General

Una proposta de 23 (cançons) del 2023

Com cada any, en EL TEMPS DE LES ARTS fem el nostre particular regal d’Any Nou amb una tria d’alguns dels temes musicals en la nostra llengua que han marcat aquest 2023. Temes representatius amb el criteri d’estar connectats també a discos importants de l’exercici. De diverses procedències geogràfiques i estils que, malgrat tot, deixa fora nombroses propostes ben interessants o que han tingut un fort impacte popular. Símptoma de transversalitat i vitalitat. Amb vosaltres, el nostre pica-pica d’enguany.

(1) RENALDO & CLARA. “Globus”

Com a primera tria, ben alt, la lleidatana Clara Vinyals i el seu projecte Renaldo & Clara, flamant guanyadora dels III Premis El Temps de les Arts en la categoria de Música Popular i Premi Enderrock al Millor Disc. Amb el seu nou àlbum de 2023, La boca aigua (Primavera Labels) aquesta artista en constant evolució ha tornat a pitjar la tecla correcta en connectar amb els nous corrents del pop sense perdre l’aura de proposta de qualitat. El tema que obri l’àlbum, “Globus”, ple de capes i canvis de registres, un cert aire Billie Eilish en el fraseig i una línia de baix sensacional, és senzillament irresistible. Amb una Clara Vinyals que se’ns mostra alhora dolça i desafiant. La bomba.

(2) SÍLVIA PÉREZ CRUZ. “Planetes i oronetes. Mov. 1: ‘La flor'”

Aquest 2023, l’artista de Palafrugell Sílvia Pérez Cruz ha afegit al seu brillant currículum un àlbum excels, Toda la vida, un día (Sony Músic), un recorregut per les etapes existencials amb l’habitual mirada musical global, en què diversos estils i músiques del món són centrifugats sota la intel·ligent mirada de l’artista per bressolar-les amb la seua veu i acompanyar-les de col·laboracions de campanetes, amb moments estel·lars com el de Salvador Sobral cantant en català. Un dels moments màgics del disc, tanmateix, és aquest “Planetes i oronetes. Mov. 1: ‘La flor'”, una deliciosa història de la infantesa amb una melodia que s’enlaira fins l’espai quan entra en acció un cor infantil. Quanta, quanta bellesa.

(3) CLARA PEYA. “Sota les dents”

La pianista i compositora Clara Peya incorpora un nou àlbum a una trajectòria tan nodrida com interessant. Corsé (Vida Records, 2023) és un desplegament prodigiós, tretze cançons adaptades, connectades, amb tretze vocalistes diferents, de Sílvia Pérez Cruz a Ferran Palau, passant per Salvador Sobral o Albert Pla. Tot, amb la petjada ben identificable de Peya, una artista amb el do de generar atmosferes i crear una música i uns textos substancials. D’entre totes les cançons, tanmateix, refulgeix especialment la col·laboració amb Leo Rizzi, en la qual l’ambient de la cançó es complementa amb una especial inspiració melòdica.

(4) PEP GIMENO BOTIFARRA. “La Dansà de Teranyina”

El que podria ser el millor àlbum (Ja ve l’aire, El Mico Entertainment, 2023) d’un dels grans referents de la música d’arrels, el xativí Pep Gimeno Botifarra, contenia, dins d’un nivell general excels, una sorpresa majúscula, “La Dansà de Teranyina”, un tema que fa referència a la història de sis jornalers de la Pobla Llarga que foren assassinats en una concentració davant l’Ajuntament en protesta per la pallissa a un home per part de la Guàrdia Civil. Amb estructura de dansà i una esplèndida lletra de Feliu Ventura, aquesta cançó ha esdevingut una de les fites indiscutibles en la trajectòria del de Xàtiva. I un dels temes d’aquest 2023 sense discussió.

(5) LA MARIA. “Mon Vetlatori (Romanç 4: de mort)”

Des del primer dia que va penjar un senzill tema en les xarxes que es va convertir en un fenomen d’escala, es veia venir que La Maria, una jove artista d’Oliva, podia esdevenir una peça important de l’escena musical del País Valencià. El seu primer àlbum, L’Assumpció (Propaganda pel fet!, 2023), va desbordar totes les expectatives. Amb una producció valenta i imaginativa de Tono Hurtado, el disc ha fet una collita de premis descomunal. Amb un mascaró de proa que va fer molt de camí, aquesta impressionant “Mon Vetlatori (Romanç 4: de mort)”. La tradició lligada amb una punteria imponent als corrents contemporanis.

(6) La Ludwig Band. “El meu amor se n’ha anat de vacances”

S’ha de ser refotudament bons, i els d’Espolla (Alt Empordà), La Ludwig Band, ho són, per acaparar des del segon disc tanta atenció partint de l’univers juràssic Bob Dylan, cantat en català. Amb el seu tercer disc, Gràcies per venir (Indian Runners / Ceràmiques Guzmán, 2023), fan un pas endavant a la dècada següent, per dir-ho així, posant en l’altar de les referències Bruce Springsteen. En el fons, és igual: tenen tanta precisió melòdica, són tan bons lletristes, tenen tanta habilitat per vestir les cançons dins dels cànons clàssics, que ho continuen brodant. Aquest viatge, això sí, no hi ha un tema tan dominant com «S’ha mort l’home més vell d’Espolla», però poca broma amb aquest single, “El meu amor se n’ha anat de vacances”. El vídeo, per cert, té molta gràcia.

(7) JÚLIA COLOM. “Ell i ella”

Si al País Valencià irrompia La Maria, a les Illes ho feia també amb gran força una altra jove realitat, Júlia Colom (Valldemossa, 1997), la triomfadora absoluta dels Premis Enderrock de la Música Balear amb el seu àlbum Miramar (La Castanya, 2023), una suggeridora mirada en clau contemporània a la música popular, impròpies d’una trajectòria incipient. Tot, en forma d’un disc molt divers, que visita moltes sonoritats diferents. De què està fet aquest irresistible “Ell i ella”? Difícil pregunta. I allà rau la gràcia de tot plegat.

(8) SOCUNBOHEMIO. “Som tan petits”

També en contra del corrent, però d’una manera diferent a La Ludwig, és la producció del jove barceloní Artur Viñas, Socunbohemio de nom artístic, és una música cadenciosa, que cal paladejar amb consciència, sense apressaments. Com les pel·lícules d’Éric Rohmer a les quals homenatja. El seu esplèndid Contes de les quatre estacions (Vida Records, 2023) és un àlbum ple de detalls, de racons melancòlics i acollidors. Que mostren una maduresa també impròpia. El disc té temes més efervescents, però aquest “Som tan petits” és una d’aquelles cançons que impacta. Pop del segle XXI fet amb materials de l’anterior centúria.

(9) SANDRA MONFORT. “Pasodoble Maria”

Des de l’esplèndida plataforma creativa i pública que és Marala, la valenciana Sandra Monfort en solitari s’ha erigit també com una poderosa entitat artística autònoma. El seu segon àlbum, La Mona, construeix un ambient musical que transmet religiositat i cultura popular, modernitat i avantguarda, experimentació i conservadorisme.Un artefacte excels que tenia aquest “Pasodoble Maria” una de les peces més representatives, una batedora d’estils i referències, del pop urbà a la copla, més l’homenatge final a les bandes. Imponent. La gran triomfadora dels premis Carles Santos.

(10) ONA NUA. “Elogi del camí”

D’una altra generació és el músic i productor Josep Pérez (Alzira, la Ribera Alt), conegut pel seu nom artístic Ona Nua, qui trencava aquest 2023 un llarg silenci discogràfic amb Superpop (Autoedició, 2023), un elegantíssim àlbum de pop sense data de caducitat, amb referents com Ron Sexmith o Josh Rouse. Un disc atapeït de moments delicats i emocionants. Entre els quals es fa complicat fer una tria. Davant el dubte, escollim el primer tall del disc, “Elogi del camí”. Certament, tot un camí per descobrir.

(11) JOAN MIQUEL OLIVER. “Robot Mayordomo”

Un àlbum de la factoria Joan Miquel Oliver és sempre una festa, ja siga amb els Antònia Font o amb la cada vegada més nodrida producció en solitari. Electronic Devices (Oigo discos, 2023) és un nou tractat de pop rarot, divertit i creatiu perfectament coherent amb la trajectòria del mallorquí. Un àlbum que eixampla l’univers Oliver amb talls com “Se pon es sol”, “Siento feelings” o “Cinquanta euros”. Proposem en tot cas aquell single ballable i amb tants referents reconeixedors de l’escriptura musical i textual de l’artista, “Robot Mayordomo”. Amb un videoclip impagable i molt Sorrentino.

(12) CARLES DÉNIA. “Ara o mai”

Un altre gran, en aquest cas de l’escena folk, el saforenc Carles Dénia, lliurava aquest 2023 un disc, Mussol (Autoedició), textos poètics, propis i aliens, que Dénia passa per la seua batedora estilística, compendi de totes les vares musicals que ha anat tocant i que han acabat pastant un discurs musical propi i identificable. Un àlbum sobri, compacte, en què ressaltava malgrat tot un tema, “Ara o mai”, amb una lletra pròpia de l’artista distingida en els premis Ovidi Montllor.

(13) JULIETA. “Diga’m el que sents”

En molt poc de temps, la barcelonina Julieta, tota sola o amb col·laboracions molt ben triades, ha regat les xarxes amb un grapat de temes que estan entre el millor del pop urbà de nou encuny. Però no ha estat fins veure agrupat tot això en el seu primer llarga durada, 5AM (Músic Bus Records), que s’ha pogut avaluar la pegada d’aquesta jove artista. Un disc conceptual que conta una història d’amor que transcorre en una matinada i que comença amb el tema que hem triat, “Diga’m el que sents”, sobre els dubtes i prevencions dels amors iniciàtics. Menys immediat que altres, menys directe. Però més captivador.

(14) MARIA HEIN. “Fiu fiuuu”

Té molt de sentit que posem juntes Julieta i Maria Hein, no sols per haver protagonitzat una de les col·laboracions de l’any (en El Temps de les Arts dedicàrem una peça a ressenyar algunes de les col·labos més rellevants del pop urbà, incloent també una de Hein amb Mushkaa, una altra de les artistes emergents), sinó també perquè amb el seu viratge del pop folk cap a l’electrònica, l’artista de Felànitx ha adquirit un estatus també important però des de les Illes. Aquesta deliciosa i màgica “Fiu fiuu” és una mostra ben representativa de la nova Maria Hein que, com deia el mestre Jordi Bianciotto, cerca “horitzons per al pop del futur”.

(15) RICKY GIL & BISCUIT. “Hi ha gent”

I mentre alguns miren al futur, també està bé fer una mirada sobre el passat, com la que va fer el Brighton 64 Ricky Gil en Artefactes sonors de l’underground català 1964-1979 (Chesapik, 2023), on recupera temes de Pau Riba, Jaume Sisa, la & Batiste, Gato Pérez, Maria del Mar Bonet, Pep Laguarda o Guillermina Motta, entre més. Música oculta en alguns casos que Gil exhuma amb veneració però portant-la al seu terreny rocallós. N’és una mostra “Hi ha gent”, un tema de la fase blues-rock del guitarrista Toti Soler sobre versos de Joan Vergés, que en aquesta exhumació esdevé un dels temes de l’any.

“(16) MAR GRIMALT. “Vibrats i pretensats”

En unes coordinades absolutament contraposades, la mallorquina Mar Grimalt, guanyadora del concurs Sons de la Mediterrània, presenta un àlbum de debut, Espurnes i coralls (Microscopi, 2023), en què barreja els sons industrials que connecten amb els seus records d’infantesa amb la seua singular interpretació folk i una veu enèrgica i amb personalitat. Un àlbum valent que té en l’autobiogràfic “Vibrats i pretensats” un dels seus moments més engrescadors.

(17) ELS AMICS DE LES ARTS. “Citant Mercè Rodoreda”

D’acord que Allà on volia (Pistatxo Records, 2023) no és segurament el disc més redó d’Els Amics de les Arts, però “Citant Mercè Rodoreda”, un dels míssils musicals d’aquest 2023, els situa a l’alçada dels seus temes més esfèrics i memorables. Demostrant que més d’un tema de fórmules i viratges estilístics, la música és qüestió de bones cançons. Pop bonic, ballable, interpretat amb grapa i que conta una bona història que homenatja la gran escriptora catalana. No els podem demanar res més.

(18) LaRICO. “Soc tan vell”

Per algunes raons no del tot comprensibles, Blanc (La Catenària, 2023) el preciós disc del duo de Terrassa format per Irene Blázquez i Ricard Latorre ha passat gairebé desapercebut. I és una pena, perquè es tracta d’un àlbum molt valuós però la seua manera de jugar amb materials reciclables del pop i el folk, la calidesa i sentit artesanal amb el qual han facturat les cançons. Entre elles aquesta delicatessen, “Soc tan vell”, un tall aparentment folk que porten a un lloc musical absolutament màgic. Dos minuts meravellosos.

(19) JOSU MIRÓ. “Al meu costat”

Després de dos discos sota la denominació de Joe Pask, l’alcoià Josu Miró, en col·laboració amb un dels productors de capçalera en els discos de guitarres, Blai Antoni Vañó, va decidir redebutar amb un disc signant amb els seus noms i cognoms, La llum (La Fera CC, 2023, Premi Ovidi Montllor a millor àlbum de rock), en el qual modera la tendència al pessimisme i també el volum i la distorsió de les guitarres, sense acabar de perdre el segell. En la recerca, va aparèixer aquest “Al meu costat” i el seu suggestiu acompanyament de trompeta.

(20) AMULET. “Petit viking”

El jove músic Antoni Mulet (Santa Maria del Camí, Mallorca), conegut pel nom artístic del seu projecte musical, Amulet, afrontava el repte de lliurar un segon àlbum, Petit Viking (Segell Microscopi, 2023) després del notable impacte provocat pel seu debut, que va posar aquest artista en el mapa a còpia d’un estil identificable de folk d’autor amb una forta pàtina anglosaxona. Fórmula repetida amb matisos, refinada amb esperit de recerca. La bonica cançó que bateja l’àlbum és el mascaró de proa d’un àlbum farcit d’al·licients.

(21) EL DILUVI. “A fer la mà”

Després de més d’una dècada en la carretera, el grup de l’Alcoià El Diluvi anunciava una parada temporal. Però després de llançar durant tot l’any un grapat de singles efervescents, un nou salt endavant cap a l’electrònica, reunits en un EP, El caminant. I com en tota col·lecció de singles costa triar, però segurament aquest “A fer la mà”, fet en col·laboració amb Doctor Prats, és el tema més agosarat, una pilotada per l’escaire sense perdre l’essència folk primigènia.

(22) MALUKS. “M.A.L.U.K.S.”

Reconvertides en trio, Maluks superaren una etapa complicada a diferents nivells publicant un segon disc que va guanyar l’Ovidi Montllor en la categoria de Mestissatge. Cor i foc (Propaganda pel Fet, 2023) és un treball potent, on el grup valencià experimenta un creixement musical notable partint dels seus estils predilectes: dance hall, melodies urbanes i ritmes caribenys. “Tota una caixa de misteres sonora disposada a cremar les pistes de ball”, com explicava en aquestes mateixes pàgines Moisés Pérez.

(23) THE TYETS. “Coti x coti”

Tot el que envolta The Tyets, el mateix nom, el títol dels discos, com ara el triomfador Èpic solete ((Luup Records, 2032), la imatge i el disseny i per descomptat les mateixes cançons, està fet per ser un fenomen de masses. Els pots amar bojament i odiar amb la mateixa intensitat, però el que no li pot negar ningú a Oriol de Ramon i Xavier Coca és olfacte, desimboltura i zero prejudicis per fer, per exemple, d’un reggaeton-sardana (atenció a la categoria) com “Coti x Coti” un èxit de proporcions siderals (camí dels 19 milions de reproduccions en Spotify). A tot això, Premi de la Crítica de la revista Enderrock com a millor artista de 2023. Doncs això: “No ho puc evitar…”.

(BONUS TRACK) CALA VENTO. “Passar pantalla”

Acabarem el llistat amb un afegit d’autor, per dir-ho així: una mica de guitarres procedents d’un tema en català i eusquera que els catalans Cala Vento han inclòs en el magnífic Casa linda (Cooperativa Montgrí SCCL, 2023), Millor Disc en Llengua No Catalana per a Enderrock, una col·laboració amb Gorka Urbuzi (Berri Txarrak), traduïda en un temàs, “Passar pantalla”. Energia, decibels i pegada melòdica. Per compensar. Que passeu el millor 2024 possible.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970 i criat a Xàtiva. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat set novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter.El seu darrer llibre, el thriller 'Això no és un western', va ser finalista del Festival València Negra. Membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l'IVAM.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close