General

Les sis grans simfonies de l’art a la manera de Bernstein

À Punt inicia un recorregut eclèctic pels principals moviments artístics de la humanitat. Una passejada captivadora i multidisciplinària a través de noms ben coneguts i amb un conductor magistral: Josep Vicent. El mestre alteà, prestigiós director d’orquestra de projecció internacional, transmet el seu apassionament com un Bernstein contemporani. El primer dels sis capítols de ‘Tot és art’ —que s’estrenava dijous passat— girava al voltant del renaixement.

El surrealisme: la realitat somiada. El renaixement: moderns per sempre. El neoclassicisme: una llum emancipadora. L’expressionisme: la revolta de les emocions. El barroc: l’horror vacui. El romanticisme: els estralls de la passió boja.

No, no són els títols de les lliçons d’un manual escolar d’història de l’art. Són els sis capítols que componen Tot és art, una passejada amena i captivadora pels principals moviments artístics de la humanitat. Amb un conductor de luxe, el mestre Josep Vicent, director artístic i musical de l’Auditori ADDA —un espai depenent de la Diputació d’Alacant— i director principal de l’orquestra simfònica d’aquest recinte. També dirigeix la The World Orchestra i exerceix com a director convidat a la Simfònica de Londres, la Filharmònica de Rotterdam i l’Orquestra Nacional de Bèlgica, entre moltes d’altres.

És ell qui ens guia per cadascun dels moviments, acompanyat de persones expertes en àmbits molt variats: les arts plàstiques, la música, el teatre… Un collage de sensacions divulgatiu i entretingut alhora que ens mostra les petjades més representatives que cada corrent artístic ha deixat al País Valencià.

No és la primera incursió de Josep Vicent en el món audiovisual. La seua trajectòria musical dilatada a escala internacional li va permetre col·laborar en diversos programes de la televisió holandesa i també va prendre part del jurat d’un concurs d’una cadena espanyola. Sí que és la primera vegada, no obstant, que condueix un espai i que treballa a la televisió valenciana. I el resultat és prometedor. Es podria dir que ens trobem davant un Bernstein a la valenciana, capaç d’encisar el teleespectador i comunicar la seua saviesa amb mestratge, tal com el compositor nord-americà va fer-ho al segle passat.

Fa temps que Vicent és un gran amant de la divulgació. L’ha posada en pràctica en la seua especialitat, la música, i ara l’estén a totes les arts. “M’agrada cercar els ponts que fan que l’accés a la cultura siga una il·lusió i un plaer”, afirma. “Ha sigut molt enriquidor recórrer tot el nostre territori de dalt a baix, resseguint aquells edificis o aquelles obres mestres que han significat un abans i un després.”

Es tracta, diu, d’un “viatge de descobriment”. De sis viatges. “No hi ha cap mur de contenció, mesclem les disciplines artístiques de manera natural: música, pintura, arquitectura… Tant fa! Un quadre de Dalí, per exemple, et pot dur a parlar de Carles Santos a Vinaròs. Què té a veure una partitura de Txaikovski amb els escriptors de novel·la romàntica d’avui? Hi ha un fil conductor en les influències dels éssers humans al llarg de les èpoques.”

Vicent qualifica l’art com “un mitjà que troba l’ésser humà per tal d’expressar-se més enllà dels idiomes, una altra manera de dir les coses i de dir-les des d’una perspectiva fins i tot més intensa”. Una pinzellada, el traç d’un artista, pot emocionar-nos més que qualsevol discurs.

Un descobriment rere un altre

L’estructura dels sis capítols segueix un patró idèntic. Vicent introdueix el moviment corresponent i busca els lligams que el connecten amb les disciplines artístiques més conegudes. A continuació, es capbussa en cadascuna d’elles de la mà d’algun especialista. “Fem un descobriment rere un altre”, explica amb entusiasme.

I és que, en efecte, si Josep Vicent contagia alguna cosa és entusiasme. “Jo ho visc així, no m’ho invente!”, assegura. “Sent una passió i m’esforce per transmetre-la”. “Qui no ha plorat mai sentint una melodia?”, es pregunta. “Què passa al nostre interior perquè una cançó ens faça plorar en un moment determinat?”

Ell fa anys que està experimentant amb l’eclecticisme que ara emana el programa. “De ben jove, quan vaig començar a fer recitals i espectacles multidisciplinaris tot sol, la gent s’incomodava perquè hi posava llums roges en lloc de blanques”, recorda. “M’autocensurava una mica per tal de no passar-me’n i ara veig que cerquem precisament això”.

Un fotograma del programa dedicat al ‘Renaixement’.

El primer capítol de Tot és art —que s’emeté aquest dijous passat, 11 de novembre, a partir de les 23 hores— se centra en el renaixement. Dels sis que s’han enregistrat, el predilecte de Vicent és el que analitza el surrealisme. “En tots els capítols hem pogut relacionar el moviment artístic en qüestió amb la societat actual, però en el cas del surrealisme això es percep de manera nítida: la personalitat dels valencians hi encaixa de ple!”, exclama mentre riu.

El procés de producció s’ha prolongat sis mesos. “Els dos mesos de gravació han estat molt intensos, però la interacció ha sigut perfecta… Érem un grup petit, de poques persones, si fa no fa com un grup de cambra”, rebla Josep Vicent. El director de l’espai, Carles Palau, es felicita per “la inclusió d’un programa d’aquestes característiques” en una televisió generalista com ho és À Punt. “I en un horari visible a la graella, cosa que és ben poc habitual”, s’alegra. 

Palau també ho té molt clar: “Estem assistint al naixement d’una estrella de la televisió”, destaca en referència a Vicent. “És d’aquella gent que està tocada per la vareta màgica de la comunicació, capaços de comunicar amb passió i de manera convençuda”.

Víctor Maceda
Víctor Maceda (València, 1976) és periodista especialitzat en política. Des de l'any 2000 pertany a la redacció del setmanari El Temps, com a redactor i comentarista de política. També és columnista de La Vanguardia i participa en diverses tertúlies de ràdio i televisió. És autor del llibre 'El despertar valencià' (2016).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close