World Arts / Art News

L’enigma Beeple

Leggilo in taliano

És el campió del fenomen dels NFT, l’últim avatar de la cultura pop, l’apoteosi de la banalitat absoluta.

Per respondre a l’enigma Beeple i entendre per què, segons Il Giornale dell’Arte, és la persona més significativa del 2021 en el món de l’art, hi ha dues maneres d’analitzar el fenomen. En primer lloc, per saber si el plantejament de Mike Winkelmann (en la foto), la persona que està darrere de Beeple, pertany al món de l’art i, en segon lloc, per entendre com encaixa el preu de 69,3 milions de dòlars obtingut per la seva obra Everydays: the First 5000 Days en el mercat contemporani de l’art. Jo i molt dels meus companys, fins i tot més joves que jo, ens hem sentit totalment exclosos intel·lectualment d’aquest debat, perquè la lògica i les regles que utilitzem per valorar el mercat de l’art les ha fixat el fenomen dels NFT (Non Fungible Token). Ja ens va costar entendre les recents pujades del mercat de l’art contemporani, refugiant-nos darrere d’anàlisis apreses de bombolles especulatives i altres esquizofrènies del mercat. Els NFT van ser el cop de gràcia. Per aquesta raó, vaig demanar a tres persones que m’ajudessin a entendre millor aquest procés: un banquer coneixedor de l’art, un programador de gran talent i un artista visual digital. El banquer em va proporcionar la primera clau important per entendre aquesta història. Els 69,3 milions pagats per Everydays: the First 5000 Days no s’han d’entendre com la mateixa quantitat de dòlars que permetria, per exemple, la compra d’un edifici de luxe a Milà o a Londres. Com que el pagament es va efectuar en bitcoins, hem d’entendre quin era el preu quan el comprador va entrar en el món d’aquesta criptomoneda. El valor de creació va ser de 0,001 dòlars i successivament el preu més alt va ser de 68,513 dòlars. Per exemple, en cas que el nostre comprador hagués entrat en el món del bitcoin al principi, el 2012, amb 1 dòlar, hauria comprat l’obra de Winkelmann. Per raons que explicarem més endavant, un dels pioners del món del bitcoin pot identificar-se amb aquesta història i, per un modest import de base, comprar aquest trofeu. El programador va ser encara més dessacralitzador sobre la presumpta aura dels First 5000 Days. Per a ell es tracta només d’una acumulació de dades extremadament banals reunides sense cap metodologia. Creu que qualsevol videojoc és, des del punt de vista tècnic, infinitament més complex i interessant; per exemple, quan compres un llibre imprès, no compres els personatges barrejats a l’atzar, sinó articulats com ho vol l’autor. També va afegir que, si fos un llibre, es tractaria d’un llibre d’una banalitat absoluta, partir de la font d’inspiració de Star Wars a Super Mario, per entendre’l no com el nostre president del Consell sinó com el personatge d’un dels videojocs de Nintendo… Així que a anys llum, per exemple, del sofisticat món del manga japonès. El cop de gràcia va arribar de l’artista visual digital. Ell també constata la banalitat de les dades que, segons ell, podrien ser també una demostració de la repetició infinita de les accions de la nostra vida, però afegeix que la reproducció durant 5.000 dies del mateix conformisme de la vida no li conferirà la categoria d’obra d’art. A parer seu, per exemple, l’art de carrer, que també és multirepetitiu, és infinitament més interessant, i Beeple seria només l’últim avatar de la cultura pop. Dit això, es va sorprendre en saber que Beeple té dos milions de seguidors a Instagram. Ens vam preguntar si aquesta no seria la veritable clau per entendre el fenomen. Personalment, sempre m’ha interessat molt l’art visual digital i crec que la millor manera d’arribar a una conclusió és comparar-lo amb altres artistes. El món submarí, antàrtic i desolat de Giacomo Costa i la visió virtual dels carrers destruïts d’Alep a l’obra de Thibault Brunet tenen una força, una gràcia, una poesia que el món banal i primari de Winkelmann desconeix totalment. Hi ha un punt que encara no entenc sobre l’art dels NFT. M’expliquen que és una clau que fa inviolable la propietat de l’obra. Molt bé, però com que Everydays: The First 5000 Days s’ha reproduït a tot arreu, quin és l’interès de tenir-ne la propietat exclusiva? Imprimir samarretes i altres productes de màrqueting com ara tasses de te amb la cara de la Reina d’Anglaterra?

CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale dell’Arte

Almudena Aragón

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close