General / Patrimoni

Patrimoni ucraïnès en línia de foc (part IV)

Potser alguns ja no ho recorden, però a Europa encara hi ha guerra. Lluny queda ja el febrer del 2022 quan les tropes russes van iniciar una invasió a gran escala del territori d’Ucraïna. Una de les moltes víctimes del conflicte, com sempre, és el patrimoni. En aquest quart capítol de la sèrie dedicada al patrimoni ucraïnès en línia de foc, ens centrem en les esperances de pau i recuperació.

A mitjans d’aquest mes de juny, Berlín acollí la Conferència de recuperació d’Ucraïna 2024. On van trobar-se els caps d’estat i govern dels països membres de la UE, Ucraïna i organitzacions continentals. Hereva de les conferències sobre —primer— la reforma i, des del 2022, de recuperació. Sota el lema “Units en la defensa. Units en la recuperació. Junts més forts”.

Com a actes previs a la trobada política, Berlín també va acollir conferències i trobades sectorials de temes diversos vinculats a Ucraïna. Una d’elles dedicada al patrimoni i els museus. Aquesta estava titulada De la crisi al futur: noves responsabilitats per als museus a Ucraïna, aquesta trobada representa un bri d’esperança i aire fresc davant dels anys de guerra i barbàrie que pateixen els museus, el patrimoni i, sobretot, els seus treballadors.

Segons informava l’organització de la conferència “Els representants dels museus ucraïnesos ja estan treballant en plans concrets per a la seva implicació en la reconstrucció del país en l’àmbit nacional i regional en tallers setmanals en línia. El focus se centra en com abordar les experiències, les pors i les expectatives dels visitants en els programes futurs. Els museus no només volen renovar-se estructuralment sinó que també s’enfronten a la societat civil ucraïnesa amb noves preguntes. Alguns museus que van ser destruïts o saquejats deliberadament per Rússia s’hauran de reinventar, que ja s’està preparant avui amb ofertes digitals”.

Una trobada organitzada per la fundació OBMIN, i que buscava redactar un conjunt de propostes dels museus ucraïnesos per a la conferència de recuperació que s’ha celebrat, també, a Berlín aquest mes de juny —la conferència dels polítics.

Però, què és OBMIN?
Aquesta organització, fundada a Varsòvia l’any 2022, concentra 107 museus, de totes les mides i regions del país, sota un paraigua que vol protegir “la identitat ucraïnesa. Per tant, les innombrables destruccions de l’art i la cultura ucraïneses no són danys col·laterals sinó una part central de la guerra russa.”

OBMIN cerca tres grans objectius:
A curt termini: ampliar i aportar més ajuda i supervivència per als museus ucraïnesos i els seus empleats.
A mitjà termini: organitzar l’intercanvi entre aquests museus sobre temes compartits i proporcionar ofertes sobre com professionalitzar encara més la seva feina, per exemple, a través de la digitalització dels seus objectes patrimonials.
A mitjà i llarg termini: promoure el coneixement i la comprensió de l’art i la cultura ucraïnesos fora d’Ucraïna com a part del patrimoni cultural europeu comú.

Centrats en els museus i centres patrimonials, OBMIN, denúncia, per exemple, la desaparició de 34.872 referències del fons del Museu d’Art de Jersón per part de les tropes invasores. La mateixa organització afegeix que 102 museus i centres patrimonials han patit destrosses, sense sumar els 12 que han estat destruïts completament. Destruïts, parcialment o totalment, també trobem més de 1000 elements patrimonials catalogats: 123 d’interès nacional i més de 800 de local —com els nostres BCIN i BCIL.

En declaracions a la radiotelevisió pública alemanya, Milena Chorna —experta del subgrup de la Comissió Europea dedicada a la salvaguarda del patrimoni i directora de l’Associació de Museus d’Ucraïna— narra les penúries que han passat el personal dels museus: “Quan els treballadors dels museus es van quedar per protegir les seves col·leccions dins dels territoris ocupats, molts van ser segrestats per les forces russes, que els van anomenar deliberadament líders de la seva comunitat i líders d’opinió”. Per així fer-los cooperar amb l’invasor.

Afegeix Chorna que “la majoria no estaven disposats a fer-ho, van estar sota pressió física i psicològica. Dos directors de museu van morir en atacs russos. Afortunadament, la majoria dels treballadors dels museus han pogut abandonar des de llavors les zones ocupades.”

Diversos, encara ara, són els projectes que OBMIN, i altres organitzacions internacionals i nacionals, intenten projectar un futur pel patrimoni. Al mateix que cerquen col·laboracions internacionals però també internes. Fins i tot, a la seva plana web podem trobar alguns dels recursos, que en obert, s’han pogut publicar.

Esperem que aquest sigui l’últim dels capítols d’aquesta sèrie, tot i que no ho sembla gaire.

Damià Amorós Albareda
Historiador de l'art i museòleg, format a la Universitat de Barcelona i Universitat de Girona a més de la Real Acadèmia de Bellas Artes de San Fernado. Membre de la junta de l'Associació de Museòlegs de Catalunya i delegat territorial de l'AMC a la demarcació de Tarragona. He escrit a l'Ara, Diari de Tarragona, Nova Conca i la Segarrra, a més faig coses a l’Espluga FM Radio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close