Hi ha llibres que semblen catàlegs d’exposicions sense ser-ho; altres semblen exposicions fetes llibre. Uns tercers, com aquest, són la combinació de les dues coses. Amb altres paraules, una obra d’art que ens combina text i dibuixos per explicar-nos les bruixes i les seves històries a casa nostra.
Aquesta reflexió sobre El Gran Llibre de les Bruixes Catalanes de Comanegra també la podem aplicar a les diverses edicions de la parella Prats Padilla sobre elements fantàstic, mitològics i màgics de Catalunya. Un total de sis llibres, sempre il·lustrats, amb diverses edicions de cada volum dins de la col·lecció Catalunya Fantàstica.
La mateixa editorial ens dius “un llibre que és una obra d’art, un cant d’amor al nostre imaginari i un exercici de reparació històrica.” Poques paraules per descriure un gran àlbum, un llibre d’art o un gran àlbum il·lustrat.
El darrer d’aquests llibres, dedicat a les bruixes de Catalunya, ens presenta un recull de narracions, llegendes i relats -un total de 34- amb les seves il·lustracions omplen les 157 pàgines del luxós llibre. Escrivim luxós per referir-nos a un llibre ben editat. Com aquest, pocs en trobaran a les seves llibreries: tapa dura, detalls cuidats, prosa simple però sense futileses, il·lustracions cuidades, colors curats…
Però qui són la parella Prats Padilla? El primer, Joan de Déu Prats (Barcelona, 1962) -qui ens posa les paraules- segur que l’han llegit en alguns dels seus interessants articles sobre tradicions, històries i curiositats de Barcelona i Catalunya publicats en aquest mateix digital. Escriptor de llarga trajectòria, guardonat amb premis com el Serra d’Or, el Guillem Cifre de Colonya de narrativa infantil i juvenil o finalista del Barcanova del 2005.
Per la seva banda, Maria Padilla (Barcelona, 1984) -qui ens posa les il·lustracions- formada com artista plàstica, s’inicià poc a poc al món de la il·lustració fins a arribar a guanyar el premi Junceda de l’any 2018.
La combinació dels textos de Prats amb les il·lustracions de Padilla – algunes a tota plana i d’altres com a marginals als laterals, tot i que amb la seva importància- ens conformen un veritable atles de la presència de les bruixes arreu dels Països Catalans.
Aquest fet no ens ha de passar per alt. La localització de la història, relat o llegenda de la bruixa ens ajuda a entendre algunes de les seves característiques o elements singulars. No és el mateix la Maranyota del castell de Solivella (Conca de Barberà) a la història de la Petita Edat de Gel (de territoris vinculats a l’aigua) o aquelles que sense ser de la costa o la plana ens condueixen a les comarques de Muntanya o aquells interiors de seca del rere país.
Per quin motiu destaquen la localització i aquesta voluntat d’atles del llibre, a més de la prosa i les il·lustracions? Potser no cal resposta però la donarem. Totes les bruixes catalanes no són iguals. Ja indiquem que les de Solivella o Berga no són les mateixes, però tampoc aquells del costat del mar o d’un entorn urbà.
Diu l’editorial que “més enllà de la metafísica, més enllà dels coneixements perduts, més enllà de l’antropologia, més enllà de la veritat i la mentida, la Simanya, el Pardinot, els gambutzins o el tamarro ens parlen d’altres realitats i de la manera com somia el nostre poble.” Poble que és el nostre o potser un altre, però que s’entenen i viuen en una mateixa cultura i societat.
Les històries més locals també ens permeten conèixer millor el nostre passat. D’aquelles bruixes, bruixots i misteris més singulars podem extreure aquells elements més únics de les petites societats que en formes una de més gran. Òbviament, amb les seves singularitats i generalitats tracem perfils de fets desgraciats del passat, pors, misteris i creences seculars heretades des de molt, força però no massa, antic.
Però a banda de situar-les al mapa, també, el llibre, disposa d’un petit apartat de cada història taxonòmic. Ens especifica en cada cas i adaptant-se la forma de la bruixa, la seva tipologia, aparença, sentències…
Potser no és un element latent i directe del llibre, però aquesta obra també ens serveix, a tots, per reivindicar el llegat de les bruixes a Catalunya. Segur que molts lectors recordaran reportatges, documentals, articles i tota mena d’elements de difusió que van realitzar-se fa uns mesos. Potser aquesta, la del llibre o àlbum il·lustrats, ens permet arribar a un públic diferents.
Quin públic? potser aquell que a la vora del foc o al costat del llit, comparteix aquestes històries. Narrades per un llibre i imaginades per aquelles il·lustracions.
Una mitologia nostrada, que si fóssim americans ja tindríem sèries, seqüeles i preqüeles de totes elles per cinema i televisió.
Per sort, ara en tenim un gran llibre.
