Un nou centre de benvinguda inaugurat al costat de l’edifici de l’arquitecte italià ja ampliat per Libesking
Denver (Estats Units). L’ampliació de 150 milions de dòlars i la unificació del campus del Denver Art Museum, dirigida per Machado Silvetti i Fentress Architects, s’ha fet pública el 24 d’octubre després de quatre anys d’una reestructuració complexa de l’edifici històric projectat per Gio Ponti per albergar la institució amb la seva col·lecció enciclopèdica. En ocasió del seu 50è aniversari, l’edifici de set plantes projectat pel mestre de l’arquitectura i del disseny italià (el primer museu multiplanta dels Estats Units) s’ha unit a un centre de benvinguda de forma el·líptica (amb vistes sobre la nova plaça i l’aparcament), que substitueix un pavelló dels anys 50 i que s’uneix, al seu torn, a l’ampliació del 2006 projectada per Daniel Libeskind. «El nou centre de benvinguda obre els braços a la comunitat», afirma Christoph Heinrich, historiador de l’art d’origen alemany procedent de l’Hamburger Kunsthalle a Denver el 2007 com a curador d’art modern i contemporani, que el 2010 en va assumir la direcció. Des de llavors, una sèrie d’intervencions «amb efecte dominó» a partir de la terrassa panoràmica, en aquell moment inutilitzada, de l’edifici de Ponti («la millor propietat immobiliària de la ciutat», recorda).
Tots els sistemes de l’edifici s’havien d’actualitzar, inclosa l’addició d’un ascensor per rebre un públic cada cop més nombrós en una de les ciutats amb un creixement més ràpid del país (la concurrència al museu s’ha més que doblat l’última dècada, i ha arribat a uns 900.000 visitants aquest any). També s’han dut a terme obres a les galeries de la col·lecció permanent, que no s’havien tocat des de feia 25 anys. Als amplis espais dedicats a l’art asiàtica reinstal·lats al cinquè pis; per exemple, els vestits tradicionals japonesos estan juxtaposats a la moda contemporània d’Issey Miyake i Yohji Yamamoto. La presentació a la tercera planta de la important col·lecció d’art indígena de l’Amèrica del Nord posa en primer pla les veus contemporànies i les seves connexions amb les tradicions de l’època. La col·lecció d’art occidental americà, en fort creixement i mantinguda pels patrocinadors locals, ara s’ha consolidat a les galeries ampliades de la setena planta, amb dues terrasses públiques noves connectades a un bar. A l’espai superior, la col·lecció d’arquitectura i disseny, plena d’objectes del segle XX, rep una important actualització i inclou una mostra inaugural sobre la influència del disseny de Ponti. La galeria inferior està dedicada a les mostres amb obres extretes de la col·lecció, a partir de «ReVisión: Art in the Americas»: «un espectacle en què, per primera vegada, connectem la nostra col·lecció precolombina amb la colonial espanyola i llatinoamericana moderna», explica Heinrich.
El museu ha guanyat més de 3.000 metres quadrats, inclòs un gran espai que pot albergar actes per a més de 1.000 persones, a la segona planta del centre de benvinguda on també es troba un restaurant i una cafeteria a la planta baixa i un centre de conservació al nivell inferior. El centre educatiu, en un primer moment amagat al semisoterrani, ara és al primer pis de l’edifici de Ponti. «Si m’haguessin dit que m’involucraria en una campanya de 175 milions de dòlars, no estic segur de si hagués acceptat aquest encàrrec» afirma Heinrich, que ha recollit tot l’import, inclosos els 25 milions de dòlars, per al fons de dotació. El pressupost operatiu anual del museu ha passat dels 17 milions de dòlars als 35 milions durant el seu mandat.
CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte