General

Obama davant la Verge Bruna

La notícia es pot escriure en quatre ratlles, si bé són vistoses per la repercussió mediàtica que el fet ha causat: el 29 d’abril de 2023, l’expresident dels EUA Barack Obama i la seva esposa Michelle, acompanyats del cineasta Steven Spielberg i la seva esposa Kate Capshaw, han visitat Montserrat, han venerat la Mare de Déu i han signat al llibre d’honor del monestir benedictí que l’any 2025 celebrarà el seu mil·lenari.

Hi tenen els ulls posats l’abat Manel Gasch i el prior Bernat Juliol, que van saludar els distingits visitants a l’esplanada de l’abadia. Més enllà de la notícia, però, cal considerar la visita com un fet espiritualment rellevant després d’haver assistit al concert de Bruce Springsteen a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, encara que en els mitjans només s’hagi escrit Estadi Olímpic, obviant la significança que l’estadi porta el nom d’un president de la Generalitat de Catalunya afusellat. Detall a tenir en compte quan es parla de memòria històrica, ja que es corre el perill d’esborrar la memòria de les víctimes d’estats totalitaris com el franquista.

La imatge d’Obama inclinant el cap en el moment de saludar l’abat de Montserrat és visualment molt potent perquè toca fibres del nostre ésser intern. L’arquetip de la Mare universal el portem gravat en l’inconscient col·lectiu que compartim els humans. L’actitud d’Obama era de devoció sincera davant el que l’abat representa a Montserrat, on es venera una Verge Bruna, i així la va saber transmetre, i així la vam respirar en pròpia pell tots els qui l’hem vista.

Barack Obama va preguntar al pare abat per què la Mare de Déu de Montserrat és negra. No és una pregunta anecdòtica: Barack Obama ha estat el primer president afrodescendent dels EUA, una nació amb un tant per cent elevat de població negra. Tots ens preguntem pels nostres orígens, i més si som membres d’un col·lectiu com el dels americans del nord o del sud que provenen del continent africà. Barack Obama i la seva esposa Michelle tenen les seves arrels més profundes a l’Àfrica trasplantades a la força a Amèrica via esclavitud. A Cuba, on la població negra és majoria, ja des d’antic la Mare de Déu de Montserrat hi té una ermita a poca distància de l’Havana. En els devots que hi peregrinen es produeix una identificació amb la Verge Bruna, la imatge de la qual remet a un dels versets més bells i significatius del Càntic dels Càntics, de Salomó, quan a l’inici del seu diàleg l’esposa exclama: «Soc negra però bonica» (cap. 1,5). La sulamita, que és negra, diu que està colrada pel sol, però bé cal potser també explorar el seu simbolisme, com en tot el Càntic bíblic: ella és bonica per la seva pròpia naturalesa, ja que prové de l’adama: la terra primordial, el llim argilós i mal·leable amb què, segons el relat bíblic, Déu va formar Adam, que va prendre el nom d’aquesta matèria fosca.

Hi ha estudiosos que en les Verges Negres hi veuen un accident fisicoquímic. No hi hauria, doncs, Verges Negres, sinó estàtues deteriorades pel temps i els elements. Hi ha altres estudiosos que veuen una intenció dels artífexs en les icones de les Verges Negres, que vindria a ser un simbolisme llegat per la mística medieval. Així, les Verges Negres representarien el lloc (o potser millor: l’estat de l’ànima humana des de la Caiguda) en què aquesta ha de néixer de nou la llum divina, emergint de la foscor. Uns i altres estudiosos no es contradiuen, jo crec, però qui sap si l’ànima dels humans no se sent més identificada amb la idea d’una regeneració del seu ésser més íntim representat per la icona d’una Verge Bruna amb el Nen diví assegut a la falda que no pas conformada amb una explicació més racional o científica.

A la capçalera del Nil hi havia els pobles nubis, a l’Alt Egipte, que eren negres, com negres són els nadius d’Etiòpia (que té una ciutat anomenada Adama), o els nadius de Sudan i Kènia, d’on era oriünd el pare de Barack Obama. En el nom Obama ressona el mot adama, el fang bituminós de què ens parla el Gènesi. És possible que sigui una casualitat, o no, però trobar correspondències amb significats transcendents en la nostra vida li dona un sentit més profund a l’aparent.

Teresa Costa-Gramunt
Escriptora. De formació humanista: belles arts, disseny gràfic, psicologia, grafologia, cultures orientals i simbologia. Des del 1990 es dedica a la creació literària. Ha publicat més de quaranta llibres entre assaigs, narracions, llibres de viatges, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles literaris i d'opinió en diversos mitjans. Premiada en el camp de la narrativa, la poesia i el periodisme, la seva obra poètica forma part de diverses antologies. Comissària de l’Any Riquer.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close