Jordi Estruga era un home de paper, de llibres i de mapes
L’amic Pau Salvat m’ha avisat de la mort de l’amic Jordi Estruga. Són les 22.20h. del 8 d’abril. Ha estat aquest matí. Havia entrat a l’hospital per un tema digestiu i allà es va encomanar: el covid19 ha estat implacable un cop més. Jordi Estruga no és conegut a les xarxes, era un home de paper, de llibres i de mapes. Tot i que provenia del món de la farmacèutica, des del 1997 va ser president de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona (ABB) i de la qual n’és president d’honor. Una associació que ell va impulsar com cap altre, les edicions de la qual, gràcies a ell i a alguns membres més de les diverses juntes, va sortir d’una nebulosa grisa –amb edicions de gran lucidesa, tot s’ha de dir, com els XL Sonets de J.V. Foix, amb un aiguafort de Tàpies estampat per Joan Barbarà (1986) o com L’Atlàntida de Verdaguer amb gravats de Miquel Plana (1992) –, i es va obrir cap a edicions més d’avantguarda cercant una frontera límit entre el llibre d’artista contemporani i el llibre de bibliofília d’acurada edició. Tot i que Estruga n’era conscient que potser havia arribat el moment de crear llibres, no només amb il·lustracions contemporànies sinó amb textos nous deixant de banda l’edició d’autors clàssics, aquest és un fet encara per resoldre. Amb Estruga l’ABB edità varis llibres com Pablo Gargallo, escrits d’art (2010), amb una selecció de dibuixos de Pierrette Gargallo o El caliu i la cendra de Pere Gimferrer (2011), amb fotografies intervingudes de boscos crepusculars amb un arbres il·luminats, de Perejaume, per posar dos exemples de la nova versatilitat.
Amb en Jordi Estruga ens vam conèixer l’any 2001 quan va tenir lloc a Barcelona el XXXIIè Congrés de l’Associació Internacional de Bibliofília mentre jo preparava l’exposició a la Biblioteca de Catalunya sobre el centenari del naixement de l’enquadernador Emili Brugalla. A partir de llavors vaig col·laborar sovint amb l’ABB, primer amb la curadoria de l’exposició “Col·leccions privades, llibres singulars” que es va celebrar a la Biblioteca de Catalunya el 2005 i que el vaig tenir com a company en l’organització. En un viatge en cotxe que vam fer tots dos a Peralada per a veure alguns llibres per a l’exposició vam decidir que el plantejament final havia de ser el de donar un toc d’atenció a tots els bibliòfils –que es podien permetre econòmicament l’adquisició de llibres bons– per a que continuessin amb la tradició en la conservació del patrimoni bibliogràfic del país i fer-lis entendre la importància que té, que els llegats particulars entressin a formar part del patrimoni públic. Estruga deixà en préstec dues obres a les quals en tenia una estima particular: el número dedicat a Filiberto Montagut (1898) de la revista manuscrita Il Tiberio i una Gramàtica Nebrissensis, incunable de 1497 del qual es vantava Estruga, amb l’humor d’un llibreter assassí, que d’aquesta edició de Rosenbach només hi havia un altre exemplar a una biblioteca nord-americana. Més tard, al 2015 vam poder preparar l’exposició “Encuadernación y Bibliofilia en la Associació de Bibliòfils de Barcelona” celebrada a la Imprenta Municipal de Madrid.
Preocupat per la decadència de les enquadernacions d’art, vam anar junts, amb la Conxita Cuspinera, la seva companya, al II Congreso El libro como objeto de arte a Cadis per a que conegués els enquadernadors i les seves obres. I des de llavors va lluitar perquè l’enquadernació d’art al nostre país no defallís. Alguns dels seus llibres els enquadernà Santiago Brugalla, Ramon Gómez o Andrés Màrquez i altres els adquirí ja enquadernats, alguns dels quals els vaig poder mostrar a l’exposició del 2015.
L’interès per la bibliofília de Jordi Estruga tenia diversos focus d’atenció els més importants dels quals eren les edicions de mapes antics de Catalunya, edicions de vistes de la ciutat de Barcelona i la neoxilografia catalana. I dins d’aquesta última, sobre tot, les obres de Lluís Jou, Jaume Pla i Miquel Plana. El 2004, fruit d’aquesta estima pel gravat, organitzà juntament amb el seu amic i còmplice de l’ABB Francesc X. Puig Rovira l’exposició “La neoxilografia Catalana” celebrada al Centre d’Artesania i el 2005, comissarià la mostra “Jou, Pla i Plana”, celebrada al Museu d’Història de Catalunya. Seguint la tradició, editava unes nadales anuals per als socis de l’ABB i els amics les últimes de les quals, dissenyades i impreses artesanalment per l’Elies Plana estaven dedicades a la tipografia amb la col·laboració de poetes com Francesc Parcerises, Carles Duarte, David Jou, Màrius Sampere, Narcís Comadira o Maria Josep Escrivà. Un record.
