La Generalitat de Catalunya premia amb la seva Medalla d’Or la cantant més emblemàtica de la música mediterrània en la nostra llengua, Maria del Mar Bonet (Palma, 1947); la poeta i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Marta Pessarrodona (Terrassa, Vallès occidental, 1941) i l’editor d’EL TEMPS, de l’editorial Tres i Quatre i fundador i president d’honor d’Acció Cultural del País Valencià, Eliseu Climent (Llombai, Ribera alta, 1940).
Mai no havien coincidit tots tres. A pesar del fet que Marta Pessarrodona va escriure opinions a EL TEMPS molts anys i Maria del Mar Bonet ha participat en nombrosos actes organitzats per Acció Cultural del País Valencià quan la dirigia Eliseu Climent, mai no havien compartit escena o fila zero de cap acte. Tan complicat i compartimentat és el món cultural català.
La imposició de les Medalles d’Or va ser el primer dels actes de la Diada de Catalunya, que culminaran dilluns, 11 de setembre. Es va celebrar a la Plaça Margarida Xirgu de Barcelona, davant de l’Institut del Teatre i el Palau de l’Agricultura -que és ara seu del Teatre Lliure-, després que el President Aragonès passés revista a la Guàrdia d’Honor del cos de Mossos d’Esquadra, amb el Govern català en ple i la presència dels Presidents Artur Mas i José Montilla.
L’Orfeó Atlàntida del barri d’Hostafrancs i el Cor Dyapason de Sarrià van interpretar el Cant de la Senyera abans de donar entrada a la conductora de l’acte, l’actriu Anna Barrachina.
A mesura que imposava les Medalles d’Or, el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès va agrair als homenatjats «el seu compromís amb la llengua catalana»: va donar «mil gràcies» a Marta Pessarrodona pels seus versos, la seva obra literària i la seva reivindicació de la literatura feta per dones; va felicitar Maria del Mar Bonet perquè «la història de la música al nostre país no s’entendria» sense ella i a Eliseu Climent li va reconèixer la feina feta perquè molts, va dir en primera persona, «tenim clares les coordenades nacionals dels Països Catalans gràcies a tu».
Eliseu Climent (Llombai, 1940) és editor d’EL TEMPS, El Temps de les Arts i Tres i Quatre, editorial fundada el 1968 amb Rosa Raga que atorga anualment, des de fa cinquanta anys, els premis Octubre (l’Andròmina de Narrativa, el Joan Fuster d’Assaig; els Vicent Andrés Estellés de poesia i el Pere Capellà de Teatre). És també president d’honor d’Acció Cultural del País Valencià, entitat que va impulsar el 1978 i que després es va encarregar de la instal·lació de repetidors al País Valencià per permetre que el senyal de TV3 i Catalunya Ràdio arribara al sud del Sénia.
Climent va reconèixer que l’ha «mogut una obsessió per construir i reconsturir els pilars fonamentals dels Països Catalans, des d’un País Valencià que era, a finals dels seixanta, la pura imatge de la desolació».
Va reblar que «la Medalla no significa només un reconeixement a la meva trajectòria sinó que, en un moment com aquest, complicat a Catalunya, el País Valencià i les Illes, una injecció d’energia per continuar perseverant-hi»
Maria del Mar Bonet acumula casi seixanta anys de trajectòria musical des que va participar en el I Festival de la Nova Cançó, el 26 de juny de 1964, convidada pels Setze Jutges. Autora i intèrpret de cançons tan emblemàtiques d’aquell moviment, com «Què volen aquesta gent?» o la seva versió de «La Balanguera», Maria del Mar Bonet va esdevenir ràpidament una icona de la música popular mediterrània, navegant per les músiques d’arrel de tota la regió, i n’és una prova el disc Anells d’aigua. Però també ha compartit gira amb el brasiler Milton Nascimento i ha enregistrat discs amb La Cham Ensemble de Damasc, Miguel Poveda i Borja Penalba. Ha gravat uns 35 discos, és doctora Honoris Causa per les universitats de Lleida i de Barcelona (UB), Premi Ramon Llull i medalla d’Or de les Illes Balears.
En el seu discurs Maria del Mar Bonet va agrair als seus pares que sempre la van «van empènyer cap a la creació» i va explicar que, sempre que, en entrevistes, li demanen perquè canta en català respon, «tossudament»: «Ho faig d’una manera normal perquè la llengua catalana és l’ànima dels Països Catalans on m’he format com a persona i artista».
Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) és poeta i assagista, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2019. En una entrevista a EL TEMPS d’aquell any, Pessarrodona explicava que el primer que havia escrit era la lletra per una cançó, «Els esnobs», que Guillermina Motta publicaria el 1964 en format single. Els primers reculls de poesia són de finals dels seixanta (Primers dies de 1968 d’aquell mateix 1968 i Setembre 30, del 1969) i fa dos anys, coincidint amb el seu vuitantè aniversari, va publicar un volum de poesia completa titulat, Tot m’admira (Poesia completa 1965-2021). La seua obra assagística destaca per l’estudi i reivindicació, sobretot, de dones escriptores i polítiques, tant catalanes (Caterina Albert -es nega a dir-li Víctor Català-, Maria Aurèlia Capmany, Montserrat Roig i Frederica Montseny) com universals (Virgina Woolf i el grup de Boomsbury).
En el seu discurs d’acceptació va afirmar que la seva manera de ser lleial amb Catalunya era fer «el millor que sé fer, que és escriure».
