General / Patrimoni

L’ésser humà més antic d’Europa s’anomena Pink

Locució de l’article:

La troballa de restes humanes de 1,4 milions d’anys corona la 44ena campanya d’excavacions d’Atapuerca.

La 44ena campanya d’excavacions als cinc jaciments de la Serra d’Atapuerca (Burgos) que s’acaba de concloure, serà recordada com històrica. “Una de les més importants de la història del projecte” l’han definit els tres codirectors Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Juan Luis Arsuaga. Pocs dies abans havien presentat al món part de la cara més antiga d’Europa, un descobriment que entrarà a formar part de la història de l’evolució humana. A la Sima del Elefante, una de les cinc àrees d’aquest complex arqueopaleontològic únic al món, ha aparegut el fragment d’una mandíbula que es remunta a 1,4 milions d’anys.

L’extraordinària troballa ha estat presentada per Rosa Huguet, coordinadora de les excavacions de la Sima del Elefante i investigadora de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) de Tarragona, un centre que treballa a Atapuerca des del seu descobriment a finals de els anys 80. Dels 320 investigadors internacionals, que han participat a la campanya d’aquest any, 115 pertanyien al centre català fundat per Eudald Carbonell.

Imatge de tot l’equip

Gràcies a Josep Maria Vergès, un dels investigadors més veterans de l’IPHES, coordinador de les excavacions d’Atapuerca a l’àrea del Mirador, El Temps de les Arts ha pogut visitar tots els racons del jaciment, fins i tot els que permeten en molt rares ocasions l’accés a la premsa, i conèixer amb luxe de detalls la feina dels paleo antropòlegs i altres especialistes que desentranyen els secrets del passat d’Atapuerca que, en definitiva, és el passat de l’humà.

Josep Maria Verges, coordinador d’excavacions d’Atapuerca

Josep Maria Vergès, a qui també es deu el descobriment del santuari paleolític de la Cova de la Font Major a l’Espluga de Francolí (Tarragona), és un guia d’excepció ja que treballa a Atapuerca des de fa gairebé 30 anys. Amb poc més de 20 anys ja formava part de l’equip d’Eudald Carbonell i, com a encarregat dels sondejos que es fan habitualment per decidir on excavar, va ser el descobridor de la mandíbula de 850 mil anys (fins fa pocs dies la més antiga d’Europa), pertanyent a qui es va batejar l’Homo Antecessor, una nova classe d’homínids, que va valer a l’equip de Carbonell innombrables reconeixements internacionals, inclòs el Premi Príncep d’Astúries.

Foto: Mariia Dolors Guillen Equip d’ Investigació d’ Atapuerca

La Sima del Elefante és una de les coves més riques d’espècimens perquè atreia els ocells i servia com a parany natural per els animals terrestres. La seva estratigrafia es divideix en 21 nivells dels quals set subterranis. “Les evidències de la presència de grups d’homínids de fa 1,4 milions d’anys, al nivell 7 de les excavacions, van començar a apuntar-se durant la campanya passada amb el descobriment d’una ascla de quars. A principis de la campanya d’enguany es van començar a identificar marques de tall sobre un fragment de costella d’un animal de talla mitjana, tipus cérvol, que confirmava aquesta presència tant primerenca d’ocupació humana a Atapuerca”, explica Rosa Huguet apuntant que, tanmateix, la troballa de la cara parcial d’un homínid marca una nova fita en relació amb les ocupacions humanes més antigues d’Europa, fa uns 1,4 milions d’anys. “La importància del fòssil no és només cronològica, sinó que farà possible determinar com era el rostre d’aquests individus i conèixer l’origen de la cara moderna de la nostra espècie” afegeix Huguet. La coordinadora supervisa amb molta atenció les excavacions ja que podrien aparèixer altres ossos que permetrien completar el rostre i les dents des de les quals es pot extreure material biològic.

Atapuerca Sima del Elefante. Rosa Huguet i Josep Maria Vergès 03 FOTO @Arte.Edad.Silicio

Si bé fins ara els investigadors de l’IPHES no tenien per costum batejar les troballes, aquest descobriment és tan important que han decidit donar-li un nom. Des d’ara es coneixerà com a Pink en record dels Pink Floyd i el seu mític àlbum The dark side of the moon (El costat fosc de la [cara] de la lluna). Al jaciment aquest any s’han recuperat diversos instruments de petit format que els grups humans van utilitzar en les tasques de carnisseria dels animals caiguts pel parany natural. També s’han observat evidències abundants de fracturació d’ossos encaminada al consum in situ de la medul·la. El veritable rei d’aquesta campanya ha estat el rinoceront, l’abundància del qual ha estat predominant i ha proporcionat troballes extraordinàries. Just per sota d’on l’any passat es va trobar la mandíbula del rinoceront que encaixava amb un crani, trobat 30 anys abans i que actualment està exposat al Museu de l’Evolució Humana, s’han recuperat la primera vèrtebra del coll d’aquest animal i la seva extremitat posterior en connexió anatòmica i amb l’articulació pràcticament intacta.

Atapuerca – Cadena de rentat i filtrat a la riba del riu Arlanzón 02 FOTO @Arte.Edad.Silicio

Els treballs a la Cueva Fantasma, coordinats per l’investigador de l’IPHES Josep Vallverdú, permeten conèixer la seqüència estratigràfica i els ritmes d’ocupació de la cova per part dels Neandertals i els carnívors. Més enllà dels descobriments que copen les portades dels diaris, es desenvolupa un minuciós treball sobre els estrats sedimentats. “El nivell permet establir la datació a partir dels sediments que envolten l’espècimen. Tots els fragments són importants des de l’húmer d’un ratolí fins a les vertebres d’un ratpenat. Determinar les espècies fòssils de vertebrats presents en un determinat nivell ofereix una imatge molt precisa de les condicions climàtiques i de l’ecosistema en què van viure els primers habitants d’Europa” explica Vergès, indicant la cadena de rentat i filtratge que els arqueòlegs han instal·lat a la riba del riu Arlanzón, al seu pas pel municipi de Ibeas de Juarros. A primera vista sembla l’escena d’una pel·lícula sobre els cercadors d’or de Klondike, una fila d’especialistes mou rítmicament les safates sota potents raigs d’aigua que eliminen la terra i revelen els fragments més diminuts. Quan s’han posat en bosses, es traslladen a la residència Gil de Siloé de Burgos, on els arqueòlegs s’allotgen durant la seva estada a Atapuerca i on es fa el primer estudi que serà ampliat al llarg dels mesos següents. “Normalment excavem dos mesos i dediquem els altres a l’estudi de les troballes, encara que poguéssim excavar més no tindrem temps d’examinar-los”, conclou Vergès.

Atapuerca – Residencia Gil de Siloé de Burgos FOTO @Arte.Edad.Silicio

PALEOLÍTIC VIU

No es pot anar a Atapuerca, sense visitar Paleolítico Vivo (https://www.paleoliticovivo.org), una reserva biològica que permet la vida i la conservació d’algunes de les espècies que vivien fa 10.000 anys en aquests paratges. La reserva està vinculada a un projecte de reintroducció, a l’entorn d’Atapuerca, de bisons i cavalls de Przewalski, tots dos en perill d’extinció. “L’objecte principal del projecte és la conservació de la natura, de les espècies amenaçades i del seu equilibri amb l’humà, dins la defensa i l’estudi dels ecosistemes” expliquen Eduardo Cerdá i Estefanía Muro, fundadors i directors de Paleolítico Vivo, una experiència per no perdre’s.

Bisons al Paleolítico Vivo © FOTO Roberta Bosco
Roberta Bosco
Periodista d'origen italià especialitzada en art contemporani i cultura digital, comissària d'exposicions i docent. https://arteedadsilicio.com

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close