General / Art World

Quim Domene homenatja els artistes que han passat per Ceret amb l’escultura pública “Conversa amb Manolo”

Ceret va ser una de les meques de l’art modern a primers del segle XX, com també ho van ser Cadaqués, Cotlliure i Tossa de Mar. Situat al peu dels Pirineus al Rosselló i a redós de la Mediterrània, va atraure nombrosos artistes francesos i catalans. La freqüència de les estades i les visites d’aquests artistes, entre ells Picasso, li ha valgut finalment la creació del Musée d’Art Moderne de Céret que fa justícia a aquesta empremta intel·lectual i artística, un projecte que deu molt a la seva primera directora, Josefina Matamoros.

Precisament, l’esperada ampliació de l’edifici del museu havia obligat a arraconar espais existents al darrere del museu i a planificar de nou un espai a l’Avinguda Clémenceau, ara per a vianants, una àrea de descans que ha quedat convertida en una placeta, gràcies a una petita reordenació urbanística. L’Ajuntament de Ceret va cridar l’artista català Quim Domene, avesat a projectes d’escultura pública. Domene, en comptes de proposar una nova escultura, va demanar de rescatar una escultura de Manolo Hugué que es trobava mig abandonada a la cantonada de l’Ajuntament, en un emplaçament no massa bo i amb una antiquada posada en escena de l’escultura en l’espai urbà. Quim Domene ha creat una porta per dialogar amb l’obra de Manolo Hugué, el primer dels artistes que després d’una estada de deu anys a París va a Ceret el 1910 per descobrir-hi un lloc fecund per a la creació.

“La Catalane” (1923), títol de l’escultura de Manolo, és una figura femenina simbòlica, homenatge al músic Déodat de Séverac (Sant Felitz de Lauragués,1872- Ceret, 1921). La filla d’aquest compositor en va ser la model. L’escultura ha estat restaurada i emplaçada de nou acompanyada de l’environament que ha creat Quim Domene amb el títol de “Conversa amb Manolo”. Es tracta d’una porta oberta de ferro corten que ens obliga a caminar sobre una estora del mateix material on hi ha escrits quaranta noms de significats artistes que han freqüentat la població de Ceret. Manolo Hugué encapçala la llista. Una inscripció clarifica aquest múltiple reconeixement: “Homenatge a tots els artistes que han fet de Ceret un dels centres més importants de les avantguardes del segle XX”.  Són molts i rellevants, entre ells: Picasso, Braque, Chagall, Dufy, Gris, Herbin, Fenosa, Gargallo, Masson, Soutine, Ponç.

A la porta, oberta, hi ha escrit el poema “L’olivier” que va escriure en francès el mateix Manolo el 1921: “Je sais, enfin, pourquoi,/ arbre aimé de Minerve,/ tes rameaux s’entrelacent / autour des fronts superbes. Sophocle se’n para, / Eurypide aussi./ Car au coup de vent, /quand la rose fremit, / et les faibles roseaux / ont de murmures mystiques,/ le souffle, dans tes branches,/ prends des accents tràgiques.” A la porta, l’artista ha creat una base amb relleu que aplega les eines de l’escultor, en homenatge també a Manolo Hugué: les mans, les alicates, els pinzells, la paleta, la gúbia, l’espàtula, el compàs, les ulleres i el barret que tant caracteritzaven la imatge física de l’escultor Hugué. I una “m” i una “h” minúscules i cal·ligràfiques, que fa honor al seu nom i cognom, amb total discreció, com si es tractés d’una anotació a mà sobre un paper del taller de l’escultor. Aquest relleu és un retrat de feina, la imatge gràfica i sintètica d’un escultor que va voler concentrar la bellesa en l’energia de la Mediterrània, sense l’opulència d’un Maillol, sense l’idealisme d’un Sunyer i a voltes més proper a la contundència d’un Picasso, però en petita dimensió, escultures que s’abracen amb la mà.

Un banc voreja l’espai de la placeta on s’ha inscrit “La Catalane” i així, quan una noia s’hi asseu, s’emmiralla amb l’altra catalana, l’escultura de Manolo Hugué, un joc d’art i identitat transfronterers. Com moltes obres d’art públic, “Conversa amb Manolo” demana transitar-hi, travessar la porta, caminar sobre l’estora de noms i apropar-se a “La Catalane” de Manolo Hugué. Així, doncs, la proposta de Quim Domene no és estàtica, suggereix moviment i que el visitant s’emplaci  en l’environament per buscar diversos punts de visió. La proposta reuneix imatge, text i experiència física de moviment.

La idea de porta es refereix a Ceret, poble que per la seva geografia i configuració de les cases del poble ajudà a crear els múltiples punts de vista de cubisme. Ceret va ser una porta oberta a les avantguardes, a banda i banda de la frontera francesa i catalana, i ha mantingut una comunicació fluida amb Catalunya i un maridatge entre la cultura francesa i la catalana. Per això tant podem titular aquesta peça “Conversation avec Manolo”, com “Conversa amb Manolo”, que serem entesos. Rescatar aquesta escultura i endreçar aquest indret de l’Avinguda Clémenceau, ha estat una feliç iniciativa del govern de l’Ajuntament sortint de la població, que ho podrà inaugurar pocs dies abans d’abandonar els seients municipals.

Pilar Parcerisas
Crítica d'art i curadora d'exposicions independent. Doctora en Història de l'Art i llicenciada en Ciències de la Informació. Membre fundadora del diari Regió 7. Ha comissariat més de cinquanta exposicions, entre elles: Idees i Actituds. Entorn de l'art conceptual a Catalunya, 1964-1980 (1992), Dalí. Afinitats Electives (2004), Man Ray, llums i somnis (2008), Vienna Actionism (2008), Il·luminacions. Catalunya visionària (2009), Dalí, Duchamp,Man Ray. A Chess game (2014-2916), Joan Ponç. Diàbolo (2017-2018), Adolf Loos. Private spaces (2018). Ha publicat Art & Co. La màquina de l'art (2003), Barcelona Art-Zona (2007) Conceptualismo(s). Poético, políticos y periféricos. En torno al arte conceptual en España, 1964-1980 (2007) i Duchamp en España (2009). Crítica d'art del diari Avui i Elpuntavui (1982-2017). Ha escrit guions per al cinema, entre ells destaca el llarg L’última frontera (1992). Ha estat presidenta de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close