General

Terra de mamuts

El mamut de formigó del parc de la Ciutadella no és un element de decoració estrambòtic i gratuït. Es va construir després de l’exposició de 1888 i l’havien d’acompanyar d’altres animals prehistòrics i dinosaures que, en un passat remot, habitaven el solar català.  

Mossèn Norbert Font, el científic i geòleg que havia introduït l’espeleologia a casa nostra, i que havia estat un dels divulgadors de la Ciutat Encantada de Conca, i que va definir per primera vegada les comarques de Catalunya, va ser el promotor de la idea d’omplir el parc de la Ciutadella de Barcelona amb monumentals animals  prehistòrics. Un vestigi d’aquella obstinació és el magnífic mamut de pedra, de tres metres i mig d’alçada, que encara s’hi troba. El rètol que l’acompanya resa així: Reproducció a escala natural realitzada l’any 1907 a instància dels membres de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, Jaume Almera, Artur Bofill i Norbert Font i Sagué. 

Mossèn Font havia explorat un munt de coves i, a les cavernes del parc Güell, va descobrir-hi restes de rinoceronts; rinoceronts que campaven pel pla de Barcelona. 

Al cap de poc temps, durant la construcció d’una captació d’aigua subterrània en una finca situada a l’actual avinguda de Pearson, prop del monestir de Pedralbes, es va trobar l’esquelet d’un mamut. Es tractava de l’exemplar més complet que s’havia desenterrat mai a Catalunya. 

Però què feien mamuts a la Ciutat Comtal? La resposta es troba en els canvis climàtics. L’expansió desmesurada del clima àrtic va portar la migració dels animals que hi habitaven cap a les zones meridionals, a les quals mai no haguessin tingut accés en condicions normals. El mamut —Elephas primigenius— formava part del seguici d’animals que des de les estepes i tundres septentrionals es va expandir fins a la nostra latitud. En altres moments, però, Barcelona va ser una sabana habitada per elefants, rinoceronts, tortugues, animals propis de climes càlids. Es fa difícil imaginar un grup d’hipopòtams deambulant per la Diagonal, però s’han trobat restes d’aquest grassonet de la sabana a can Deu, al barri de les Corts. 

Al Museu Blau, situat a l’emblemàtic edifici d’aires cavernícoles del Fòrum, es pot veure dins una vitrina, enmig d’una ambientació suggeridora t i una llum tènue plena de misteri, un bocí de mandíbula d’hipopòtam barceloní i el fèmur del mamut de Pedralbes. La resta del paquiderm es troba embalat, com si fos un moble d’Ikea. Amb tot, la regió de Barcelona és la principal subministradora de mamuts del sud d’Europa, o si ho preferiu, del nord-est de la península Ibèrica, ja que l’any 2008 es va trobar un crani de mamut i trenta ullals, un d’ells de 3,20 metres de llargada, en un jaciment de Viladecans. Entre altres troballes, també van aparèixer tres mandíbules de rinoceront. En total, s’han trobat quatre-centes peces de fins a cent mil anys d’antiguitat. 

Esquelets de mastodonts en el Museu Geològic del Seminari

Barcelona, al capdavall, va ser terra de mamuts. Si algú vol veure material autòcton, pot visitar el Museu Geològic del Seminari, creat a la segona meitat del segle XIX, i depenent de l’Arquebisbat de Barcelona. Es tracta d’un museu especialitzat en fòssils d’invertebrats -en guarda uns setanta mil-, però també mostra restes del mamut de Sant Cugat i del mastodont Tetralophodon longirostris, proboscidi procedent del Miocè, aparegut a quatre passes de Barcelona, a Polinyà, el qual conserva gairebé tot l’esquelet; una criatura datada fa uns 15 milions d’anys.  

Per trobar el Museu Geològic dins el seminari cal pujar unes escalinates fins al primer pis i caminar pels passadissos que voregen el pati fins que es creua una porta que sembla privada. Com que sovint no hi ha visitants, els llums romanen apagats. El paleontòleg encarregat, que sol ser el director, obrirà aleshores, un a un, tots els interruptors de les vitrines i els llums generals de la sala. En aquell moment, descobrireu que us trobeu en un escenari evocador digna de les pel·lis d’Indiana Jones. 

El Museu Geològic aplega vestigis de més de vuitanta mil éssers del passat, rubricats en fòssils. Especialitzat en l’evolució de la vida, que va començar fa cinc-cents setanta milions d’anys, fins a l’aparició de l’home, ara farà dos milions d’anys, el museu també exhibeix les restes més antigues de vida trobades a Barcelona, concretament a la muntanya de Montjuïc, fòssils del miocè, dels quals destaquen les ostres, un mol·lusc ben afamat fins que es va extingir del nostre litoral. Igualment, són destacables els fruits de cocoter antediluvians, anomenats Nipadites, trobats a peu de Montserrat. D’altres materials significatius són la mandíbula de macaco del Pliocè apareguda a Gavà, i la variada i raríssima fauna de meduses, equinoderms, mol·luscs, crustacis, corals, peixos i rèptils dels temps antediluvians.  

En les vitrines tenen una rellevància especial els holotips. Quan es descobreix una família, una espècie o un gènere nou de criatures vivents, se’n tria un patró, el qual permetrà classificar espècimens similars. El museu disposa d’unes set-centes d’aquestes troballes, la qual cosa fa veure el gruix de l’establiment. 

Establiment d’oci de Viladecans amb un emblema de la ciutat, el mamut, ossades del qual s’han trobat en jaciments d’aquesta població

En definitiva, doncs, es pot determinar que al rovell de l’ou de Barcelona, al Seminari de l’Església, la institució que defensa més ferrenyament el Creacionisme, s’hi troba un excel·lent museu sobre l’Evolució. És clar que Déu va fer el món en sis dies, però mai no va especificar la durada d’aquells jorns. I entre les seves criatures, el mamut, del qual en va deixar traces als encontorns de la ciutat comtal. 

Joan de Déu Prats
Escriptor especialitzat en llibres de llegendes, mites i tradicions de Catalunya. Respecte a Barcelona, ha publicat diferents obres sobre la seva història i el seu imaginari. Autor del Gran Llibre de les Criatures Fantàstiques de Catalunya i també dels Indrets Fantàstics de Catalunya. Així mateix, ha escrit molts llibres de literatura infantil i juvenil, traduïts a força idiomes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close