General / Patrimoni

Sant Antoni i els Tres Tombs

Amb motiu de les festes de Sant Antoni Abat, protector dels animals de peu rodó, se celebren els Tres Tombs per tot Catalunya durant la segona quinzena de gener. El ritu principal de les festes consisteix a fer tres tombs amb cavalls, carros i altres animals de tir per l’interior de les poblacions. Antigament, es feien tres voltes al voltant d’un espai on hi havia una gran foguera feta amb ramatge verd. El tres, no cal dir, és un nombre de gran força que aglutina potestats divines com el Pare, el Fill i l’Esperit Sant.

Flaubert, al seu torn, autor de la famosa obra Madame Bovary, va escriure un altre llibre titulat Les temptacions de sant Antoni.

Sant Antoni era egipci, i vivia en una cova apartada de tothom. El diable el va temptar amb imatges pecaminoses, però sant Antoni s’hi va resistir. Finalment, una colla de dimonis el van assaltar de nit i el van apallissar. L’endemà, els dimonis paparres van tornar a la cova convertits en mosteles. Déu Nostre Senyor es va compadir i va llançar un braç de llum que va atemorir i fer recular els diables.

A l’edat mitjana, uns devots de sant Antoni van aconseguir curar una malaltia gangrenosa amb unes relíquies del sant. La malaltia era provocada per menjar pa de sègol contaminat amb un fong, i es va conèixer com el foc de Sant Antoni  —també amb aquest nom es coneix l’herpes zòster. La intoxicació pel fong provocava al·lucinacions i semblava que la gent estigués endimoniada o posseïda. Era una malaltia horrible, dolorosa i que cremava molt les mans i els peus, fins al punt que s’eixugaven i ennegrien. Les persones es tornaven boges i acostumaven a tenir atacs epilèptics.

El portal de Sant Antoni de Barcelona porta aquest nom perquè seguidors del sant, a instàncies de l’Ajuntament, van fundar-hi un hospital. L’establiment atenia traginers, pelegrins, leprosos i afectats pel foc de Sant Antoni, que entraven a la ciutat.

El portal de Sant Antoni era la principal entrada de la Barcelona emmurallada des de l’edat mitjana. I el barri que va prendre el nom del sant es va començar a urbanitzar durant la segona meitat del segle XIX, quan la muralla es va enderrocar, i sobretot a partir de la construcció del mercat de ferro, el 1882. 

Els antonians de l’hospital d’aquell portal de la ciutat van ser substituïts pels escolapis, que van bastir-hi en el mateix indret unes famoses escoles, les quals encara ocupen un gran edifici a l’inici de la ronda de Sant Pau. A tall d’anècdota, aquesta escola va ser de les primeres de Barcelona a explicar, el 1849, el nou sistema mètric decimal i a fer servir la pesseta, el 1855, als llibres de comptabilitat.

Retaule de Sant Antoni, obra de Jaume Huguet, tempera sobre tauler, fet cap a 1454-1458, destruït el 1909

Durant la coneguda Setmana Tràgica —revolta popular contra l’enviament de tropes a la guerra colonial d’Àfrica l’any 1909—, molts edificis religiosos de Barcelona van cremar. I les escoles dels escolapis no se’n van salvar. Una de les pitjors pèrdues va ser la biblioteca, amb més de vuitanta mil volums, i les catorze pintures sobre la vida de sant Antoni, obres de Jaume Huguet, el crac de la pintura gòtica catalana.

A la cantonada de la ronda de Sant Antoni amb la ronda de Sant Pau, es troba el popular i concorregudíssim bar Els Tres Tombs, que porta aquest nom en honor a la festivitat del sant egipci, el qual també és patró dels traginers, els transportistes de les èpoques de tracció a sang.

En aquell punt neuràlgic de la ciutat se celebra al gener una tradicional cavalcada popular. Hi solen participar la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana, genets escortes de les Banderes de Sant Antoni i Santa Eulàlia de l’Ajuntament, genets particulars, un cotxe de bombers de tracció animal, un carro de repartiment de botes de vi, un carro d’arrossers i La Imperial, la carrossa més espectacular de les pompes fúnebres. Potser no té res a veure, però aquests pinzella funerària fa recordar que en aquest antic portal de la ciutat no tot eren flors i violes.

I és que a finals de l’edat mitjana, s’instal·laren fora muralla, davant per davant del portal de Sant Antoni, forques on penjaven els criminals de Barcelona. En aquell temps, la pena de mort era un espectacle públic amenitzat fins i tot per venedors ambulants. Els cossos dels executats romanien diversos dies penjats, tot oferint una imatge esgarrifosa. Amb tot, sovint els ajusticiats eren trets de la forca i lliurats a metges i barbers per estudiar anatomia. Els barbers, curiosament, van ser els antecessors dels cirurgians, ja que tant afaitaven i esquilaven com tallaven cames gangrenades.

Amb el temps, les tècniques d’execució pública es van anar perfeccionant i va aparèixer el garrot, un tètric mètode d’escanyament. De vegades, quan encara no s’havia tret el cadafal davant el portal de Sant Antoni, la mainada jugava a imitar els reus tot asseient-se a l’esfereïdora banqueta i, tot seguit, parodiant l’escena d’un sentenciat a mort. La darrera execució perpetrada en aquell indret va ser la d’un home i una dona acusats d’assassinat. Era l’any 1875.

Carrossa fúnebre l’Imperial. Es pot visitar al Museu de Carrosses fúnebres del cementiri de Montjuïc

Quan finalment van ser enderrocades les muralles, segons explica la tradició, ningú no va voler adquirir el solar on havien penjat o escanyat un munt de criminals perquè la gent deia que el lloc estava maleït. Finalment, l’Ajuntament es va fer càrrec dels terrenys i Ildefons Cerdà —el pare de l’Eixample—, va idear d’instal·lar-hi el mercat del sant egipci, el conegut mercat de Sant Antoni, amb la fesomia típica dels temps d’Eiffel. Un sant, Antoni, que es commemora al gener, quan comença l’any, moment propici per fer tres tombs.

Joan de Déu Prats
Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close