Al llarg d’aquest mes volem descobrir part de la riquesa patrimonial i cultural que atresoren els museus, monuments i centres patrimonials de les tres demarcacions valencianes.
Encetem el viatge per les terres de Castelló, un indret on resten elements de totes èpoques, temps i civilitzacions. Formada per totes les Comarques del Nord del País Valencià més les comarques de l’Alt Palància i l’Alt Millars. Veïna de les demarcacions de Tarragona, Terol i València centra la seva major concentració humana a la costa, davant d’una serra interior amb espais i paisatges d’enorme bellesa i singularitat.
Per les seves singularitats, moltes i variadíssimes, un bon punt per iniciar el viatge és la vila de Morella. Dominant el gran l’oceà del Maestrat, les muralles, el castell, santa Maria la Major, les torres de sant Miquel… s’aixequen sobre el mar de muntanyes.
Lluny, temporalment parlant, dels tresors medievals, renaixentistes o barrocs de la vila, la zona de Morella destaca per la seva geologia, amb unes característiques pròpies, que propicià la presència de nombroses restes de dinosaures. Al llarg dels segles XX i XXI els paleontòlegs han anat explorant i descobrint aquests tresors, ossos de dinosaures, destacant l’espècie més trobada i estudiada, l’Iguanodont. “Temps de Dinosaures” és el museu que acull les restes dels dinosaures trobats al voltant de la ciutat. Una mostra que presenta l’apassionant món de la geologia i la paleontologia mitjançant la col·lecció de fòssils del Cretaci.
Vilafamés, més proper a la capital i a la costa, és un cas paradigmàtic i exemplificador de la possibilitat de creació i supervivència d’un museu d’art contemporani en una petita població. Creat per Vicente Aguilera Cerni l’any 1970, amb una implicació fortíssima d’artistes del seu temps i del mateix municipi, compta amb prop d’un miler d’obres de fons que representen uns 600 artistes com Joan Miró, Palau Farré, Pep Agut, Carmen Nogués, Soledad Sevilla…
Des de la contemporaneïtat resulta interessant traslladar-se als instants propers a la nit dels temps. Una de les millors formes de conèixer el passat més llunyà a les terres de Castelló és el Museu de la Valltorta, museu únic al País Valencià, que s’expandeix més enllà de les seves sales d’exposicions i creix pels abrics i balmes que conserven algunes de les millors expressions d’art rupestre, gravats i, també, elements arqueològics de la seva zona. Un equipament amb un lligam directe amb el Museu de Cervera, propietari de l’”Arquer de Valltorta” que fou dipositat al museu de Tírig des de l’any 2011.

Sense, encara, arribar al mar, val la pena pujar a Sogorb. Com Morella, una població amb un ric patrimoni artístic i cultural on sobresurt el seu nucli històric i, en especial, la seva seu. Un conjunt episcopal amb l’epicentre a la catedral de santa Maria de l’Assumpció. El Museu Catedralici, hereu de l’antic museu diocesà, mostra uns impressionants fons pictòrics -considerada la segona pinacoteca d’art medieval del País Valencià-, amb obres representatives del període gòtic internacional, peces d’influència flamenca del segle XV, pintura valenciana dels segles XVI, XVII i XVIII amb una bona mostra d’obra neoclàssica de Camarón, Planes i López. També conserva excel·lents peces escultòriques, d’orfebreria i teixits, aquests darrers amb sedes i brodats dels segles XIV al XIX.

Molt més proper al mar, i també a la capital de la província, destaca un dels centres més singulars, per la seva temàtica i la pròpia museografia, del seu entorn: el Museu de Ciències Naturals del Carme d’Onda. El gran espai central de l’edifici que acull el museu -amb una llargada de setanta-cinc metres de llarg i vint d’alt- presenta una col·lecció taxidèrmia formada per animals (aus, mamífers, amfibis, rèptils, peixos…) de tota mena i classe intentant reproduir a través de diorames i àmbits l’entorn natural de cada espècie. El museu en xifres: 2000 animals, 5500 insectes, més de 1500 plantes, uns 3500 minerals, més de 500 fòssils, un nombre semblant d’elements malacològics i un centenar de registres entre referències d’anatomia i osteologia.

A banda del museu, la població d’Onda destaca per part del seu urbanisme. Recentment s’ha premiat -amb un Premi Europeu a la millor intervenció al patrimoni arquitectònic del 2021 entregat per AADIPA- la intervenció a la Plaça de la Sinagoga, un espai en què s’han reivindicat les restes de l’antiga medina amb una obra centrada en la conservació, preservació i superposició amb els nivells actuals de la població, a més de la convivència amb una vida quotidiana de la ciutat i el veïnat.
Finalment, l’arribada a Castelló de la Plana i al mar. La capital acull un dels equipaments més destacats de la demarcació: el Museu de Belles Arts de Castelló. Una institució hereva del Museo Provincial de Castelló i que suma els fons de la Diputació, diversos dipòsits, donacions i llegats. Fruit d’aquestes diverses formes d’adquisició, el museu conserva col·leccions d’arqueologia, etnografia, arts aplicades i belles arts.
Les restes arqueològiques retraten el poblament humà d’aquest territori des de fa uns 200000 anys. Un recorregut cronològic que revisa els principals períodes històrics: Paleolític, Neolític, Edat del Bronze, Cultura Ibèrica, Roma Republicana i Imperial, fins a arribar al Món Islàmic, origen de la majoria dels pobles castellonencs.

Els fons etnogràfics del Museu de Belles Arts de Castelló pretenen conservar l’essència tradicional i tot allò que ha ajudat a la construcció de la realitat social i cultural dels pobles de la demarcació. Objectes, utensilis, tradicions orals, festes i actes immaterials formen un món, actualment en perill, que s’escampa més enllà dels límits polítics del territori.
Tractant-se d’un museu que vol transmetre el fet cultural, artístic, social, artesanal, econòmic… de la tota la zona de Castelló era necessari una magna mostra de ceràmica. Les diferents èpoques i centres de producció formen la col·lecció més nombrosa del museu i, que al mateix temps, disposa de més espais d’exposició permanent. Des del segle XIII al XXI i des dels tallers Manises, València, Alaquàs… fins als aragonesos de Terol, Muiel, Villafeliche i Rubielos s’agrupen al museu de Castelló.
Les plantes altes de l’edifici dissenyat pels arquitectes Tuñón i Mansilla -guardonat en diferents certàmens nacionals i internacionals- l’ocupa la col·lecció de belles arts. Un trajecte per l’art de la província des del segle XIV i fins al XXI. Que enllaça elements gòtics -com les valuosíssimes tarjes i pavesos procedents la Capella de sant Martí de la Cartoixa de Vall de Crist-, renaixentistes i barrocs -alguns en dipòsit pel Museo Nacional del Prado- fins a arribar a les avantguardes del segle XX amb mostra dels artistes locals més destacats.