El 1875, el mallorquí Miquel Costa i Llobera publicava el que esdevindria un dels seus poemes més coneguts “Lo pi de Formentor”. Jo mateix recordo haver-lo aprés a l’escola i no entendre ben bé com un arbre podia ser objecte de tanta admiració. Però tornant a l’oda de Costa i Llobera, llegint-la, només en el primer dels versos: “Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,” queda clar que el poeta no havia trepitjat mai els territoris del Sénia. Metàfores a banda, si hagués visitat algun dels oliverars centenaris i mil·lenaris que s’agrupen entorn del riu Sénia, no hauria tingut valor de dir que un pi – per molt de Formentor que fos – era més vell que l’olivera. Com a mínim no més vell que les oliveres mil·lenàries d’aquest pam de món a cavall entre el Principat, l’Aragó i el País Valencià.
Perquè molt abans del pi, que en Miquel nasqués, molt abans inclús que l’Aragó, el País Valencià i Catalunya es diguessin Aragó, País Valencià i Catalunya, algunes de les oliveres del Sénia ja hi eren. En els seus troncs, rugosos, recargolats i per on les formigues fan alpinisme, s’hi amaguen els anys i els segles i entre les seves branques s’hi escola avui la llum igual que ho feia en l’època de l’imperi romà quan van ser plantades.
En total, el territori del Sénia el formen poc menys d’una trentena de municipis de les dues ribes del riu i del redós del Tossal del Rei. En aquest ampli país, arrelen més de 6.300 exemplars d’oliveres, la majoria de la varietat Farga, centenàries i mil·lenàries. Esdevenint el paratge del món amb més oliveres que superen els mil anys. Per gaudir d’aquesta mostra del poder de la natura i la constància dels humans en el treball de la terra, es pot visitar qualsevol de les onze àrees d’oliveres que formen part del projecte en municipis com Alcanar, La Jana, Càlig o Godall. En aquesta darrera, la de Godall, precisament s’hi troba l’olivera Mil·lènia, que aquest any s’ha convertit en la millor olivera monumental d’Espanya. Amb els seus 1.003 anys s’ha emportat aquest guardó que brinda l’Asociación Española de Municipios de la Oliva i que anteriorment ja havien guanyat cinc oliveres del Sénia. Una d’elles, la farga de l’Arion, a Ulldecona, plantada l’any 314 dC i considerada l’olivera datada científicament més antiga de l’estat espanyol amb 1.707 anys. Fa basarda i tot de dir! La farga de l’Arion es troba al Museu natural Oliveres Mil·lenàries de l’Arion i us puc assegurar que posar-se al davant del tronc, sota les seves branques i observar-la és fascinant. Com ho és pensar que aquesta mateixa olivera va ser esguardada abans per romans, musulmans, medievals… i no només contemplada sinó treballada i curosament cuidada per arribar fins avui, disset segles després. El millor monument a la laboriositat i el treball dels pagesos i pageses d’aquest país. Quantes mans diferents hauran perxejat i pentinat les branques i arreplegat les precioses olives del terra o la borrassa al llarg dels segles?
Perquè cal no oblidar que aquests magnífics éssers vius no han traspassat les fronteres del temps i la història únicament per al gaudi de la vista, la seva missió és també la de produir un dels aliments cabdals en la nostra cultura, l’oli. No es pot visitar qualsevol dels oliverars del Sénia i marxar-ne sense haver degustat el fruit de tanta feina i temps. Al mateix camp us ensenyaran com tastar-lo tot tancant el puny amb el polze a dins i deixant una petita conca on s’uneixen polze i índex per posar-hi un rajolí d’aquest nèctar preciós, esperar que s’escalfi una mica amb la temperatura corporal i beure’l directament. Probablement no és la forma més ortodoxa, però el resultat és immillorable; com l’oli, excepcional i carregat d’història en cada gota. Un patrimoni cultural i natural no exempt d’amenaça en forma d’espoli d’aquestes oliveres i el seu trasllat a llocs tan inversemblants com els vestíbuls d’hotels o edificis d’oficines. Per això, també és important que la gent trepitgi el terreny i conegui de primera mà aquest paisatge, per viure’l, entendre’l i comprendre que on millor poden estar aquests arbres és on fa tant de temps que estenen les arrels, configurant un paisatge, teixint un territori, salvant fronteres i, fins i tot, definint el caràcter de la gent que hi viu a prop.
El dia que vaig visitar les oliveres mil·lenàries d’Ulldecona, aquell poeta mallorquí que per mi era un incomprès per haver quedat enlluernat per un simple arbre, va deixar de ser-ho. Davant la farga de l’Arion vaig adonar-me que, efectivament, un arbre pot deixar-te sense paraules o, si ets poeta, inspirar-te’n tantes com per escriure-li una oda. Poetes o no, no us deixeu perdre l’oportunitat de quedar bocabadats en els oliverars del territori del Sénia.
Actualment treballa com a autònom en la creació i gestió cultural i patrimonial. A més, forma part del col·lectiu Factoria Bram.