes, però l’estudi també detecta qüestions interessants com ara la fatiga digital cada vegada més accentuada en els joves, generant problemes seriosos de pors, ansietat o aïllament, i com la lectura actuava en molts casos com a antídot. Però fins i tot en els casos de joves lectors, la manera de llegir ha canviat: es poden entusiasmar per autors o gèneres literaris però no associen la prescripció literària al prestigi dels segells o al treball del món editorial, claus que sols es consideren en el món adult. I més significatiu encara: plataformes com Wattpad transformen l’experiència individual de la lectura en quelcom social, on l’intercanvi d’opinions i la lectura dels comentaris de vegades ocupa més temps que llegir les novel·les.

L’entorn digital, en tot cas, pot significar una oportunitat per als pares que han de fer el paper de prescriptors, de suggerir lectures escaients per als fills i filles. En aquest punt, Dari Escandell, de la Universitat d’Alacant, recorda el paper de suport dels llibreters i bibliotecaris, però ressalta altre tipus d’oportunitats que ofereix la xarxa. «Si no disposem de temps per a documentar-nos llegint ressenyes o crítiques literàries en revistes divulgatives, podem optar per la immediatesa i brevetat dels booktrailers. Quan busquem informació sobre qualsevol llibre infantil o juvenil en valencià que vulguem adquirir, descobrirem que la plataforma Youtube en va plena, d’aquests vídeos promocionals ex professo», apunta Escandell, qui també dedica un apartat als docents. Curiosament, amb indicacions i consells per als docents semblants als dels pares, amb alguna especificitat com ara els beneficis —comprovats, afegiria— de portar els autors i autores a les aules.

Escandell no ho diu, explícitament, però el foment de la lectura en l’àmbit familiar esdevé, també en l’adolescència, un treball que requereix constància i dedicació.

Les biblioteques com a suport

Potser si proveniu de famílies amb hàbits de lectura i llibres a casa —si esteu llegint aquesta publicació es fàcil que siga així— potser la tasca de fer fills lectors no us semble tan feixuga, però cal posar-se en la pell d’unitats familiars amb menys recursos educatius o econòmics, que són la immensa majoria. En aquest punt, la revista apunta a les biblioteques com a aliats dels progenitors a través de diverses experiències ben interessants.

De la primera en parla María Pousa, assessora de les Biblioteques Escolars de Galícia. Aquesta comunitat va posar en marxa per al període 2016-2020 una nova edició del pla LIA (lectura, informació i aprenentatge) que incloïa un apartat específic per a les famílies. Aquest programa contemplava l’organització de sessions de famílies lectores «en què mares i pares i altres familiars participen en sessions de lectura compartida, narració de contes i altres a grups d’alumnes a la biblioteca escolar, de manera periòdica i sistematitzada». Grups de lectura compartits amb pares i professors, la participació en activitats de foment de lectura dels centres, tallers o elaboracions de guies de lectura també en formaven part del plantejament.

La conclusió, en funció de les memòries i avaluacions del programa, revelaven que «aquells centres que més cuiden aquest àmbit d’actuació a la biblioteca escolar avancen realment cap a comunitats d’aprenentatge reals: la biblioteca és una gran aliada en aquesta evolució».

La revista també aporta l’experiència d’Alberdi Zubiaurre, responsable de la Biblioteca Pública d’Eibar (Guipúscoa) i una sèrie de clubs de lectura en família, iniciació per als més menuts en el món de la literatura a través de poesia popular, tirallongues, cançons o cançons de bressol. «Per què aquest tipus de literatura? Perquè és breu, amb vocabulari senzill, té ritme, es repeteixi així és més fàcil d’aprendre». Aquest plantejament està pensat per a nens fins a tres anys. En el tram de 4 a 6 anys, fan la Liburuen poltsa (borsa de llibres), clubs de lectura amb una contista d’històries envoltats d’àlbums il·lustrats. «El fet d’estar envoltats de llibres i escoltar contes i històries fa que s’encenguen les ganes de llegir», assenyala Zubiaurre, qui assegura també haver fidelitzat usuaris per a la biblioteca a través d’aquestes activitats.

Hi ha experiències molt més properes, com la de la bibliotecària de Cocentaina M. Dolores Insa Ribelles, amb una dilatada experiència amb activitats de foment lector que es remunten a l’any 1982. Iniciatives fetes des de la intuïció, de prova i error, que portaren la bibliotecària a una conclusió: «La biblioteca tan sols és un dels pilars on es fomenta la lectura. Necessitàvem treballar conjuntament amb els centres escolars i amb les famílies. Tot allò que férem a la biblioteca repercutia en una lectura a casa a i l’escola». Amb un afegit: «Ben aviat em vaig adonar que els pares i la seua actitud davant de la lectura són fonamentals per a crear lectors».

Les biblioteques són bàsiques per ajudar les famílies a fomentar la lectura @Europa Press

El problema és conscienciar uns pares que no acaben de veure que cada nit cal contar contes, que pensen que el foment de la lectura és qüestió de l’escola. I, molt important, «no tenen formació a fomentar la lectura a casa i és evident que els els fills i filles no naixen amb un manual d’instruccions davall del braç». «Un lector no naix, es fa», rebla, i per això calen instruments i aprenentatges per part d’uns progenitors que «desconeixen la literatura infantil, la moderna i la clàssica», que imposen tabús lectors o que creuen que el millor llibre és el més gran o més car a l’hora de regalar. A més a més, «sembla impensable, però hi ha un bon grapat de pares que no saben contar contes». Per no parlar que «la majoria rebutgen, per desconeixement, gèneres literaris com la poesia o el teatre».

Davant d’això, la Biblioteca de Cocentaina va posar en marxa diverses iniciatives de tallers de foment lector en família, exposicions de llibres infantils i juvenils, guies de lectura, préstec especial de llibres infantils per a l’estiu, programes en l’emissora municipal o ús de xarxes socials. «D’aquestes activitats, la menys nombrosa quan a participants és el taller per a pares», alerta. Curiosament, aquells que hi participen acaben sent els millors publicitaris de la iniciativa. «El suport de la família és el més important a l’hora de difondre la lectura infantil», insisteix la bibliotecària.

Una darrera experiència ens arriba de Gata de Gorgos. Vicen Mulet, la seua bibliotecària, explica un projecte relacionat amb la Bebeteca que inclou l’enviament a les famílies als nous nadons d’una carta convidant-los a conèixer l’espai. Si es dona el cas, el primer dia se’ls regala un llibre i es lliura un carnet d’usuari. La resposta ha estat molt positiva, «les famílies han acudit amb molta alegria a la biblioteca quan han rebut la carta».

Fora de l’àmbit de les biblioteques, el diagnòstic és el mateix. «La formació lectora dels nostres xiquets i xiquetes no es pot deixar només en mans de l’escola, és molt important que els pares i les mares s’impliquen d’una manera activa, com també és bàsic que l’escola, la societat i les famílies caminen de la mà en aquest aspecte», anota Rosa Mengual, directora de la Fundació Bromera, com a introducció a la campanya «Llegim?» de la Fundació Full que en la seua pàgina web conté un espai amb vídeos, recomanacions i propostes d’activitats per a fer en família. Una manera, aquesta és la clau, d’integrar la lectura «com a part de l’oci familiar».

La publicació conté també experiències personals, la majoria de les quals comencen en una casa amb pares lectors, amb familiars molt directes que ho són i amb entorns amb llibres. Des de la part docent, reivindicant el seu paper, de segur que podrien aportar casos de joves de famílies sense formació ni hàbits que han adquirit l’amor per la lectura en l’aula. Hi ha, de ben segur, moltes casuístiques. Però tot apunta a què l’empenta decisiva, que després pot quallar o no, comença en l’entorn familiar.

Conclusió que obre uns altres debats, difícils de mastegar, sobre la capacitat real dels centres educatius per corregir el que és una evident desigualtat en funció de la formació i recursos familiars. O sobre les prioritats socials i polítiques. Mentrestant, la partida es juga a casa.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat sis novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb la seua darrera novel·la, 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter. Membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l'IVAM.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close