General / Patrimoni

Museus cap al 2023

Aquest 2023 serà l’any dels museus? Quines inauguracions —nacionals i internacionals— tindrem aquest any? Veurem tornar les obres del Partenó a Grècia? Més vandalitzacions en nom del bé comú? Què adquiriran i exposaran els nostrats museus? La gràcia és no saber-ho. Però a continuació, potser trobem alguna resposta. 

L’any no podria començar d’altra forma que amb una polèmica als museus de Catalunya. No ens trobem amb cap problema del funcionament intern, una pintada a marcs o vidres i, tampoc, res vinculat a cap compra. El quid de la qüestió el troben en l’ús —polític i simbòlic— del Palau Nacional i Museu Nacional d’Art de Catalunya. 

La XXVII cimera hispanofrancesa —o francohispana, a l’altra banda dels Pirineus— tenia cert regust d’aquell sopar de la cimera de l’OTAN al Museu Nacional del Prado. Unes eines, la col·lecció del Prado i del MNAC, a la que hem de sumar la visita que el president de la República Francesa feu al Museu Picasso de Barcelona. Un acte d’Estat per demostrar la importància, almenys pel copríncep laic d’Andorra, de la celebració dels cinquanta anys de la mort del pintor malagueny. 

Trobada hispano-francesa al MNAC. Pool la Moncloa

Aquesta celebració, el mig segle de la mort de Picasso, també centrarà gran part de l’activitat dels museus més visitats de Barcelona, i el país, aquest 2023. El Museu Picasso, la Fundació Miró i el Museu del Disseny acolliran exposicions i activitats dedicades a l’obra del pintor i la seva vinculació a Catalunya i Barcelona. 

També a Barcelona, la galeria Artur Ramon Art presenta una interessant mostra, amb col·laboració de les galeries Palau Antiguitats i Clavell & Morgades, amb els quatre fragments produïts pel Mestre de Cabestany procedents del monestir de Sant Pere de Rodes. Les quatre peces centrals van ser adquirides pel MNAC, la resta d’elements de l’exposició formen part de la col·lecció de l’enyorat Jaume Barrachina —que actualment formen part del fons del Museu del castell de Peralada. 

Amb destinació al Museu Nacional d’Art de Catalunya també fou l’adquisició —amb fons d’un particular anònim— de la taula de Sant Lluís de Tolosa, procedent d’un retaule de la catedral de Barcelona, obra dels germans Serra. 

Sembla, tot i que encara ens falta confirmació per part de les autoritats, que noves institucions museístiques del país inauguraran nous plans d’adquisició de fons aquest 2023. Una excel·lent notícia que ens apropa als estàndards europeus i occidentals sobre la participació pública i, també, privada —a través del mecenatge— al mercat de l’art. 

Un tema que no vam tocar al repàs de l’any 2022, però que trobem interessant d’afegir en aquesta proposta de noves accions, activitats i elements als museus, monuments i centres patrimonials nostrats són les publicacions. L’editorial Pòrtic presenta “A la recerca de l’obra perduda” d’Albert Velasco. On l’autor “relata els millors episodis com a conservador d’un museu i investigador, una feina que no sempre es desenvolupa entre muntanyes de llibres, obres d’art polsoses i magatzems.”

En un altre nivell, tot i que també dins de la difusió patrimonial, segurament a algun dels nostres lectors serà d’interès les novetats de la col·lecció “Catalunya Desapareguda” del grup editorial Efados. Eixamplada, especialment aquest 2023, amb obres vinculades a la Catalunya Nova. 

Sobre produccions audiovisuals, s’anunciava a xarxes socials la producció, per part de Televisió de Catalunya i diverses productores, el salt al Principat del format “Tresors amb Història” que ja s’ha pogut veure a À Punt al País Valencià. 

Esperem que força mediàtica i amb bones repercussions —sí, en plural— tingui el projecte “100XU” de la tarragonina Anna Saballs, més coneguda com la Corredora pel Patrimoni. Un nou repte de l’esportista i arquitecta que vol aconseguir 100 carreres per un objectiu: recuperar el patrimoni arquitectònic de Catalunya en perill.

Seu del nou Museu Morera. Paeria

Enfilant aquest article, ens toca indicar alguns nous museus que trobarem, visitarem i gaudirem aquest any. Un dels més esperats, amb una feina i tasca més interessant fins al moment i, també, més expectació creada sigui el nou Museu Morera. Millor dit: Morera. Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida. Amb una nova ubicació, presentació i concepció el —més que centenari— Museu Morera encetarà una nova era. 

Molins de Rei i Manresa tenen previst obrir museus dedicats al Renaixement i al Barroc respectivament. El primer, instal·lat al palau Requesens de la població del Baix Llobregat, requereix una inversió de 3,9 milions d’euros i amb important finançament per part de fons europeus i del Ministeri de Cultura, pretén ser un espai de referència per conèixer l’època renaixentista catalana. 

El segon, on l’actuació global que s’està fent a l’antic Col·legi Sant Ignasi permetrà transformar el Museu Comarcal de Manresa, un gran equipament del segle XVIII, en un museu de referència de l’art barroc a Catalunya. Així, s’està duent a terme un pla de rehabilitació integral del Museu i una millora de la seva atractivitat arquitectònica i museística, per tal que aculli una important col·lecció d’obres pictòriques i peces escultòriques de l’art barroc i es converteixi en el museu referent del barroc al nostre país. El projecte compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que en el pla de Museus de Catalunya aprovat el 2017 ja recollia la importància de la col·lecció barroca del Museu Comarcal i atorgava a l’equipament manresà el paper referent nacional d’aquest període artístic i cultural.

L’obertura més matinera d’aquest 2023, ja realitzada en el moment de la publicació d’aquest article, és “La Façana de Lo Pati”. Una gran pantalla de 6×3 metres situada sobre l’entrada de l’edifici, a la Plaça Mari Chordà que disposarà d’una programació pròpia.

Nova seu del Fotografiska de Berlín

En l’àmbit internacional, la Galeria de Colecciones Reales de Madrid, la nova o renovada —segons com es miri— National Portrait Gallery de Londres, la també nova o renovada Scottish National Gallery d’Edimburg, Fotografiska de Berlín, la casa-museu de Renzo Piano a Istanbul, Museu Internacional Afroamericà dels Estats Units d’Amèrica o el Gran Museu Egipci del Caire centren totes les mirades. 

El gener del 2024, amb el repàs d’aquest any, molt probablement, les notícies i fets que destaquem siguin uns altres. Però aquesta és la gràcia, no saber, encara, que ens espera sobre museus, monuments i centres patrimonials aquest 2023. 

Abans de liquidar aquest article, saber que per desgràcia tornarem a parlar i escriure sobre patrimoni, guerra i Ucraïna, molt —massa— aviat.

Damià Amorós Albareda
Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close