General

Patrimoni i memòria de Pantaleón Boné i els Màrtirs de la Llibertat

Alacant entranya un patrimoni historicoartístic sobre la revolta que Pantaleón Boné capitaneja per enderrocar el govern moderat de 1844. En aquest itinerari, ens topem amb l’última troballa d’aquest succés: una pintura del segle XIX que resta anònima. Podreu contemplar-la al palau barroc consistorial de l’Ajuntament d’Alacant.

La reina de les Espanyes és Isabel II quan els moderats guanyen les eleccions l’any 1844 i comença la dècada moderada. Narváez, cervellet del govern moderat (amb Gonzàlez Bravo per testaferro), forja suggeriments en greu perjuí per als progressistes perquè desembocaran en la redacció de la Constitució de 1845, que concedirà molt de poder a la reina, i en un sufragi censatari ajustat de tal manera que només podran votar els molt rics. Els progressistes, que són rics, però no tant com els moderats, ja no podrien votar. Irritats, recorren al militar aragonès Pantaleón Boné perquè capitanege la rebel·lió de 1844 contra el govern moderat. L’epicentre és la ciutat d’Alacant.

Trobem una narració dels fets a posteriori: Relación de los sucesos ocurridos en Alicante desde el 28 de enero de 1844 en que tuvo lugar la rebelión del coronel Boné hasta la entrega de la plaza (1887). L’Institut de Cultura «Juan Gil-Albert» de la Diputació d’Alacant publica l’estudi Los Mártires de la Libertad (La rebelión de 1844 en Alicante) (1992) de Pedro Díaz Marín i José A. Fernández Cabello. La Universitat d’Alacant ofereix una exposició itinerant: La memòria d’un lloc de memòria democràtica. La seva itinerància començava a l’IES 8 de març d’Alacant, nom que rep el centre en honor als Màrtirs de la Llibertat.

Alacant a vista d’ocell (1855?) d’Alfred Guesdon. Castell de Sant Ferran al fons a l’esquerra. Castell de Santa Bàrbara a la dreta. Font: BNE.

Gener, 1844. Pantaleón Boné s’adreça al capità general de València, Roncali: «Necessite efectius per combatre els contrabandistes a Benidorm». I és així que l’aragonès surt del Cap i Casal amb 330 militars. En arribar a Dénia, diu a un dels seus homes de confiança: «Ves a Benidorm i ens duus roba, duros i tabac. Ja saps a qui has d’acudir». Aquell torna i amb les butxaques plenes, Boné i els seus reprenen la marxa, però, cap a Alacant. Arreplega els carabiners que guarden el litoral (se’l deixa desprotegit) i els diners de les administracions del camí (El Heraldo, 7/2/1844).

Dia 28 de gener de 1844. La campana gran de la col·legial de Sant Nicolau, actual cocatedral, toca. Boné i els sediciosos es troben a l’atzucac de l’Ànima del carrer Major: bang! «Visca la reina i avall el ministeri!». Són les 22.30 hores. Comença la revolta d’Alacant, capital de la Llibertat. Hi acudeixen astorades les autoritats civils i militars, s’enfronten als de Boné i les fan presoneres. Els revoltats celebraran la junta: president, Pantaleón Boné, famós per ser pesseter, sanguinari i cruel; vicepresident, el republicà Manuel Carreras, cap dels contrabandistes de la costa d’Alacant (El Católico, 3/2/1844).

A les 5 del matí, els tambors criden a la tropa pels carrers. A les 6, canonada des del mascle del castell de Santa Bàrbara, i una altra, i la campana avisa: la rebel·lió s’ha consumat. Boné també controla el castell de Sant Ferran i el baluard de Sant Carles. Aquest últim indret el tomben en virtut de la Reial Ordre del 27 d’abril de 1858. Ara hi està el monument a José Canalejas (1914-1916), obra de Vicent Bañuls.

Des de Madrid, el periòdic jocós i satíric La Posdata ( 8/2 i 7/3/1844) titlla els rebels de «jamancios bonetanos», ajudats dels «carlojamancios», i els dedica poesies de fulletó com ara «El comandante de los muertos desde su escondite».

Boné és traït. Les tropes isabelines assetgen Alacant per terra i mar. El general Roncali el venç i fracassa la rebel·lió contra els moderats. Sentencien afusellar-los per l’esquena, al Malecó , a les 7 hores del 8 de març de 1844. Disposen 25 hòmens en filera de cara al mar, entre els quals està Pantaleón Boné. El 15 de març, hi afusellen l’últim: Fèlix Garrido, secretari del govern polític d’Alacant.

L’apoteosi no triga gaire: cada 8 de març, processó cívica en memòria dels Màrtirs de la Llibertat. La Ilustración. Revista Hispano-Americana (24/3/1889) en detalla el recorregut. Començava a les 11 h. El fotògraf alacantí Carlos Nicora immortalitzava l’esdeveniment en el 45 aniversari.

Entre finals de 1867 i principis de 1868, quan Juan Bonanza és l’alcalde d’Alacant, construeixen el Passeig dels Màrtirs (actual Esplanada), a l’antic dic on afusellen Boné i els seus homes. Estenen dos carrers de palmeres interpolades i quatre glorietes entre 800 metres de llargària i 36 d’amplària (La Ilustración, 24/3/1889). Any rere any, hi planten una figura femenina de fusta i guix: l’al·legoria de la Llibertat. Els alacantins li ofrenen corones i flors en memòria dels Màrtirs de la Llibertat.

Targeta postal del Monument als Màrtirs de la Llibertat. Foto: Francisco Abad Pérez (1907).

Aquest acte cívic és una festa gran i solemne. Mereix un monument de pedra. L’alcalde Manuel Cortés Miras l’encarrega a l’escultor Vicent Bañuls. L’inauguren el 8 de març de 1907 al bell mig del Passeig. Més avant, el traslladen a la plaça del Mar, on està el brollador ara. Finalment, en 1941, els franquistes lleven la Llibertat de pedra decapitada i rebategen la via: Explanada de España.

Actualment, el record d’aquest succés, a la ciutat d’Alacant, s’imprimeix en els llibres, en la premsa de l’època i en un discretíssim panell a l’Esplanada alacantina. Des de setembre de 2008, el Passeig dels Màrtirs de la Llibertat l’ocupa l’anterior avinguda Comte de Vallellano, el concorregut passeig del port.

Des de 1992, gràcies a l’Associació de Veïns de Villafranqueza “El Palamó”, també se celebra l’única processó cívica dels Màrtirs de la Llibertat en el barri alacantí del Palamó cada segon dissabte de febrer a les 17 h. La Societat Musical La Amistad amenitza l’acte i ofereix un concert cada any. No falta Oda als Màrtirs (2015) de Miguel Brotons Pérez. El recorregut abraça la parròquia de Sant Josep de l’indret i el Panteó de la família Guijarro. És l’únic dia de l’any que s’obri aquesta construcció funerària al públic. De permetre’s l’accés més sovint, en perdria el seu caràcter commemoratiu.

La Societat Musical La Amistad a les portes del Panteó de la família Quijano. Foto: Irene E. Santacreu (12/2/2022).

L’any 2012, durant l’alcaldia de Sonia Castedo, rescaten un oli del segle XIX a l’Arxiu Municipal d’Alacant. El seu estat és força delicat. L’alcaldessa ordena immediatament la seva restauració. Des d’aleshores, s’exposa en un dels salons de la Casa Consistorial de la ciutat. La composició, realista i sòbria, recrea l’afusellament dels de Pantaleón Boné. Tot i anònim avui dia, en el cantó inferior de l’esquerra sembla manifestar-se una firma. S’aprecia millor mitjançant la fotografia. També albirem el que sembla un 5 al costat de la ratlla del mateix cantó (data, número de sèrie…?).

El liberalisme alacantí protagonitza una rebel·lió que ha suscitat diverses valoracions des del mateix 1844 (Díaz i Fernández, 1992). Els Màrtirs de la Llibertat han estat considerats herois, patriotes i víctimes del despotisme; després, vilipendiats pel sector més ignorant del règim de 1939; avui, malmirats pels qui no s’han rentat encara la caspa del franquisme.

Irene Elisa Santacreu Cortés
Natural d’Alcoi. Graduada en Filologia per la Universitat d’Alacant. Actualment cursa el Màster en Estudis Literaris per la Universitat d’Alacant. Col·labora amb la revista Tipografía la Moderna. Publicació «Retórica y demagogia» en Eikasia: revista de filosofía.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close