A la sala d’actes de la Casa de Menorca de Barcelona s’ha celebrat l’acte de presentació de la candidatura de Menorca Talaiòtica per aconseguir que el conjunt de monuments talaiòtics que existeixen a l’illa formin part de la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO. L’acte va ser conduït per Miquel Àngel Maria Ballester, vicepresident del Consell Insular de Menorca, en el qual també van participar Montserrat Tudela, presidenta d’Amics de la UNESCO de Barcelona i el responsable del documental Menorca Talaiòtica, Manu Balaguer, realitzador d’audiovisuals.
La candidatura rep el suport dels Amics de la UNESCO, ja que segons la seva presidenta la UNESCO es regeix per l’excepcionalitat del bé cultural presentat que, en aquest cas, no ofereix cap dubte, pel fet que la prehistòria a Europa no s’entén sense Menorca i el seu patrimoni talaiòtic.

El públic present a l’acte va comprovar en directe l’enorme potencial del món talaiòtic gràcies al documental de 37 minuts dirigit per Manu Balaguer, realitzat amb dos criteris principals: un de narratiu, donant veu a l’illa a través d’una dona, i l’altra la mateixa dona fent un viatge en el temps, perquè el present és la població de Menorca amb la seva gent: arqueòlegs, mestres i nens. La càmera sempre està en moviment, com si estigués navegant. El documental l’ha fet Espiral Produccions.
L’any 2009 l’Institut Menorquí d’Estudis va fer una proposta al Consell Insular amb la intenció de presentar a la UNESCO la candidatura del seu patrimoni talaiòtic. El 2017 es va presentar a Cracòvia, però no va ser acceptada, ja que la proposta no era prou forta ni estava madura, encara que això no era suficient motiu perquè no es pogués tornar a presentar, però amb el compromís de fer diverses modificacions: fer una candidatura conjunta Menorca-Mallorca o fer-ne una altra únicament de Menorca on s’inclogués el paisatge. L’opció escollida pel Consell Insular de Menorca va ser la segona, fet que ha derivat en la presentació d’un bé seriat format per 9 àrees territorials de Menorca amb els seus diversos jaciments, així com el seu procés evolutiu divergent al llarg del temps.

En un principi el Comitè de Patrimoni s’havia de celebrar a la ciutat russa de Kazan, però a causa del conflicte bèl·lic amb Ucraïna no es va poder dur a terme. No serà fins a l’any que ve, en un altre lloc , que podrem conèixer si finalment la candidatura ha estat aprovada.
Cal tenir en compte que a Menorca existeixen poc més de 1.500 llocs arqueològics inventariats respecte a una superfície de 700 km², repartits dins d’un paisatge monumental i molt ben conservat. Per a Miquel Àngel Maria aquest patrimoni monumental “constitueix una expressió única d’arquitectura ciclòpia integrada en el paisatge viu del present i sent un testimoni excepcional i ben conservat de la cultura talaiòtica”. Els espais són molt diferents tant per les seves dimensions com per les diverses tipologies constructives, algunes d’elles de dimensions ciclòpies, construïdes en pedra seca i sense argamassa, que permeten conèixer des de l’arribada de l’home a l’illa -la presència humana cal situar-la el 2300 aC- fins a la conquesta romana.

El documental s’ha estructurat en diverses etapes cronològiques: 2300-1600 aC, 1600-1200 aC, 1200-500 aC i fins al s. II aC. Corresponen als primers pobladors, el període naviforme, el talaiòtic i el talaiòtic final. En el cas dels primers pobladors, la seva arribada a les illes va ser més tard que a la resta de les illes Balears, que coincideix amb l’edat del bronze inicial. Les seves construccions eren megalítiques, com per exemple les de caràcter funerari cas del dolmen o sepulcre megalític, la coveta natural i l’hipogeu excavat al subsol. No es coneix amb exactitud com vivien, però és possible que ho fessin en balmes naturals i coves.
El Dolmen de ses Roques Llises a Alaior és un dels edificis més antics que es conserven. A l’hipogeu de Biniai Nou a Maó és on s’han trobat les restes humanes més antigues. La pedra com a símbol, ja que la roca de què es componen aquests dòlmens són de pedra viva resistent.

En el període 1600-1200 aC hi trobem exemples de cabanes de pedra, que complien la funció d’habitatge que reben el nom de navetes per la seva forma que recorda una nau invertida. Es tracta del període naviforme, denominat així perquè en aquest període l’edifici d’hàbitat és la naveta d’habitació. Com a exemple més famós hi ha el jaciment de Son Mercer de Baix a Ferreries. Els enterraments en coves conviuen amb edificis construïts amb aquesta finalitat. Altres jaciments es troben a l’illa d’en Colom, un illot on hi havia una mina de coure en la que hi van trobar diversos objectes d’aquest material.

En el pas del període naviforme al període talaiòtic els pobladors de Menorca deixen les cases naviformes ajuntant-se en nuclis més grans. És el moment de les navetes d’enterrament o funeràries, de les que es conserven diversos exemples, entre ells l’excepcional naveta des Tudons i les dues que hi ha a Alaior denominades Rafal Rubí. Podríem dir que es Tudons és el monument prehistòric més important de l’illa i possiblement l’edifici més antic del continent europeu. En ella s’hi van trobar fins a un centenar de cadàvers enterrats. La seva construcció consisteix a anar encaixant les enormes pedres que el formen. Les navetes funeràries només es troben a Menorca.
Quant a la cultura talaiòtica hi ha els talaiots, que són unes construccions troncocòniques. La seva funció no se sap ben bé quina era, però la més plausible és que servia com a lloc de vigilància i de fita en el territori. Els més importants i també els millors conservats són els de Trepucó, Cornia Nou i Torelló. Al final de la cultura talaiòtica els enterraments es feien en barrancs, depressions, cales i penya-segats que, de fet, es trobaven en llocs allunyats dels éssers vius. D’aquesta època també hi ha hipogeus ovalats i circulars.



En el talaiòtic final apareixen els recintes de taula, monument que només es pot trobar a l’illa de Menorca. Es tracta d’una descomunal pedra vertical en forma de T. Eren llocs de culte. S’hi van trobar estàtues representant deus i animals. Tenen diversos significats, entre ells, que es tractava d’una particular visió del món que estava relacionada amb l’astronomia. De les taules més importants hi trobem la de Talatí de Dalt a Maó. També el poblat de Torre d’en Galmes, un dels més grans de les Balears, destaca per la seva varietat de construccions. La taula més gran que es conserva es troba al poblat de Torralba d’en Salort a Alaior.

L’acte va concloure amb una degustació de formatge de Menorca i de la cervesa artesanal Talaiòtica, fabricada per Grahame Pearce. La fabricació d’aquesta cervesa parteix de la trobada d’unes restes orgàniques provinents d’uns vasos de fons alt descoberts a la cova de sa Mola d’Alaior. Aquests vasos havien contingut cereals, sobretot ordi i blat, a més d’herbes aromàtiques. Els titulars de la cerveseria Grahame Pearce van crear una cervesa amb aigua, blat xeixa i ordi de l’illa, artemisa, camamil·la, romaní, tem i mel. Per ampliar sobre aquest tema, a principis d’any El temps de les arts va publicar l’article titulat “Els talaiòtics de Menorca bevien cervesa”.
Acte de presentació de la Candidatura de Menorca Talaiòtica a la UNESCO
Presentat pel vicepresident del Consell Insular de Menorca, Miquel Àngel Maria Ballester
Casa de Menorca. Barcelona
Dia 10 de maig de 2022