General / Camins de Serp

On són els traductors?

Amb tot el món cultural de la tribu, com dirien els cursis, “escalfant motors” per la diada de Sant Jordi, suposo que els meus estimats lectors ja deuen col·leccionar diverses tones de recomanacions literàries filtrades en cada respectiu subgènere (rànquing de llibres de cuina, novel·la infantil, assaigs queer, etc.). Resulta simptomàtic que, dins d’aquestes tirallongues inacabables de novetats i de llibres que tindran una existència d’escasses setmanes per acabar essent paper trinxat en poc temps, els prescriptors de la literatura nacional encara dediquin un espai tan minso al paper dels nostres traductors. No hi ha cap literatura sana sense el seu estol d’artesans de la versió (el traductor demana un mot inexistent que no sé trobar, barreja perfecta de lector, escriptor i esperit sadomasoquista), i és prou simptomàtic que la feina dels traductors del país encara sigui menystinguda amb tant d’entusiasme, un oblit superb que, donada la precarietat amb què treballa la majoria immensa de la professió, resulta directament criminal. Es xerra molt (diria que massa) sobre la projecció dels nostres autors més enllà dels Pirineus, però hom recorda poques vegades que la internacionalització també consisteix a tenir a l’abast la literatura del món, en especial els seus clàssics, en bones traduccions. No puc imaginar-me aquest curs literari, per posar un exemple eminent, sense la darrera i esplèndida versió de Les palmeres salvatges per obra i gràcia de la nostra gran Esther Tallada, que suma un altre William a la seva dolorosa marató faulkneriana per a Edicions de 1984 (si no vaig descomptat, cal afegir-hi Mentre em moria, Llum d’agost i La mansió). Can 84 és, de fet, una de les moltes editorials que honora la tasca dels seus traductors, la qual cosa és especialment rellevant en la seva col·lecció blanca de poesia. Enguany val la pena recordar la pencada immensa que Josep Marià Jaumà s’ha cascat traduint tota l’obra d’Eliot en un volum imprescindible que cal anar llegint a foc lent, perquè demana tota una vida. Així també les 800 pàgines dels Pensaments i opuscles de Blaise Pascal traduïts pel mestre Pere Lluís Font a la benemèrita editorial Adesiara, en una publicació que en qualsevol país del món hauria fet parar les màquines de l’actualitat més banal per agrair al seu ordidor que per fi puguem disposar d’una de les obres mestres del pensament en la nostra llengua (també hagués estat un molt bon any per atorgat el Premi d’Honor a Font i esmenar l’anomalia nauseabunda que encara no l’hagi guanyat ni un sol filòsof de la tribu). A casa hem descobert obres essencials de la tradició gràcies a la tossuderia i la infinita curiositat dels seus traductors, com ara els meravellosos Alcohols d’Apollinaire que ens ha regalat n’Andreu Gomila (LaBreu) i mercès a la intel·ligència del cenacle de La Casa dels Clàssics hem rellegit novel·les com ara Orgull i prejudici (Yannick Garcia) o Crim i càstig (Miquel Cabal) en versions de traca i mocador. Els companys de l’editorial Flâneur m’envien obres mestres per sobre de les meves possibilitats, i fa ben poc he pogut celebrar la versió de Les veus de Marràqueix de Canetti amb la prosa d’Anna Soler Horta, i L’home de la multitud de Poe per via de la immensa Dolors Udina (viatgeu al seu catàleg, no hi ha un “puto” llibre dolent). Segur que me’n deixo, car llegeixo massa i això és molt fotut per la memòria, però tota “parrafada” és poca per recordar que els nostres traductors són una baula fonamental de la nostra literatura, i justament un ofici que demostra, contra el tòpic ploraner i queixós, que la prosa catalana viu un moment autènticament esplendorós. Feu-me cas, oblideu les novel·letes de merda que ompliran les parades de Sant Jordi i regaleu-vos un d’aquests llibres que he citat. Així, a banda d’algun fantasma del passat, fareu feliç el seu sofertíssim traductor.  

Bernat Dedéu
Escriptor i columnista. Col·labora en mitjans com ara El Nacional, RAC1, The New Barcelona Post i Planta Baixa. Presenta i dirigeix el podcast L’Illa de Maians d’ONA LLIBRES.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close