Oslo
Quatre-centes mil obres (incloent-hi Munch) i un cost de 600 milions d’euros: obre el nou Museu Nacional de Noruega, nascut entre el 2003 i el 2005 de la unió de la Galeria Nacional i dels museus d’Art Decoratiu, d’Art Contemporani i d’Arquitectura.
Oslo. Sota la direcció de Karin Hindsbo, l’11 de juny es va inaugurar el nou Museu Nacional de Noruega, nascut entre el 2003 i el 2005 arran de la fusió de quatre institucions diferents: el Kunstindustrimuseet (Museu d’Art Decoratiu i Disseny), la Nasjonalgalleriet (Galeria Nacional), el Museet for samtidskunst (Museu d’Art Contemporani) i el Nasjonalmuseet-Arkitektur (Museu d’Arquitectura). Les col·leccions, excepcionals, amb prop de 400 mil objectes que van de tapissos medievals fins a peces contemporànies, es vanten d’incloure les obres més conegudes i estimades d’Edvard Munch, entre les quals hi ha la nineta dels seus ulls: el més que cèlebre Crit. La impressionant operació de fusió, que resulta ser una de les més grans de la història per les dimensions que té i per com és d’ambiciosa, ha portat a la constitució del museu més gran del nord d’Europa. El projecte arquitectònic ha estat obra de l’alemany Klaus Schuwerk (Kleihues+Schuwerk), guanyador el 2010 d’un concurs internacional. La realització, d’altra banda, ha estat a cura de Statsbygg, “el braç operatiu” del Govern noruec pel que fa a la construcció. El nou complex ha costat 6,1 milions de corones (vora 600 milions d’euros) per a una superfície total de 54.600 metres quadrats i s’insereix en el procés de regeneració del litoral d’Oslo, que des de fa trenta anys substitueix les drassanes per edificis d’oficines d’ús comercial i cultural (com el magnífic Teatre de l’Òpera, projecte de Snøhetta, acabat el 2008). A diferència de l’icònic sensacionalisme que anima museus com el Guggenheim de Frank Gehry a Bilbao, comenta Schuwerk, el complex d’Oslo cerca la firmitas de Vitruvi evocant l’estabilitat física i simbòlica mitjançant materials nobles i duradors (roure, bronze, marbre). Tot el revestiment extern ha estat construït amb pissarra local. L’edifici, molt eficient des del punt de vista energètic, acull una “caixa de llum” (la Light hall) de 2.400 metres quadrats, la superfície externa de la qual recorda a l’alabastre, destinada a les exposicions temporals. Aquí se celebra la mostra inaugural “Jeg kaller det kunst” (Jo en dic Art), que presenta 147 artistes noruecs contemporanis. A més de dos nivells de galeries, el museu disposa d’auditori, biblioteca, àrees administratives, de recerca i de restauració i un mirador a primera línia de la costa. L’equip que va guanyar el concurs del projecte museogràfic és 100% italià (2016). Es tracta de l’estudi Guicciardini & Magni (Florència), format per Rovai Weber (part gràfica), Massimo Iarussi (projecte d’il·luminació) i Alain Dupuy (Innovision, aspectes multimèdia). “El projecte ha permès exposar més de 5 mil objectes en 84 sales en una superfície de vora 10 mil metres quadrats, afirmen Piero Guicciardini i Marco Magni. La riquesa de les obres, la diversitat de les instal·lacions d’objectes i de luminotècnia i el confort visual i físic que proporcionen les solucions proposades constitueixen els elements fonamentals del nostre projecte i són els punts en comú de totes les variants que ha calgut fer per tal de transformar la visita en una experiència individual i col·lectiva”.
CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.