General / Patrimoni

Picasso, diversos dibuixos desconeguts en revistes de Barcelona i Madrid al voltant del 1900. Picasso a la revista ‘Palla Nova’ (I)

Potser de les coses que més agraden a un historiador de l’art és la troballa d’obres, de documents i de dades inèdites d’un artista o un moviment artístic concret. En el cas de Pablo Picasso, això adquireix una rellevància molt més interessant tenint en compte que fins i tot una llista de la compra del gran geni del segle XX adquireix categoria de faula. Ho hem vist en la recentment adquirida obra del període blau que ha entrat a formar part del Museu Picasso de Barcelona. Malgrat això, poques coses són comparables a l’experiència de fullejar revistes i descobrir un dibuixet de Picasso que mai ningú no havia parat atenció juntament amb altres que li són molt propers.

Aquest cas, doncs, és el d’un dibuix reproduït a la revista humorística catalana Palla Nova de 1904. En aquest cas no hi ha dubte de l’autoria de l’artista, ja que el dibuix apareix amb el títol de Nota i amb el nom imprès del seu autor: «Ruiz Picasso». Representa la figura dempeus d’un vailet, d’un enllustrador de calçat que ofereix el seu servei, carregant els estris a l’espatlla, una capsa amb una tovallola que cobreix el reposapeus. El dibuix té un acudit a sota: «Qui ho diria que un hom pot arribar a ser Ministre?», que considerem que no és de la mà de Picasso sinó de la redacció de la revista. El dibuix, per tant, l’hauríem de considerar independent.

És un dibuix nonellià, de traç ràpid i gruixut, sense acabar, és a dir, una nota, com diu el títol. Sense dubtar de la seva autoria, dubtem, però, que fos un dibuix fet l’any 1904 quan Picasso estava insert en altres tipus de composicions. Per tant, i per posar un període ben llarg en la producció picassiana que sabem que se succeïen ràpidament, el podríem datar entre el 1898 i el 1902. En el recentíssim llibre publicat pel Museu Nacional d’Art de Catalunya sobre Isidre Nonell, Eduard Vallés i Glòria Escala han deixat ben provada la relació de Picasso amb Nonell i la influència que tingué el pintor català sobre el malagueny. Amb aquest mateix traç Picasso va fer molts dibuixos preparatoris un dels quals, per posar-ne només un exemple destacat és un autoretrat de 1900 dibuixat a la ploma amb un munt de croquis i que es conserva al Museu Picasso de Barcelona (Autoretrat i estudis de cartell per a la Caja de Previsión y Socorro, MPB.110.814). En aquest, però, no remarca tant la línia de la figura com en el de l’enllustrador de sabates, fet amb rapidesa però amb molta fermesa i traç gruixut.

Què fa aquest dibuix reproduït a la revista satírica barcelonina Palla Nova de 1904? Les possibles respostes a aquesta pregunta, de moment, seran només hipòtesis, i hauríem de trobar-les dins del si de la revista mateixa. El més probable que fos algú relacionat amb la revista que tingué contacte amb Picasso i li demanés o que tingués el dibuix a la seva col·lecció i el deixés per a ésser reproduït. El cert, però, és que el parador de l’original d’aquest dibuix resta desconegut.

Palla Nova, com moltes de les revistes fundades per l’Avel·lí Artís i el seu germà Manuel, tingué una vida curta: sortiren publicats 8 números entre l’1 d’agost i el 28 de setembre de 1904. El format és de 21,5 x 15 cm, excepte el darrer número que és una mica més gran (27,5 x 19 cm) i que s’apropa més a les mides habituals de les revistes catalanes d’aquest tipus. El dibuix es reprodueix al número 7 dels 8 que va publicar la revista entre l’1 d’agost i el 28 de setembre de 1904.

Avel·lí Artís era molt amic de Rafael Nogueras Oller, Joan Oliva Bridgman, Ramon Suriñach, Josep M. de Sucre, Antoni Isern, Hortensi Güell, Alfons Maseras, Joaquim Biosca, Plàcid Vidal i Pere Prat i Gaballí, tots aquests amics i coneguts de Picasso a alguns dels quals retratà. L’exemplar de tots els números de la revista que he consultat i que estan relligats en un sol volum amb l’enquadernació original, es conserva a la Biblioteca de Catalunya i és accessible també pel portal digital ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues). La directora de l’Hemeroteca de la Biblioteca de Catalunya, Maria del Tura Molas, en va fer la ressenya dins d’aquest portal.

Els noms dels col·laboradors literaris són, amb noms propis i pseudònims: Pere Màrtir, Juan Robledo, August Coca, Magi Magém, Birosta, Santiago Vallés, Tinkson (també il·lustrador), Trill (secció teatral), Albertet de Vilafranca, Pau Paller, M. Rigaut, Tarota i R. Muntané.

Entre els il·lustradors, a banda d’una il·lustració d’Steinlen i una altra de Malteste prestades de la revista Le Gavroche de París, foren: Tinkson, Bagul, Víctor Serra, C. Pla, Caga Camps, Isopus, Llapis, Xerrach, Baqué, Pu-Put, Llorenç Brunet i Asotnew. Brunet és l’il·lustrador més destacat amb unes vinyetes molt punyents fins i tot algunes a doble pàgina. Per a la portada del número 7, en el qual es reprodueix el dibuix de Picasso, Brunet realitzà una il·lustració que, llegida amb ulls actuals, la qualificarien de racista, ja que representa les misèries de Barcelona aprofitant l’epidèmia del còlera que l’assolava, amb la figura d’un bruixot negre africà que porta misèria, porqueria, carns dolentes, matèries falsificades, cèdules, consums, robatoris, mala administració, cloaques, carreres bruts, caciquisme, pocavergonya, crims i política sota la frase « El còlera a Barcelona. –No alarmarse, señores! És la peste de tot l’any!»

Llorenç Brunet, Il·lustració per a la coberta del núm. 7 de la revista Palla Nova. Barcelona, 14 de setembre de 1904. Biblioteca de Catalunya.

Hem de parar esment per contestar la pregunta inicial en l’il·lustrador que signa sota el pseudònim de Asotnew (o Asotnev i una vegada J. Ventosa) que no és altra que Joan Vidal Ventosa, amic de Picasso, col·leccionista, pintor, pirogravador, restaurador, tècnic d’art dels museus municipals i fotògraf. Vidal Ventosa fou l’autor d’una de les més conegudes fotografies de Picasso a Barcelona retratat entre Fernande Olivier i Ramon Reventós a l’interior d’El Guayaba l’any 1906. És autor, també, d’una de les fotografies més conegudes d’Isidre Nonell al seu taller, assegut entre les seves models gitanes. El conegut retrat que li va fer Picasso a Vidal Ventosa estigué penjat a les partes d’Els Quatre Gats durant la primera exposició de Picasso.

De Joan Vidal Ventosa dins la revista Palla Nova hi ha quatre dibuixos. De la mateixa manera que el dibuix de Picasso, l’enllustrador de calçat, titulem-lo així, conté un acudit a sota fet amb independència del dibuix, pel capbaix, dos dels de Vidal Ventosa estan dins del mateix cas; els altres dos, però, sí que semblen concebuts per a portar-los i que representen un diàleg entre dos homes de perfil, un d’ells amb una sàtira política sobre Lerroux l’estil dels quals són més anodins i dibuixats amb un traç ben net i delimitat. Els altres dos, podríem dir, són més picassians. El primer representa en primer terme una filla molt elegant, amb un gran barret i un coll allargat que pateix el mal de la ciutat i li diu a la mare, en segon terme i de perfil: «Ay, mamá, prefereixo morirme que quedarme un altre istiu en aquesta ditxosa Barcelona!», sota el títol de « Miseria Cursi». És un dibuix fet probablement al carbonet a l’estil Steinlen però sense el miserabilisme del suís amb una composició que situa les dues dones ocupant tota la banda de l’esquerra mentre deixa un punt de fuga a la dreta per representar la ciutat. El quart dibuix representa l’escena tan cara a Picasso d’una parella caricaturitzada asseguda a la taula d’un bar amb una paret al darrere com a únic escenari l’original del qual fou fet probablement amb carbonet.

Joan Vidal Ventosa, il·lustració per al núm. 6 de la revista Palla Nova. Barcelona, 7 setembre 1904. Biblioteca de Catalunya.
Joan Vidal Ventosa, il·lustració per al núm. 8 de la revista Palla Nova. Barcelona, 28 setembre 1904. Biblioteca de Catalunya.

Per acabar, a la mateixa revista Palla Nova i al mateix número 7 on es reprodueix el dibuix de Picasso n’hi ha reproduït un altre sense signar en el qual és inevitable pensar que es tracta d’un retrat, d’una caricatura de Carles Casagemas, el gran amic de joventut de Picasso i que també ho fou de Vidal Ventosa. De tots els croquis i retrats caricaturitzats que li va fer Picasso a Carles Casagemas, aquest de Palla Nova és el que s’assembla més al retrat de Casagemas de l’antiga col·lecció Jacques Seligmaan de Nova York. Malgrat això, i tenint en compte que Vidal Ventosa va col·laborar amb la revista, l’atribució a Picasso o a Ventosa la deixo en quarantena.

Joan Vidal Ventosa, il·lustració «Miseria Cursi» per al núm. 7 de la revista Palla Nova. Barcelona, 14 setembre 1904. Biblioteca de Catalunya.
Joan Vidal Ventosa, il·lustració «Col·loqui» per al núm. 7 de la revista Palla Nova. Barcelona, 14 setembre 1904. Biblioteca de Catalunya.
Atribuïble a Pablo Ruiz Picasso o Joan Vidal Ventosa, [Caricatura de Carles Casagemas], il·lustració «Un altre coca y poncem» per al núm. 7 de la revista Palla Nova, Barcelona, 14 setembre 1904. Biblioteca de Catalunya.

El que sí que es pot afirmat és que Palla Nova haurà d’afegir-se a la història picassiana amb aquest dibuix fins ara desconegut.

Aitor Quiney
Tècnic de la Biblioteca de Catalunya des del 1996, llicenciat en Humanitats i doctor en Història de l'Art es dedica a la recerca sobre el llibre com a objecte d'art, l'enquadernació artística i les arts gràfiques. Investiga així mateix sobre les arts plàstiques de finals segle XIX fins a l'art de postguerra, català i canari, del segle XX. És autor de varis llibres i curador d'exposicions.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close