L’última de les etapes per les tres províncies valencianes ens condueix fins a Alacant. Regada per les aigües del Segura, el Vinalopó, el Girona, l’Amadorio o el Montnegre, la seva extensa costa és una de les més turístiques de tot Europa. Les seves comarques, un total de nou, guarden una destacadíssima importància natural, cultural, artística i patrimonial al llarg de les seves viles i ciutats.
Allunyada de la capital de la província, fins i tot més propera a la ciutat de Múrcia que a Alacant, trobem la ciutat, i seu episcopal, d’Oriola. Per la seva situació geogràfica, l’encreuament de camins i el poder concentrat pels seus habitants, han convertit la població en una de les viles amb major concentració patrimonial per habitant i metre quadrat del País Valencià.
Una de les peces més interessants del patrimoni oriolà és La temptació de Sant Tomàs d’Aquino de Diego de Velázquez. Un oli sobre tela que amida 244 × 203 cm i resta conservat al Museu Diocesà d’Art Sacre de la ciutat. Una peça de l’etapa madrilenya de l’artista sevillà que arribà al Museu procedent del Col·legi de Sant Domènec de la ciutat.
Un dels altres grans pols patrimonials de la demarcació és la ciutat d’Elx. Els seus conjunts naturals, culturals, festius… la converteixen en una escena polièdrica per al gaudi de tota mena d’activitats culturals. Amb una ambaixadora —tot i que ja s’han fet tràmits per a un possible retorn— a Madrid com la Dama d’Elx. La seva casa il·licitana podria ser el Museu Arqueològic i d’Història d’Elx —com va passar l’any 2006— emplaçat dins del Palau d’Altamira o, també conegut com l’Alcàsser de la Senyoria.
Molt proper a la seu del Museu, trobem un dels millors exemples d’arquitectura religiosa barroca valenciana: la basílica menor de Santa Maria o església arxiprestal de Nostra Senyora de l’Assumpció. Aixecada entre 1672 i 1784, hi van participar diversos arquitectes entre els quals sobresortia el castellonenc Jaume Bort i Melià, autor de la façana barroca de la catedral de Múrcia. És en el seu interior on cada 14 i 15 d’agost es representa el Misteri d’Elx.
Al mig de la costa, en un altre emplaçament clau, hi resta la capital. Alacant és una de les ciutats de la comunitat amb un major nombre de museus per habitant. El Museu Arqueològic, el Museu d’Art Contemporani, el Museu de Belles Arts, el Museu de les Aigües o el Museu de la Universitat d’Alacant —gairebé únic en la seva espècie— conformen part de la xarxa de museus urbans.
Allunyat del nucli urbà d’Alacant, fins i tot amb una porció fora del terme municipal, destaca, pel color de les façanes, la seva arquitectura i el seu cenobi, el conjunt del santuari, el monestir i l’entorn urbà de la Santa Faç d’Alacant.
Resseguint la costa, pujant cap al nord, trobem Vila Joiosa. El museu de la població, conegut com Vilamuseu, conserva col·leccions art contemporani, etnologia, arqueologia, geologia… el calaix de sastre en què s’acaben convertint la majoria de museus locals. Una de les grans virtuts del Vilamuseu és la conscienciació vers el diferent públic que l’arriba a visitar, motiu pel qual el centre s’ha convertit en referent sobre l’accessibilitat de tota mena, amb aplicacions directes a l’espai, el contingut, els mitjans de comunicació… Una revolució on l’equipament de Vila Joiosa esdevé far per a la resta de museus —locals o no.
Un dels elements patrimonials més destacats per la seva singularitat i catalogació és l’anomenada Teulada gòtica murallada, el nucli antic de Teulada declarat Bé Cultural d’Interès Nacional en categoria de conjunt històric, únic al País Valencià. L’àrea, popularment coneguda com “la Vila”, és l’antiga població murallada. El conjunt, de gran bellesa, harmonia i regularitat, data de l’època posterior a la conquista cristiana, amb ampliacions dels segles XVI i XVII.
L’església fortificada de Santa Caterina, l’ermita de la Divina Pastora i la Sala de Jurats i Justícies —conjuntament amb altres construccions barroques i algun bon exemple de modernisme rural— formen un conjunt que suma més de cinc segles d’història. La seva gestió —la d’un conjunt excepcional— resulta complexa encara ara. El febrer d’aquest 2021, l’Ajuntament aprovava la redacció d’un pla especial, però sembla que encara resten llacunes importants i considerables al voltant de la conservació, estudi, divulgació i difusió del conjunt.
Aquesta última etapa per les províncies i comarques valencianes ha volgut reivindicar elements patrimonials, museus i monuments, coneguts o no, que esdevenen punts de contacte amb el nostre passat, recordatoris del present a conservar i reptes per al futur que deixem o deixarem als hereus.
