El Museu Medieval de Vic selecciona setanta-cinc obres del seu fons per explicar el significat dels animals i bèsties que hi surten representats.
Vic/ Centelles. En els períodes artístics mercats pel simbolisme, els animals i bèsties hi han tingut un paper especial. Sempre s’ha interpretat els seus caràcters com a aliats o enemics dels humans. Aquest és el cas de l’art del període medieval: lleons, mules, micos, cérvols i també bèsties imaginàries com grius o dracs i sirenes. Durant aquell temps es recollien tradicions antigues i en gran part es van interpretar simbòlicament els animals, en clau cristiana i separant-los en dos bàndols: o representants del bé o representants del mal.
El Museu d’Art Medieval de Vic s’ha dedicat a revisar el seu fons per assenyalar els animals que hi surten representats i explicar-ne el significat. Ho fan en l’exposició temporal “Bèsties” que es pot veure fins al 17 de desembre. Treuen del seu fons, frontals d’altar, baldaquins, taules de retaules, monedes, llibres, escultures i teixits que serveixen de suport a un gran ventall zoològic. L’exposició està formada per 75 peces. Hi ha peces de totes les èpoques, però per pes destaca les del període del gòtic, amb taules de retaules i pintures de fabulosos colors.
Tot té un significat
Una de les primeres peces de l’exposició és un baldaquí romànic de la Vall d’Aran, del segle XIII amb la representació del Tetramorf, és a dir els Evangelistes en forma d’animal. El Bou representa Sant Lluc; el Lleó, Sant Marc; Àguila, Sant Joan Evangelista. Més conegut és la representació de l’Esperit Sant com un colom, però què significa el bou i la mula al pessebre, en el Naixement de Jesús?
L’exposició comença amb antecedents de l’antiguitat: Egipte. Una de les peces més antigues és un escarabeu representant un escarabat. També hi ha peces amb animals de l’època grega o romana. Es mostra per exemple un brau marí esculpit en època dels romans, que formaria part de la tapa d’un sarcòfag. El brau formaria part del seguici del déu Neptú i acompanyaria al difunt cap a les illes benaurades. També hi ha una curiosa representació d’un pop en una llàntia. Ens expliquen que els pops eren entesos com a animals intel·ligents, que segons una llegenda popular es podien enfilar per les clavegueres i robar menjar.
Però sobretot l’exposició i els seus àmbits expliquen la representació d’animals en diferents contextos durant l’edat mitjana: usos religiosos, les representacions del mal, els animals en els sants. Això vol dir que a vegades les bèsties ajuden als sants amb els seus miracles, com és el cas d’un corb que protegia Sant Vicenç. No falta el drac de Sant Jordi. Un dels éssers més representats en formes animals és el dimoni: dracs, micos, serps, sirenes, etc. Una de les peces més boniques de l’exposició és el Frontal d’Altar de Santa Margarida de Vila-seca, pintat a Vic el segle XII, on hi ha representat el drac que es menja la santa i com després s’esventra.
També hi ha representants bibliogràfics com un bestiari, que eren llibres que explicaven la forma física i el i simbolisme o la dimensió moral dels animals. L’exposició permet accedir a un bestiari “interactiu”, amb diversos exemplars conservats. També mostra un exemplar dels Llibres dels Paralipòmens, del segle XI, atribuït al copista Guillem Ermengol, on es representa una sirena, entesa com a símbol del pecat.
Un aspecte paral·lel que l’exposició mostra és el de la representació més o menys naturalista dels animals, que es fa més evident a partir del segle XIV. Durant el romànic les formes poden semblar fetes amb un sentit més decoratiu i, en canvi, quan avança el gòtic s’incrementa el sentit de verisme. Però sempre es poden reconèixer quins animals representen.
Un altre aspecte que l’exposició analitza és com els animals s’associen en l’heràldica dels nobles. Per exemple el lleó, en el cas dels reis de Castella i Lleó; la cabra amb els senyors de Cabrera. I també com els cavalls i els gossos formen part d’escenes de caça especialment apreciades per l’aristocràcia.
L’exposició és un resum complet per la manera com els animals es representen i s’utilitzen amb interpretació simbòlica durant l’edat mitjana. Unes interpretacions, que es van originar a l’Antiguitat i que la mentalitat cristiana va adaptar. L’exploració moderna va transformar el simbolisme. Ara, segurament, les sirenes no tenen cap vinculació amb el dimoni. Però en períodes moderns concrets, com el Modernisme, es van recuperar alguns d’aquests simbolismes. Però és en l’edat mitjana quan les creences i interpretacions moralitzants es viuen en tota la intensitat.
