General / Camins de Serp

L’entrevista a Adrià Pujol

A hores d’ara, qualsevol cultureta de la tribu ja té una opinió formadíssima sobre l’última beef de la literatura nacional arran de l’entrevista d’Eva Vàzquez a l’escriptor Adrià Pujol (publicada dimarts passat a El Punt Avui), i fins i tot algun lector deu haver participat a la posterior febre piuladissa en la què alguns dels al·ludits practicaren amb gran entusiasme l’esport nacional d’ofendre’s. Per si hi ha algun lector que té la immensa sort de respirar sense Twitter o que no disposa de temps per ocupar-se de les trifulgues dels nostres escriptors, li farem la feina. Heus ací la el paràgraf de la discòrdia:

“Francesc Serés és expert a dir el que toca i caure dret. Trobo que convé dir noms, perquè ens entenguem. No pot ser que fiem tota la feina a un crític com Ponç Puigdevall. No podem fer-ho entre tots i, de tant en tant, confessar que Maria Barbal no t’agrada? No se’m pot dir a mi que aquest llibre que he escrit no val res? A en Serés mateix, ningú no li ha dit que La casa de foc és dolentíssima. Sembla que si no ens fem costat, ens enfonsem com a país. Avui dia, a Catalunya, fins on jo sé, per sobre d’en Borja Bagunyà no hi hagi ningú més, pel que fa a les capacitats. És una bèstia. Però me’n foto perquè és dels que fan servir “dispositiu” i “desactivar” cada tres frases. A Els angles morts hi ha tot aquest mecanisme, i li dones corda i funciona de puta mare, però té una fredor! Què se li ha premiat? L’esforç. A mi també em costa fer llibres. En Miquel de Palol en fa sis cada tarda. Valorem l’obra o el que ha costat fer-la? Això és un discurs de diari d’esports.”

Vist que la majoria dels conciutadans no solament no han llegit els llibres dels què es xerra sinó tampoc les entrevistes sobre les quals s’opina, anem a pams i situem la penya. Lluny de centrar-se sobre la qualitat intrínseca d’unes novel·les o autors (i seguint l’estela de les idees rectores que apareixen al seu darrer llibre I si; especulacions sobre llenguatge i literatura, publicat a Arcàdia), aquest fragment de la conversa amb Eva Vàzquez es focalitza en el problema de la recepció d’alguns textos en el nostre entorn cultural. És des d’aquí on Pujol vol atansar-se al fet que una obra com Els angles morts de Bagunyà (a l’Adrià sempre li he sentit dir que era el llibre de l’any i una obra extraordinària justament per l’ús de la literatura de mecanismes que ell estima igual que en Borja) sigui rebuda amb fredor i amb una gran dosi de lectors abandonant el llibre a mitges sense acabar commoguts o, encara pitjor, admirant-ne l’artifici literari com el simple do d’un magí prodigiós.

Al seu torn, és en aquest mateix espai de recepció que l’entrevistat sosté l’anomalia d’un entorn literari poruc i cínic en què molts lectors xapen la boca quan llegeixen La casa de foc de Francesc Serés i la troben una novel·la simplement correcta però que, davant de la unanimitat de bones crítiques i d’ésser premiada amb un dels guardons més ben pagats de la cosa nostra, decideixen guardar-se l’opinió al rebost. Aquest és, de fet, un dels temes que s’amaga sobre les especulacions lingüístiques del llibre I si però que, com vaig dir a l’autor, va emergint com l’espurna fonamental del text; endinsar-se en el soterrani prohibit de la literatura catalana per fer explotar allò que molts només s’atreveixen a dir als grups de guats o per deeme. De fet, com també vaig dir a l’Adrià (l’episodi de l’Illa de Maians ja és a xarxes), el seu propi llibre cau en aquesta doble moral quan relega el tema que l’excita a les notes al peu de pàgina mentre ens entreté amb teories ja sabudes.

Servidora va néixer desagradable i no té cap mena de recança a esvalotar mandataris, padrines i novel·listes. L’Adrià té tota la raó del món en recalcar que la nostra literatura viu tenallada en un deliri benpensant on cada novel·la o assaig és collonut i amb una crítica que ha abandonat el caràcter valoratiu i que es limita a copypastejar contraportades. En efecte, no passa res per afirmar, com ara mateix proclamo, que La casa de foc o Sola són exemples de bones novel·les a les què una implicació major del seu editor polint-ne els excessos o les imperfeccions hauria convertit en llibres millors. No passa res, en definitiva, per admetre que hem xuclat d’una forma malaltissa la nostra pròpia minorització lingüística i cultural refugiant-nos en una merdeta d’estètica de l’esforç que premia molt més les hores que es dediquen a escriure que no pas els resultats i que acaba salvant molts dels nostres autors, ai las, simplement pel fet que pateixen una existència precària.

No passa res, en efecte, i segurament amb l’Adrià som amics perquè jo puc dir-li a la cara que ha parit un bon assaig, però escrit amb catalanesca sordina, o que quan fot aquells versets espantosos li cardaria l’I si dels collons per la finestra. Ni tampoc perquè opini, com opino, que si volia fer una dissecció sobre la literatura catalana jo hauria anat més a sac i encara més a cara descoberta. Però això, l’Adrià i jo, a banda de pulir-nos-ho en un dinar, ho solucionarem llegint-nos i obligant-nos a pensar una mica més a fons. Un quelcom que, per fortuna o desgràcia, no acostuma a ser l’especialitat de l’univers piulaire. Si obres un meló a mitges, car amic, acabes provocant un sarau que sacseja durant un dia, provoca encara un nivell de deemes i cinisme més espantós, i al capdavall només aconsegueixes que la llista de saludats que tens al país es redueixi… i que ningú acabi llegint un puto llibre més.

Dit això, llegiu Els angles morts. És una obra extraordinària. I també I si, malgrat els versets nauseabunds amb els què ens tortura el seu autor. Quina mania, tu.   

Bernat Dedéu
Escriptor i columnista. Col·labora en mitjans com ara El Nacional, RAC1, The New Barcelona Post i Planta Baixa. Presenta i dirigeix el podcast L’Illa de Maians d’ONA LLIBRES.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close