La desitjada normalitat ha portat un any de collita cultural extraordinària, marcat per morts com les de Pau Riba, Godard o Pagès Jordà, però també per la consolidació de veus joves amb projecció internacional i per grans èxits globals amb segell català: de Carla Simón a Rosalia, d’Irene Solà a Albert Serra.
1. Gener
Any Ferrater… i Fuster, Viladot, etc.
El 2022 literari prometia emocions fortes pel que fa a commemoracions… i així ha estat. Un dels grans noms ha estat el de Gabriel Ferrater, en el centenari del naixement i cinquantenari de la seva mort, amb lectures, opinions, recitals i la constatació d’haver-nos deixat una obra rigorosa, moderna i de gran vigència. Llibres com Donar nous als nens (Comanegra), amb selecció i pròleg de Marina Porras; la biografia Vèncer la por (Edicions 62), de Jordi Amat; o un llibre extraordinàriament lúcid com Posseït (L’Altra), d’Albert Roig, on l’autor de Reus hi juga un paper clau. Durant l’any també hem viscut els centenaris de Joan Fuster, amb obres recuperades tan fonamentals com Diari 1952-1960 (Edicions 3i4), o de Guillem Viladot, amb la publicació de la pòstuma Somni d’un apotecari d’estiu (Comanegra).
2. Febrer
Carla Simón triomfa a la Berlinale amb ‘Alcarràs’
Serà un any difícil d’oblidar, i difícilment igualable, pel que fa a cinema pensat, creat i rodat en català. De fet, ens deixa la fita més important de la cinematografia del país fins a l’actualitat, quan la cineasta catalana feia història a Berlín amb Alcarràs, la primera pel·lícula en català capaç de guanyar el preuat Os d’Or de la Berlinale. La pel·lícula, que s’estrenaria a les sales de cinema el 29 d’abril, mostra un món que s’acaba, el de la pagesia i els acords verbals, el de les plagues de conills i el camp que es llaura, el de l’amor a una terra que has treballat i que t’ha vist créixer. Cinema de resistència, viu, alquímic, poderós i captivador. Aquí l’entrevista a Carla Simón.
3. Març
El mar: Visió d’uns nens que no l’han vist mai
La poesia minimalista i màgica de Xavier Bobés s’alia amb el talent literari d’Alberto Conejero per oferir-nos una obra inoblidable, que remou i sacseja, emociona i allibera. La Sala Tallers del TNC es convertia en l’escenari d’una obra de teatre poètic, documental i d’objectes basada en les redaccions d’uns nens que no han vist mai el mar i el seu mestre Antoni Benaiges, que els promet que els portarà. Un homenatge a la gent que fa el possible perquè els altres tinguin una vida millor i a les idees i el món que la dictadura va escapçar. Una menuda joia teatral on els objectes, la poesia i el material documental ressonen amb una intensitat que emociona.
4. Abril
Irene Solà la fa ballar internacionalment
La sala d’actes de la llibreria Foyles de Londres ho constata, plena a vessar: Irene Solà és fenomen que va molt més enllà del marc cultural català. Acompanyada per Max Porter, s’hi congregaven lectors que havien fer cua per veure-la, escoltar-la i comprar-ne un llibre que cada vegada acumula més èxits i lectors, Canto jo i la muntanya balla. En l’any del centenari del PEN Català, que va ser el tercer centre PEN creat arreu del món després del primer, justament a Londres, la literatura catalana viu un moment dolç pel que fa a la internacionalització, com demostra l’interès generat a Spotlight, que del 5 al 7 d’abril –i més enllà– ha celebrat un focus literari català on Solà ha estat la punta de llança de veus i creadors que també generen interès –i arrosseguen lectors– lluny de les nostres fronteres, com Eva Baltasar, Borja Bagunyà, Marta Orriols o Aina Bestard.
5. Maig
Pau Riba, l’home lliure que va ser llegenda
Rebel, l’últim hippy, inconformista, heterodox. A l’autor de Dioptria i de cançons com L’home estàtic, Noia de porcellana o Es fa llarg esperar se’l va catalogar de moltes maneres, però, després de la seva mort (el 6 de març de 2022), el que en queda és una obra incontestable, lúcida i sempre amb voluntat de transgredir i anar una mica més enllà. Fins al final, Pau Riba va continuar sent un outsider, un personatge estrany a ulls del gran públic, malgrat haver deixat un llegat artístic format per més d’una quarantena de discos i d’obres literàries. El mes de maig, el festival Barcelona Poesia li retia un homenatge en forma de pregó esbojarrat, lúcid i provocador, amb els amics i còmplices Núria Martínez-Vernis i De Mortimers.
6. Juny
El codi artístic de Núria Guiu
Jove, talentosa, amb l’ull i la sensibilitat posades en la contemporaneïtat i les formes d’expressió dels joves en l’era digital, la ballarina i coreògrafa Núria Guiu ha estrenat Cyberexorcisme i ha estat reconeguda aquest 2022 amb un dels Premis Nacionals de Cultura del CoNCA. De motius no li’n falten: per una proposta de llenguatge artístic i codi propi com a creadora; per indagar com a coreògrafa la relació de la dansa amb l’entorn digital; per la mirada socioantropològica que hi aplica; i per ser una de les creadores amb més projecció nacional i internacional, amb suport en diverses estructures i festivals d’arreu d’Europa. Ha estat un molt bon any per a les arts escèniques, que també han vist reconegut amb un Premi Nacional Jordi Casanovas i que ha viscut estrenes tan impressionants com La Trena (Teatre Goya) o Travy (Sala Beckett), dues de les sensacions de la temporada.
7. Juliol
Rosalia, fulgurant
Quin any, el de Rosalia. Després donar la volta al món amb la publicació de Motomami durant el mes d’abril, al juliol rematava la feina amb un hit que no ha parat de sonar, Despechá. La catalana, ja consolidada com una estrella internacional de primeríssim nivell –Barack Obama la posava al capdamunt de la seva llista musical 2022–, ha fet història amb l’èxit als Premis Grammy llatí, on aconseguia el guardó a Millor àlbum, que ja havia aconseguit per El mal querer (2018) i que la convertia en la primera artista femenina que guanya el guardó en dues ocasions des que es comencessin a celebrar els premis.
8. Agost
Vicenç Pagès Jordà
La mort de l’escriptor gironí, sobtada després d’un càncer fulminant, deixava en xoc amics, companys i lectors. Vicenç Pagès Jordà reunia totes les virtuts que ha de tenir un autor d’aquells que traspassen èpoques, fronteres i generacions: talent, intel·ligència, una dedicació literària admirable, coherència i ambició, i moltes ganes de jugar i de provocar-nos estímuls. De Carta a la reina d’Anglaterra a Els jugadors de whist, passant per Un tramvia anomenat text, El món d’Horaci o La felicitat no és completa. Relats, assajos, novel·les curtes i llargues, també articles i crítiques, i una gran llista de deixebles que admiraven el seu talent. Una figura única, a qui cal llegir i rellegir, i de qui el nou segell Folch&Folch en publicava l’assaig pòstum Kennedyana.
9. Setembre
Antònia Vicens
Antònia Vicens ha estat un dels grans noms de l’any literari català, reconeguda amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la màxima distinció literària del país, en un acte celebrat el 13 de juny. Com a guanyadora, ha estat l’encarregada de fer el pregó en l’acte d’inauguració de la Setmana Llibre en català, consolidada al setembre com una festa que va més enllà de vendes i que també ha reconegut Joan Francesc Mira amb el Premi Trajectòria, i que ha viscut el desè aniversari d’editorials com Crims.cat, Periscopi, Males Herbes i Raig Verd, o els seixanta anys d’Edicions 62. A banda de Vicens, el 2022 també serà recordat per un any de grans autores premiades, com demostraria poc després el Nobel de literatura amb el reconeixement a Annie Ernaux.
10. Octubre
La Gata Perduda: la gent del Raval entra al Liceu
Més de quatre anys de feina, tot un barri mobilitzat –amb prop de 400, veïnes del Raval, l’espai europeu que té la major densitat d’associacionisme per metre quadrat–, el text de Victòria Szpunberg i la música d’Arnau Tordera I han donat com a fruit La gata perduda, estrenada el 5 d’octubre i, per mèrits propis, un dels esdeveniments més transcendents de la vida cultural catalana recent, pel que té d’obra de creació singular i pel que té d’aventura associativa i col·lectiva, arrelada a la gent i a la realitat que la fa possible. El gat de Fernando Botero ha desaparegut i l’avariciós Magnat sembla que hi tingui alguna cosa a veure, mentre veiem la lluita d’un barri que no vol resignar-se i es rebel·la. Un barri amb gent lliure i diversa. Qui en descobrirà l’entrellat? Com a resultat, la primera òpera comunitària, participativa i cocreada, de la història del Liceu. Aviat és dit.
11. Novembre
El FLIC i la importància dels infants i joves lectors
La canalla importa, i molt. I el FLIC, festival de literatura i arts infantil i juvenil, ho demostra any rere any, amb la promesa d’“altres maneres de viure la literatura”. La dotzena edició del certamen ha tornat a reivindicar el paper dels infants i joves en l’educació literària, que no seria possible sense la implicació de famílies, mestres, bibliotecaris, escriptors, il·lustradors i editors. Amb seu itinerant entre Barcelona i Vic, programa xerrades, conferències, fira d’il·lustració, trobades professionals o lectures, amb convidats de primer nivell com els catalans Joaquim Carbó, Tina Vallès i Marc Artigau, la gallega Ledicia Costas o la portuguesa Ana Pessoa, entre d’altres. El festival l’organitza Tantàgora, entitat sense ànim de lucre dedicada a la promoció, difusió i creació de la literatura infantil i juvenil.
12. Desembre
‘Pacifiction’, la magistral subversió d’Albert Serra
Després de l’estrena a Canes, amb crítiques entusiastes, Pacifiction consolida Albert Serra com el cineasta català amb més prestigi internacional. La trajectòria –d’El cant dels ocells a Liberté– l’avala, però l’aconseguit amb la seva darrera pel·lícula és excepcional: millor pel·lícula del 2022 segons la prestigiosa Cahiers du Cinema –el podi el completen Licorice Pizza (Paul Thomas Anderson) i Nope (Jordan Peele)– i primer català (i primer espanyol) en rebre el premi Louis-Delluc 2022, donat poques hores després de saber que els Goya se n’havien oblidat en les nominacions (sic). una pel·lícula per veure i viure, amb una experiència que serveix per posar distància i per raonar, a través de l’estímul incorruptible d’una atmosfera lànguida i sensual, com un somieig que no dona treva, d’alta densitat i vibració creativa.
