En aquest article coneixerem més a fons, la importància de la rosa de jardí, dins l’àmbit cultural, artístic i identitari que s’ha transmès de generació en generació fins els temps actuals.
La rosa és una flor que recull en la seva essència i forma, l’equilibri misteriós d’aquesta naturalesa i és per aquest motiu que possiblement ha sigut protagonista i captivadora en totes les civilitzacions.
Abans de conèixer l’ús que els grecs i els romans van fer de la rosa, les civilitzacions anteriors cultivaven els rosers amb finalitats diverses: medicinals, cosmètiques, religioses, plàstiques, culinàries i fins i tot encara en l’actualitat, se segueixen utilitzant en tots aquests àmbits.
La rosa és una flor ja esmentada en la Bíblia. Probablement, prové del nord de Pèrsia, de l’entorn de la mar Caspi o del golf Pèrsic, des d’on es va estendre, a través de Mesopotàmia, a Palestina, Àsia Menor i Grècia. A Roma, les roses vermelles es consagraven a Venus i la festa de les roses, les Rosalies, formaven part de les cerimònies lligades al culte dels morts.
La rosa és, en la iconografia cristiana, la copa que recull la sang de Crist, és la transformació d’aquesta sang o el símbol de les nafres de Crist, explica Jean Chevalier en el Diccionari dels símbols. De fet, existeixen abundants testimonis iconogràfics d’això. En un ferro de segle XII destinat a guardar hòsties consagrades, es veu la sang de les nafres del Crucificat caient en gotetes que es transformen en roses, mentre que en el vitrall de segle XIII de la catedral d’Angers la sang divina flueix en rierols i s’expandeix també en forma de roses. I és el símbol de la copa.
La rosa és símbol de poder, d’instruccions espirituals però també de regeneració, resurrecció i immortalitat.
La rosa està molt unida a la identitat catalana per la seva vinculació amb Sant Jordi.
La llegenda de Sant Jordi explica que de la sang vessada per la fera va brollar un roser de roses vermelles, i que ell va agafar una per regalar-li a la princesa com a prova d’amor. I va ser a partir d’aquestes festes quan va sorgir el costum que el cavaller obsequia a la seva dama amb la rosa vermella, símbol de la passió.
Per a molts, la rosa constituïa essencialment, un símbol de finalitat, de perfecció i assoliment absolut d’objectius. Parlar de les roses i del seu món, no és gens fàcil. La bellesa de la seva estructura floral, una arquitectura quasi perfecta, conviu amb una existència efímera. En cada cicle anual de la natura, el ritus es repeteix des de fa més de trenta-cinc milions d’anys.
Hi ha 2 elements principals que són fortament influenciats per les roses: la terra i la seva gent.
La terra simbolitza l’estabilitat i la creació. Són els pulmons que purifiquen l’aire i donen la força necessària perquè una rosa creixi i es faci forta.
La terra és inseparable del tronc i de les branques de la flor que neix. Nodreix la nostra història per ajudar-nos a créixer i fer-nos forts.
La gent som els intermediaris entre la terra i la natura. Si servim i cuidem a la natura, ella ens servirà a nosaltres i tots en sortirem beneficiats.
Molts esforços tècnics i humans al llarg de la història, han fet de la seva existència i preservació, tot un art.
En la nostra història roserística, dins el Noucentisme el valor de l’ofici ha estat una constant i ho podem constatar en els excel.lents cultius i creació de roses noves per part dels nostres obtentors, donant sentit alhora a tot un món que ha donat com a fruit roserars, concursos, exposicions, fires, entre d’altres de la mà de Pere Dot.
Pere Dot ens ha deixat en el seu llegat, més de 180 varietats de roses que va crear.
A part de ser un dels més grans hibridadors de roses del món, va promoure la idea de ciutat-jardí i per tant, va construir el seu patrimoni de roses, junt amb la ciutat de Sant Feliu de Llobregat.
El fet que posés noms a les seves roses de personalitats importants del món català, és la primera referència per veure quina era la seva relació amb el món cultural i artístic. Tot i que no va ser una persona de projecció política, en el seu entorn hi havia aquest compromís amb el país: noms de rosa com Canigó, Catalonia, Aribau, Gaudí, etc. en són un exemple clar de la seva relació amb el món de l’art i de la cultura.
L’any 1938, la Generalitat de Catalunya a través del conseller de cultura Carles Pi i Sunyer, va decretar la salvaguarda de la finca Roses Dot i va autoritzar al departament de cultura, la compra de 3.000 peus de rosers de Pere Dot amb l’objectiu de plantar-los a les escoles de la Generalitat de Catalunya.
En aquell període, la ciutat de Sant Feliu de Llobregat es va dir “Roses de Llobregat”.
A l’estranger estaven preocupats per les roses d’en Pere Dot per això l’any 1938 la revista americana “Success with roses” va fer una crida al General Franco perquè no bombardegés els camps de conreus de Pere Dot. Asseguraven que el roserista havia aportat tanta bellesa al món com ho va fer Goya, Velázquez i Murillo.
No deixem mai de plantar rosers perquè la bellesa, la rosa, és imprescindible en la vida de tots els pobles.
(Joana Raspall 1913-2013)
En homenatge a les persones que, a través dels temps, ens han permès de gaudir i assaborir la bellesa de les roses a través del seu cultiu i creació.
L'any 2008 obrí la secció local d'Òmnium Cultural al seu poble natal de Sant Feliu de Llobregat.