General

Resistència republicana amb rostre de dona

Durant la Guerra Civil, el paper de les dones en la rereguarda va ser fonamental en l’exercici de resistència de la República davant l’alçament militar. Una exposició a Gandia del fotoperiodista Luis Vidal Corella (València, 1900 – 1959), “Dones i resistència”, mostra el paper cabdal de la dona a l’altra banda del front, el treball d’assistència social imprescindible per sostenir dempeus la quotidianitat allunyada del front a València, l’efímera capital republicana. La mostra forma part d’un programa d’activitats més extens en homenatge a les dones de la II República.

Dones i resistència
Fotografies de Luis Vidal
Casa de la Cultura de Gandia
Fins al 30 d’abril

Luis Vidal és, segurament, un dels fotoperiodistes valencians més importants del segle XX. Fill de fotògraf, durant la Guerra Civil va treballar per a mitjans com El Mercantil Valenciano i va exercir de corresponsal de l’Agència EFE, El Ruedo o el diari ABC. Durant la confrontació armada va cobrir diversos fronts propers a València, com ara el de Terol, però també va desenvolupar una important activitat en la rereguarda, captant amb la seua càmera la vida d’una ciutat que havia esdevingut per atzars de la guerra capital republicana i centre d’una frenètica activitat política i intel·lectual, un cau de polítics, espies i periodistes vinguts de tot el món.

En aquella València convulsa i frenètica del Metropol convertit en ambaixada soviètica i caserna dels serveis secrets soviètics o del Congrés d’Intel·lectuals Antifeixistes hi havia una altra realitat gens subterrània, la d’un parèntesi de llibertat per a les dones que veieren com algunes de les seues reivindicacions eren posades sobre la taula. Un miratge de llibertat que va acabar evaporant-se amb la victòria del bàndol nacional.

Dones tramviàries, una de les imatges destacades @Luis Vidal

Alhora, amb el gruix de la població masculina lluitant en els diversos fronts contra les tropes nacionals de Franco, les dones fan un pas endavant per sostenir feines i serveis imprescindibles. Activitats que la càmera de Luis Vidal va captar i que són el gruix de la mostra que es pot veure a Gandia.

L’exposició diposita la mirada sobre totes aquestes dones, les sanitàries que atenen els ferits que arriben del front, les encarregades de la distribució i venda de productes de primera necessitat, les conductores de tramvia o les encarregades dels menjadors socials. També hi ha imatges prèvies a la guerra que fan de context, com les cues de dones per anar a votar el febrer del 1936, amb molta presència curiosament de dones religioses.

Luis Vidal va captar el rostre de totes aquelles dones anònimes, símbol de la resistència i d’una construcció de drets que no va acabar de quallar, però la seua càmera també captar imatges de dones emblemàtiques com Dolores Ibárruri, la Pasionaria, en el front de Terol. Abans d’això, va retratar l’actriu Margarita Xirgu posant al costat de Federico García Lorca en el Teatre Principal.

Dones en una manifestació pels carrers de València @Luis Vidal

El fotògraf valencià, considerat un dels millors retratistes de la seua època, va ser detingut i apartat de la professió en acabar la guerra. Tot i que finalment va poder tornar a exercir en el diari Levante fins a la seua mort. Les seues icòniques fotografies, en tot cas, són una part substancial de la memòria d’una època de violència però també d’anhels de llibertat.

Exposicions i conferències

La mostra de Luis Vidal forma part d’una programació més ampla d’homenatge a les dones de la II República. Juntament amb aquesta exposició, el Centre de Gandia de la Universitat de València i els departaments de Cultura i Memòria Democràtica i Igualtat i Diversitat de la capital de la Safor han organitzat una altra mostra dedicada a l’educadora Pilar Coll Alas i les seues coetànies, que es pot veure a la Sala Tossal també fins al 30 d’abril.

Així mateix, hi ha vigent un cicle de conferències als mesos d’abril i maig. El 7 d’abril passat l’obria la professora de la Universitat de Barcelona i historiadora irlandesa resident a Catalunya Mary Nash. Pendents encara hi ha les conferències de Carme Agulló (Universitat de València) el dia 21 d’abril, sobre les mestres republicanes, i de Marta García-Carrión (Universitat de València), el dia 29 d’abril, sobre les dones i la gran pantalla. Un debat el dia 5 de maig, al voltant de les dones republicanes de la Safor, tancarà el cicle.

Presentació del cicle de jornades i exposicions, amb la investigadora Cristina Escrivà, Carme Melo i Nahuel González @Àlex Oltra

“Molta gent no coneix el paper important que van tenir les dones en el període republicà i la resistència posterior, un col·lectiu que va quedar relegat a un segon lloc dins de la tasca de la memòria democràtica”, alerta el regidor de Memòria Democràtica de Gandia, Nahuel González. Per la seua banda, Carme Melo, directora del Centre de Gandia de la Universitat de València, explicava la intenció de “donar visibilitat a tota aquella efervescència i contribució que van fer les dones en una conjuntura de dificultats marcada pel patriarcat i el masclisme”. Melo també va ressaltar que la situació jurídica actual i algunes de les pedagogies docents també del present “són conqueriments d’aquella època”. “Hem de mantenir viva aquesta memòria i fer que les generacions més joves en siguen conscients”, conclogué.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970 i criat a Xàtiva. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat set novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter.El seu darrer llibre, el thriller 'Això no és un western', va ser finalista del Festival València Negra. Membre del Consell Valencià de Cultura i del Consell Assessor de l'IVAM.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close