General

L’home dels nassos

Els homes van veure que hi havia fenòmens que es repetien a la natura. La caiguda de les fulles, la floració, les migracions dels peixos i dels ocells, el fred i la calor… I van inventar l’any. De primavera a primavera. Però els romans ho van canviar. La primavera era per fer la guerra. Març és Mart. I no es guerreja a l’estació freda. Aquell mes, doncs, s’anomenaven els cònsols, que dirigirien les legions. Tanmateix, unes tribus indòmites se’ls resistien a la llunyana península Ibèrica, de manera que van fer partir els soldats a l’hivern per poder treure l’espasa a l’arribada del bon temps. És així com, finalment, l’any va començar al gener, amb gelor i gebrada, en lloc d’encetar-se perfumat de flors. 

A l’inici de l’hivern, entre l’agonia de l’any vell i les contraccions de l’any nou, se succeeixen unes jornades irreals i nebuloses. Uns dies en els quals s’obre un interstici en què els genis proliferen. El darrer d’aquells dies, enmig de la màgia nadalenca, és quan es poden sentir les passes esmorteïdes d’un personatge silent i enigmàtic, caminant entre les rebufades d’aire glaçat. Un personatge que només es deixa veure aquell precís dia de l’any. Diuen que camina sense rumb pels carrers de ciutats i pobles. Avança una mica encorbat, subjecta una maleta, duu un abric molt llarg i usat de faldons llargs i es cobreix el rostre amb un gran barret negre. La quitxalla el coneix com l’home dels nassos, perquè els adults els conten la facècia que té tants nassos com dies disposa l’any. I la imaginació infantil veu un ésser inquietant amb tot el cos clivellat de tarotes. La mainada no s’adona, però, que el 31 de desembre només li resta un nas, i es fa difícil de distingir entre la gentada atrafegada. 

Alguns esmenten que l’home dels nassos viu la resta de mesos hivernant dins l’escorça d’un gran arbre i que té vincles amb esperits de la natura. D’altres el volen veure com l’ànima de l’any i comenten que dins la maleta carrega feixugament les experiències dels homes. Qui l’ha escoltat de resquitllada diu que té veu cavernosa. Els sacrílegs, per la seva banda, asseguren que sadolla la set a les piques d’aigua beneïda. 

L’home dels nassos sembla que camini perdut, dispers, capficat en les seves cabòries, per les voreres ombrívoles dels carrerons de les ciutats. No ens hauria de sorprendre. Està atordit, confós. Quan es desperta de la letargia, se sent completament desorientat perquè els romans, aficionats a la guerra, li van robar el que més s’estimava, ensumar la primavera amb el seu únic nas. 

 

Segons Amades, a Barcelona era tradició de trobar l’Home dels Nassos al punt de migdia al pla de Palau, davant la Llotja. Era dalt d’un cadafal perquè tothom el veiés amb unes dotzenes de llençols per mocar-se els tres-cents seixanta-cinc nassos. L’Home dels Nassos barceloní lliura a les autoritats de la ciutat la clau que obre la porta de l’any nou, i és missatger que fa arribar als manaires un memorial de desigs de la gent. 

A Mallorca, no sols es va a veure l’home dels nassos sinó que es deia anar a veure matar l’home dels nassos, perquè el punt de trobada popular a Palma el dia trenta u de desembre era la plaça de Cort, amb motiu de la Festa de l’Estendard, i s’hi disparaven salves d’honor, que algú interpretava com un afusellament de la imatge del rei Jaume I exposada a la façana de la Casa de la Vila aquest dia davant la companyia que li retia honors amb l’Estendard o bandera nacional. 

A Tarragona, l’Home dels nassos parteix a les dotze de la Casa Balcells al costat de la catedral i se’n va cap a l’Ajuntament al balcó a saludar als nens. Tot seguit, fa cap al Parc Infantil de Nadal de la ciutat. 

L'Home dels Nassos saluda al balcó des de l'Ajuntament de Tarragona
L’Home dels Nassos saluda des del balcó de l’Ajuntament de Tarragona

Al País Valencià, la tradició consta a les comarques del nord i a centrals. A Cocentaina es coneix com l’home de les orelles.   

A parer  d’Amades, l’home dels nassos representa l’esperit de la vegetació. Pensava que era una degeneració d’un personatge mític que simbolitzava l’any i que sovint era representat per l’arbre dels nassos; un arbre molt estrany que era la llar de l’esperit de la vegetació. A la Catalunya Nord es deia que l’Home dels nassos vivia dins la soca d’un arbre i que el darrer dia de l’any sortia de l’amagatall i es vestia amb fulles de quatre colors diferents llest per a encetar el camí des del Rosselló fins al Principat. També argumentava que  era comú la representació de l’any com un arbre. 

L’home dels nassos  s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs i un nas prominent que aquell dia es passeja en cercavila per repartir nassos o caramels als petits que surten a buscar-lo. Molts capgrossos acostumen a fer un parlament de comiat de l’any en clau local, en què s’expressen les coses que no han anat bé i els desitjos col·lectius de cara a l’any que ve. 

Aprofitant aquest personatge, Filmax estrenarà una de les pel·lícules en català que  podria aparèixer nominada als Premis Gaudí 2023. “L’home dels nassos és dirigida per Abigail Schaaff i arribarà a les sales del país el 19 de gener. La directora ha dirigit sèries com La última, El ministerio del tiempo, Cuéntame cómo pasó o Madres. Amor y vida. L’home dels nassos és el seu primer llargmetratge de ficció.  

La pel·lícula relata una història d’amistat, famílies, mentides i traïcions.  I navega entre la mitologia, l’aventura i la memòria històrica. Se serveix d’aquest ésser fantàstic per explicar un ficció que connecta els anys trenta i els seixanta i s’endinsa en la mentida i el silenci imposats durant dècades por la dictadura franquista. I és que, al capdavall, l’home dels nassos olora les mentides dels que no diuen la veritat. 

 

Joan de Déu Prats
Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close