L’últim dels recorreguts per alguns museus i monuments de les quatre demarcacions catalanes el dediquem a Girona. Un recorregut que vol anar del Pirineu cap al mar, de la muntanya a la plana, passant per diferents indrets, que com a la resta de ressenyes, bé mereixen una visita.
Per començar un museu, situat en un dels pobles més singulars de la demarcació, del país i de l’estat: Llívia. Situat a l’Alta Cerdanya, i rodejat políticament de territori francès, és un emplaçament privilegiat des de la prehistòria i fins als nostres dies.
La seva singularitat, moderna, però també el seu passat i la seva història, reben el visitant al Museu de Llívia. Un equipament on també s’exposa un dels millors, i més complets, conjunts de farmàcies històriques d’Europa, vinculada a la farmàcia de la família Esteva.
El Museu Municipal de Llívia també compte amb dues extincions dins del mateix terme municipal: la Torre de Bernat de So, pràcticament davant mateix de l’edifici del museu, i el castell de Llívia, on s’han descobert i restaurat les restes de la fortificació.
De la Cerdanya baixem cap al Ripollès, terra de monestirs. Un dels cenobis de la comarca és el de Sant Joan, òbviament situat a Sant Joan de les Abadesses. Un interessant complex romànic, amb intervencions més modernes, on podem descobrir algunes joies de l’art català, com per exemple: el davallament de St. Joan de les Abadesses o del Santíssim Misteri. Una obra del segle XIII, amb una especial devoció i veneració a la zona i considerada com una de les últimes, en la seva tipologia, conservada actualment. El monestir també acull un petit museu amb restes de retaules, conjunts tèxtils i diverses obres sobre alabastre, tela i fusta.
Just davant del monestir, també visitable, trobem el Palau Abacial, que formava part del conjunt arquitectònic del cenobi. Dins, des de no fa gaires anys, s’ha instal·lat el Centre d’Interpretació del Mite del Comte Arnau.
Del Ripollès, sembla mentida no citar el monestir de Ripoll i la seva portada, anirem baixant cap a la plana. Molt més a prop del mar trobarem el següent monument per visitar d’aquest repàs.
L’Empordà, una de les zones més conegudes del país, és cau d’artistes, literats, arquitectes… però també terra on s’aixecà el monument més gran de Catalunya: el castell de Sant Ferran de Figueres, un conjunt castral de més de 550.000 m².
La gran mola de pedra, construït al llarg del segle XVIII, ideada per defensar els límits fronteres amb França, fou un dels quarters més importants al llarg dels segles. Des de les seves connexions amb el país veí –per pau o per guerra-, seu del govern republicà camí de l’exili o presó militar, fins l’any 1991, que acollí alguns personatges poc celebrats.
A finals dels anys noranta del segle XX, el castell obrí les seves portes. Diferents tipologies de visita ajuden a conèixer millor aquest conjunt i la seva història. Espais com les cavalleries, el pati d’armes, l’arsenal, els polvorins o les cisternes d’aigua- i tot el seu sistema de connexió- són una descoberta per tots els visitants.
L’últim punt d’aquesta ruta, on destaquem dos museus i dos monuments, serà a peu de mar. La població de Tossa de Mar, acull un dels indrets més bucòlics de la costa catalana: la Vila Vella. Dins d’aquest conjunt arquitectònic hi rau el seu Museu Municipal. Un equipament fundat el 1935 i que ocupa el palau del Batlle del Sac.
En el seu fons, format per belles arts i arqueologia, hi estaquen obres de diferents artistes, nacionals i internacionals, que s’allotjaren a la població al llarg del segle XX. També s’hi exposen el resultat de diferents intervencions arqueològiques al terme municipal.
Amb el Museu Municipal de Tossa, al bell mig de la Vila Vella, arribem al final d’aquest repàs per alguns museus i monuments de les demarcacions de Catalunya. Un estiu que recordarem, el d’aquest 2020, per ser dels més diferents de les nostres vides.
