General / Llibres

Patrimoni en format llibre

S’apropa Sant Jordi i ja fa uns dies que per molts s’inicia, al voltant de la taula de treball, de l’estudi, del llit o on sigui, una muntanya de llibres per llegir. Per intentar separar el gra de la palla, des d’El Temps de les Arts hem volgut fer un recull de llibres vinculats al món del patrimoni. Des de novel·les a còmics passant per assaig i llibres de fotografia. Un recorregut pel patrimoni nostrat a través de les pàgines dels llibres.

Haig de reconèixer que aquest article va néixer a Reus. Com moltes altres coses d’aquest país lligades a la nostra cultura. A les sales on s’exposen les obres de la col·lecció Pedrol Rius del Museu de Reus a la seu de la plaça de la Llibertat, on Miquel Bonet presentava el llibre A la recerca de l’obra perduda d’Albert Velasco, editat per Pòrtic.

La conversa entre aquestes dues patums de la cultura catalana —amb dues taules gòtiques on apareixien un Sant Sopar i un Calvari com teló de fons— em despertà, a més d’aquella pila de llibres que s’ha instal·lat a casa aquests dies, la necessitat de trobar algunes referències del que s’ha publicat sobre patrimoni en vistes a Sant Jordi. A més, de com faig aquí, compartir-ho

En declaracions a aquest mitjà, en una entrevista publicada el 24 de març d’aquest any per Pau Echauz, Velasco comentava que “Vull apropar la meva feina a la gent, que sàpiga que els historiadors de l’art som útils a la societat”. Un volum que trenca aquella quarta paret de la historiografia artística, sense textos acadèmics i sense bibliografia. Una cosa que no necessita una obra de divulgació cultural de qualitat com és aquest llibre.

Un repàs també ho és el llibre publicat per Marta Lloret i editat per Columna La caçadora de masies, les cases de pagès, el llegat del nostre país. A través de 15 cases de pagès catalanes, Lloret apropa a la història i idiosincràsia d’aquestes unitats territorials. No estem davant d’un manual o una història de la masia catalana sinó d’un retrat de les persones, cases, edificacions, camps, singularitats i fets del que en volta la casa gran, especialment a la Catalunya Vella.

La Caçadora de Masies. Grup 62

La Caçadora de Masies, qui també participà en un dels capítols de La Reserva d’El Temps de les Arts, exemplifica de forma magistral, com Velasco, la producció i treball patrimonial que s’ha de fer i s’està fent al país. Fora de les ciutats i grans urbs, per traçar itineraris i recorreguts al llarg del país.

Amb un fons semblant, però un format totalment diferent trobem els volums que van conformant la col·lecció Catalunya Desapareguda de l’editorial Efadós. Ciutats, pobles o conjunts monumentals com Santa Coloma de Queralt, Montblanc, el Monestir de Poblet —no els puc negar que aquest volum sobre el cenobi de la Conca de Barberà és de les peces més interessants—, la Vall de Boí, la Selva del Camp, Prats de Molló, Cabrils o la comarca d’Osona entre molts altres. 

Poblet Desaparegut. Efadós

Una mostra, aquesta col·lecció d’Efadós, de la tasca de col·leccionistes, conservadors i arxivers que conserven el gran i immens llegat fotogràfic català amb una visió patrimonial que ens apropa al segle XIX i arriba fins als nostres dies.

Sense deixar del tot el format àlbum, una de les darreres aparicions d’una publicació vinculada al món del patrimoni, monuments, centres patrimonials o museus —potser només a aquest últim terme— és l’àlbum il·lustrat El Museu de Jordi Carrión i el dibuixant Sagar, editat per Norma Editorial.

El Museu. Norma

El llibre, un assaig en forma de novel·la gràfica, ressegueix des de múltiples angles el Museu Nacional d’Art de Catalunya a través de tres protagonistes reals: el Vargas, coordinador de seguretat de l’equipament, la Roser, exsecretària de direcció, i el Josep Maria, un professor. Després de publicar a quatre mans el primer assaig en còmic en l’àmbit europeu, Gòtic, el nou volum esdevé un catàleg de vinyetes del museu ordenat en quatre capítols que ressegueixen la història de l’art —des del romànic, gòtic, renaixement i barroc i modern, els famosos mil anys d’art del MNAC— ordenats cronològicament. El projecte busca apropar al gran públic el funcionament dels museus.

Lluny dels registres que fins ara hem presentat, Màrius Serra s’endinsa amb la novel·la La dona més pintada, editat per Proa, en diverses dècades de la vida i biografia del pintor montblanquí Maties Palau Ferré.

La dona més pintada. Grup 62

L’impacte de l’autodestrucció d’una obra d’art de Banksy el 2018 a la sala de subhastes Sotheby’s encara és ben viu a la nostra memòria, però molts havíem oblidat el cas del pintor Palau Ferré, que va decidir cremar els seus propis quadres als anys setanta del segle xx. Les seves aparicions a la televisió i als mitjans de l’època són ara poc recordades, malgrat l’estupor que va generar el cas. Màrius Serra es va interessar per aquest creador que, després d’una sentència del Tribunal Suprem, va resoldre llançar al foc tot allò que pintava. Aquells retrats d’una dona d’ulls grossos i fascinadors s’esfumaven per la xemeneia de casa del pintor. Què hi havia darrere de la pulsió autodestructiva? Amb l’ajut de la documentació, dels testimonis i de la portentosa imaginació de novel·lista, Màrius Serra ofereix als lectors.

En un repàs sobre llibres dedicats al patrimoni no podem faltar alguns catàlegs. Les publicacions que recullen la feina feta pels organitzadors o comissaris de les exposicions. Per dir-ho millor: allò que ens queda d’una exposició temporal. El MNAC presenta un bon recull de catàlegs: Feliu Elias, la realitat com a obsessió, Aeronàutica (vol) interior, Calidoscopi. Benet Rossell, Annibale Carracci. Els frescos de la capella Herrera a Roma o les memòries Records d’un ceramista. Josep Llorens Artigas. 

A més d’aquestes propostes, els bons lectors del Temps de les Arts, estan al cas de les commemoracions d’aquest 2023 —oficinals o no— totes tindran la seva repercussió sobre el paper. Picasso, Domènech i Montaner, Tàpies, Ràfols Casamada i Maria Girona, el rector de Vallfogona o la consagració de les esglésies de Santa Maria i Sant Climent de Taüll. 

Com veuen, poques excuses per no comprar un llibre per Sant Jordi, i menys per dedicar una part del nostre temps de lectura a la nostra història, llegat o passat en forma de llibre vinculat al nostre patrimoni. 

Com diuen, n’hi ha per triar i remenar! 

Damià Amorós Albareda
Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close