General

Cent anys del PEN Català: una història de compromís amb la llengua i la llibertat

L’entitat celebra cent anys d’existència i de compromís amb una exposició a la sala 4 del Palau Robert, que es pot veure del 9 de setembre al 20 de novembre, amb el títol “PEN Català. 100 anys protegint la llengua i la llibertat d’expressió“. Presidit actualment per Laura Huerga, el PEN Català acaba de rebre un dels Premis Nacionals de Cultura que atorga el CoNCA, el reconeixement a una trajectòria “de defensa continuada de la llibertat d’expressió i de la literatura i la llengua catalanes”.

Sempre a l’avantguarda dels drets, el compromís social i la llibertat d’expressió, amb la literatura i la llengua com a punt de partida. La història del PEN Català també explica una manera de fer singular i molt pròpia de l’associacionisme català, pioner i a la recerca de la justícia com a motor que fa avançar una societat. Ho demostra la constitució, el 19 d’abril de 1922, de la secció catalana del PEN Internacional, uns mesos després que nasqués a Londres, el 5 d’octubre del 1921.

L’entitat sorgeix com una iniciativa de l’escriptora i advocada Catherine Amy Dawson Scott (1865-1934) i ja marca intencions des del primer dia, amb un inequívoc compromís ètic: es tractava del primer club en què dones i homes podien formar part d’una entitat que pretenia organitzar sopars on es pogués parlar lliurement de literatura, així com convidar escriptors i intercanviar experiències literàries i intel·lectuals.

Catalunya, a l’avantguarda

Poc després, en un sopar a l’Hotel Ritz de Barcelona —quantes coses hi hauran passat, allà, en les bambolines de la construcció i manteniment social i d’una cultura que lluita per continuar existint?—, els poetes Josep Maria López-Picó, Josep Maria Millàs-Raurell i John Langdon Davies —anglès—, el filòsof Joan Crexells i l’antropòleg Josep Maria Batista i Roca van certificar el naixement del PEN Català.

Maig del 1923, I Congrés Internacional del PEN a Londres, amb la llista de convidats: amb Pompeu Fabra, com a president, i Josep M. Millàs-Raurell, com a secretari general. Foto: PEN Català
Maig del 1923, I Congrés Internacional del PEN a Londres, amb la llista de convidats: amb Pompeu Fabra, com a president, i Josep M. Millàs-Raurell, com a secretari general. Foto: PEN Català

Era tot just el tercer dels centres creats, a nivell internacional, després de la crida per estendre arreu els valors que volien promoure la cooperació intel·lectual i els vincles personals entre poetes, assagistes i novel·listes, que són les tres potes que conformen l’acrònim PEN (que es referia a poetes –Poets–, assagistes i editors –Essayists, Editors– i novel·listes –Novelists–, i que també és la paraula que designa la “ploma” d’escriure en anglès).

Primer a Anglaterra, tot seguit a França i, el tercer, ja a Catalunya. Era l’any 1922 i els estralls de la Primera Guerra Mundial eren roents, encara amb unes ferides massa tendres. Calia reflotar ponts, esmerçar esforços en la cultura i el diàleg, crear una protecció tan sòlida com sigui possible perquè la llibertat d’expressió estigués blindada, tal com ha estat fins avui dia.

Commemoració dels 100 anys del PEN Català. Foto: Arnau Pascual
Commemoració dels 100 anys del PEN Català amb la nova presidenta, Laura Huerga (quarta per la dreta) i representants del món institucional cultural i literari català. Foto: Arnau Pascual

El passat 21 de juny del 2022, s’aprovava una nova junta presidida per l’editora i fundadora de Raig Verd Laura Huerga, l’última baula d’una història on el PEN Català no ha deixat de tenir presència als congressos internacionals de l’entitat i de defensar la llengua i la cultura catalanes i la llibertat d’expressió arreu dels Països Catalans.

Les primeres activitats del PEN Català van consistir a convidar escriptors rellevants en l’escena internacional per tal d’intercanviar idees i establir ponts entre llengües, cultures i literatures. Són cèlebres les visites del francès Paul Valéry o de l’italià Luigi Pirandello, convidats per l’entitat en les primeres ocasions que visitaven Barcelona. Les personalitats de les lletres, unides per preservar la cultura, per treballar amb diplomàcia i enteniment, per vetllar per la solidaritat entre pobles i llengües. Per fer prevaldre la paraula, la bona lletra i la saviesa.

La Carta Fundacional del PEN, redactada a l’inici de la seva constitució i aprovada formalment en el Congrés de Brussel·les, el 1927, ja ho diu ben clar, al primer punt: “La literatura, encara que al principi sigui nacional, no té fronteres, i hauria de continuar sent una divisa comuna entre les nacions malgrat les convulsions polítiques o internacionals”. Un punt de partida inequívoc, que cohesionarà i donarà sentit a l’acció de l’entitat arreu del món.

Exili dels escriptors a Roissy-en Brie, any 1939. Foto: PEN Català

En aquest sentit, un dels punts més complexos de la història del PEN Català va ser el viscut durant la guerra civil, en què l’entitat es va integrar dins de la Institució de les Lletres Catalanes que havia creat el govern de la Generalitat. Carles Riba, Clementina Arderiu, Josep M. Millàs-Raurell, Carles Soldevila i Joaquim Xirau van representar el PEN Català al Congrés Internacional de París el 1937, on es va homenatjar Federico García Lorca, assassinat per l’exèrcit franquista, i es van aprovar resolucions contra la guerra i a favor de la pau.

El PEN Internacional es va significar pel suport als escriptors catalans. A les acaballes de la guerra, entre el 23 i el 24 de gener del 1939, amb l’exèrcit de Franco a les portes de Barcelona, un grup d’escriptors i intel·lectuals catalans van fugir de la ciutat a bord d’un bibliobús del Departament de Cultura i de camions de la Generalitat de Catalunya.

Allò va marcar el llarg camí de l’exili de molts escriptors i de tots els membres de la junta (el president Pompeu Fabra, el secretari Armand Obiols, Carles Riba, Francesc Trabal, Cèsar August Jordana o Mercè Rodoreda, entre d’altres). Aleshores, la secció catalana estableix bases a París i, després, a Londres.

Una història d’acció catalana ininterrompuda

Esdeveniments que marquen una trajectòria centenària, d’acció catalana ininterrompuda, malgrat tot. Amb el títol de “PEN Català. 100 anys protegint la llengua i la llibertat d’expressió”, el Palau Robert acull l’exposició comissariada per l’assagista, crític d’art i gestor cultural Manuel Guerrero. Inaugurada el 8 de setembre, poques hores abans de la gran festa de celebració dels cent anys de l’entitat al Jardí del Palau Robert, mostra. “El centenari és un bon motiu per fer una mirada enrere i mostrar què és el PEN i què ha estat el PEN”, subratlla Guerrero. “En general, és una institució poc coneguda”.

L’octubre del 1978 se celebra a Barcelona una Conferència Internacional del PEN. Amb J. V. Foix com a president d’Honor i amb la presència de Josep Palau i Fabre, com a president del PEN Català, Mario Vargas Llosa, com a president del PEN Internacional, i Alexandre Blokh, com a representant de la UNESCO, se celebra la conferència a la Fundació Joan Miró.
L’octubre del 1978 se celebra a Barcelona una Conferència Internacional del PEN. Amb J. V. Foix com a president d’Honor i amb Josep Palau i Fabre, com a president del PEN Català, Mario Vargas Llosa, com a president del PEN Internacional, i Alexandre Blokh, com a representant de la UNESCO. Foto: PEN Català

La intenció de l’entitat i del comissari era fer una mostra no només dedicada al món de l’escriptura, sinó que interessés al públic general i que ajudés a explicar la rellevància i particularitat del PEN. “Hi havia dues idees clares: una, que la mostra detallés la idiosincràsia de l’entitat, amb conceptes i elements; i l’altra, que fos una mostra visualment atractiva, que no fos una exposició de llegir”.

L’itinerari comença amb els manifestos més rellevants del PEN i continua amb: la cronologia del PEN Català; el recorregut del bibliobús de la Generalitat que va portar alguns escriptors catalans i membres del PEN a l’exili, documents i publicacions; la col·laboració i solidaritat dels artistes amb la secció catalana; una selecció de 40 casos que han format part de la història de la lluita per la llibertat d’expressió; Barcelona ciutat refugi; les juntes; i un vídeo final amb diversos testimonis.

Exposició al Palau Robert sobre els 100 anys del PEN Català. Foto: Arnau Pascual
Exposició al Palau Robert sobre els 100 anys del PEN Català. Foto: Arnau Pascual

“Com que l’espai és petit –diu Guerrero–, la idea era mostrar en una cronologia visual quina és la història del PEN Català, una història de continuïtat en un país on la majoria d’institucions culturals, durant i després de la guerra civil, van desaparèixer. Que el PEN s’hagi pogut mantenir durant cent anys és un fet extraordinari. I això s’explica perquè forma part d’una xarxa internacional molt potent. Quan ve la guerra, la secció catalana del PEN es pot mantenir a l’exili, a Londres, i d’aquesta manera no es perd el fil”.

A l’exposició, al costat d’aquesta cronologia visual hi ha els textos més importants, on el PEN dona a conèixer les seves idees. Hi trobem manifestos aprovats en congressos internacionals, com la carta fundacional de l’entitat, on la primera frase explicita que la literatura no té fronteres. “Hi ha, també, tota una paret dedicada a exposar les obres originals dels artistes que han col·laborat amb el PEN, textos d’escriptors perseguits, imatges, llibres, un vídeo on persones de diferents generacions expliquen la vinculació que mantenen amb l’entitat”.

Llibertat d’expressió: la lluita que no s’atura

La mostra inclou un espai molt impactant, amb quaranta casos d’escriptors perseguits, torturats o assassinats, que va des de la condemna i assassinat de Federico Garcia Lorca (un dels primers casos que tracta el PEN, el 1936), fins als recents de Valtònyc i Pablo Hasél. “No ens pensem que la lluita per la llibertat d’expressió és una cosa del passat o de països llunyans. Ben a la vora tenim casos de censura”. Prova d’això, tal com van manifestar els responsables del PEN a la festa de celebració, en veu de la presidenta actual, Laura Huerga, “avui no hi hem pogut ser tots”.

Hi faltaven veus com Pablo Hasél, actualment empresonat pel contingut de la lletra d’unes cançons, o Jordi Cuixart, empresonat prop de quatre anys per haver “dissolt” una manifestació. Els dos van fer arribar textos per commemorar l’aniversari i reivindicar la llibertat d’expressió: “Ser un escriptor compromès amb la realitat, narrar fets objectius incòmodes per a l’Estat que els causa, té un seriós risc en el Règim espanyol”, manifestava el raper català. “Ho prova el fet que durant l’any 2019 fos l’Estat de tot el món amb més artistes condemnats a penes de presó”.

El Comitè d’Escriptores del PEN Català, encapçalat per Maria-Mercè Marçal i Marta Pessarrodona
El Comitè d’Escriptores del PEN Català, encapçalat per Maria-Mercè Marçal i Marta Pessarrodona

“La llibertat d’expressió, com tantes altres llibertats i drets fonamentals, és greument vulnerada, sistemàticament, mentre els feixistes gaudeixen de potents altaveus”, afegia Hasél.“Amb els temps que encara corren, estic més convençut de la necessitat que tots treballem perquè el PEN Català continuï essent un lloc de trobada, difusió, repòs i protecció de totes aquelles persones que creiem que la paraula escrita és de les armes més poderoses que tenim per transformar i millorar la nostra societat”, reblava l’expresident d’Òmnium.

L’exposició, produïda pel Palau Robert amb la col·laboració del PEN Català, és la prova fefaent que la trajectòria de la secció és una història “d’ambició literària universal, d’èxit i de continuïtat durant més de cent anys”, però també és “una història d’exilis, de resistències i de reconstrucció cultural col·lectiva, de solidaritat i de lluita per la llengua i per la llibertat d’expressió a Catalunya i als Països Catalans”. Com també és el fruit “del treball incondicional de les persones que han fet possible, durant tots aquests anys, el reconeixement d’una literatura i d’un patrimoni únic, en diàleg amb les altres cultures i literatures”.

Exposició al Palau Robert sobre els 100 anys del PEN Català. Foto: Arnau Pascual
Exposició al Palau Robert sobre els 100 anys del PEN Català. Foto: Arnau Pascual
Esteve Plantada
Granollers, 1979. És poeta, periodista cultural, crític de cinema i professor del Màster de Periodisme Literari de la UAB i del Laboratori de Lletres. Ha estat cap de cultura de Nació Digital i coordinador d'"El Temps de les Arts". Col·labora regularment a "El Temps", "En Línia" de TVE, "Àrtic" de betevé i "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close