Al principi de la pandèmia del coronavirus els interrogants van ser molts, a tots els nivells, i encara avui ens podem fer moltes preguntes. La cultura no ha estat una excepció.
A Menorca, passat el confinament i amb les restriccions corresponents, s’han anat realitzant força activitats culturals tant a interior com a exterior. Tot i que se sap que la COVID-19 es contagia amb facilitat, no s’han produït contagis als esdeveniments. Han estat un exemple de seguretat i organització. Les diferents mesures han donat bons resultats i, deixant de banda el debat de si han estat exagerades, proporcionades o suficients, el que sí és cert és que la cultura està sent un referent de bon fer. La cultura és segura.
S’hauria de plantejar si algunes d’aquestes mesures podrien quedar de manera permanent en els protocols de funcionament dels actes culturals, no només per factors de tipus sanitari, sinó també de caràcter organitzatiu, control, prevenció, seguretat, servei i formació, entre d’altres.
Actualment la gestió de públics és un dels elements més importants que han d’evolucionar en cultura, essent estratègica la seva implantació dins la gestió general. La segmentació de públics en vàries cues o portes per passar el control d’accés segons la zona on està ubicada la localitat és un recurs que s’utilitza en esdeveniments de grans aforaments. A Menorca és un mètode que no s’utilitza regularment (com segurament tampoc ho és en altres llocs petits). Durant la COVID s’ha implantat en alguns equipaments, per tant, per què no deixar-ho establert després de la COVID? Els avantatges són diversos: formar els públics establint ordre, donar un millor servei i comoditat, evitar cues innecessàries i guanyar rapidesa i agilitat per fer el control d’accés… Evidentment cada espai cultural té unes peculiaritats diferents i s’hauria d’estudiar si aquesta mesura seria adequada.
D’altra banda, l’anomenada distància de seguretat està sent una de les peces claus per evitar contagis. Paradoxalment dins l’àmbit de la cultura, on es propicien les interaccions personals tant necessàries, és on s’han pres mesures d’aforaments màxims, distàncies a les cues, seients buits o distància entre persones, capacitat màxima a les llotges, evacuació escalonada. Per què no insistir en crear les cues d’accés ordenades i amb distàncies? Per què no desallotjar el públic esglaonadament? S’eviten aglomeracions, es guanya en ordre, coordinació o comunió entre públic i organització.
Segurament quan vam començar a utilitzar les mascaretes a molts ens va venir al cap la imatge dels països asiàtics, on ja fa anys que l’utilitzen per la pol·lució, però també com a gest de responsabilitat en el moment que tenen alguns símptomes de grip comú o refredat. No sembla desorbitada la idea de copiar directament aquest valor: si una persona té símptomes de refredat i vol assistir a un acte cultural, per què no posar-se la mascareta i així evitar contagiar-ho? Seria també un acte de responsabilitat.
El gel hidroalcohòlic que trobem en diferents formats, olors i textures a les entrades dels equipaments és un element d’higiene important a l’hora d’evitar contagis per contacte. A més, aporta netedat a l’hora de manipular mobiliari dels teatres, sales, museus… Per què no deixar-ho com un hàbit més en el protocol d’accés als esdeveniments culturals?
Quan adquirim una entrada per internet les nostres dades personals queden registrades automàticament. Actualment, quan les adquirim a taquilla també ens les demanen. Aquesta també és una mesura que es podria establir. Es requeriria algun canvi de llei per adaptar-ho al dret de protecció de dades i crear sistemes informàtics capaços de gestionar-ho amb agilitat a taquilla. I hi hauria altres avantatges de caràcter tècnic en gestió cultural, com per exemple recopilar dades per realitzar estadístiques i aportar així un millor servei.
Viure la cultura menorquina i conviure amb els artistes i persones implicades amb Menorca és una experiència en si mateixa. La relació gairebé familiar és un signe identitari que ajuda o pot ajudar a gestionar els públics. Les mesures que s’han implantat a causa del coronavirus poden servir per millorar-ne la gestió cultural, tant per part d’organitzadors com de públics. Ara és el moment d’avaluar-ho, pensar si és convenient i dissenyar com establir-ho. Menorca, pel fet de ser una illa petita, per la distribució d’equipaments, les seves entitats i associacions i massa social pot ser, en aquest i altres sentits, un referent.
