L’illa de Menorca no està feta només de cales eixides de postals paradisíaques. Ni de formatges ni de gelats. Ni de turisme de masses que de mica en mica transforma paradisos en inferns. La roca immensa i plana guarda les restes d’un passat únic, que connecta directament illes de la Mediterrània a través d’un fil de plata visible quan es fa pedra: la cultura megalítica. Malta, Sardenya, Menorca, Mallorca… Una cultura plena d’intercanvis i de relacions que existí fa més de 3500 anys, i que ara ens ofereix relats fascinants. Com el que us contem ara.
“L’havien portat mig mort a la dona-medicina del poblat. Aquesta metgessa primordial vivia al costat del santuari del llogaret, un indret construït de pedres ciclòpies. Allí tenia els seus estris per curar: herbes, recipients, ungüents… i uns instruments de bronze que havia heretat del seu pare. L’home ferit havia caigut i s’havia fet un trau important al cap pel què rajava el líquid roig. Ella va reunir tota la sang que va poder i amb un altre estilet, li va fer un altre tall per “posar-li” de nou la substància perduda. Però abans, va caminar unes passes per situar-se al davant del seu déu inspirador, del mestre de son pare segons aquest li havia contat moltes vegades: era una estatueta de bronze que conservava i que venerava. Es trobava en la primera capella de l’esquerra, dedicada a ell. Era Imhotep, el déu-metge-arquitecte vingut d’on es ponia el sol. Ell l’ajudaria a ressuscitar aquell home. Perquè Imhotep havia construït la primera màquina de tornar els morts a la vida…”
Quants marges actuals de pedra de Menorca estan fets de fragments de poblats talaiòtics de fa més de 2000 anys? Quants còdols incrustats ens podrien contar històries dels pobles del mar, dels intercanvis d’objectes, d’idees i d’experiències? Al capdavall, relats de civilització. En aquell moment, els humans estaven construint una part de Menorca “sosteniblement”. I ho hauríem de continuar fent ara, limitant al màxim el turisme de masses.
El nostre relat uneix directament l’antic Egipte amb l’illa de Menorca. El guarda el Museu Arqueològic de l’illa a Maó. És de bronze i fa uns 15 cm d’alt sense peanya. Com un Madelman, si fa no fa. Una escultureta dotable entre el segle VII al IV a.n.e. I representa l’arquitecte de la primera piràmide feta per l’ésser humà: la piràmide del faraó Djoser fa més de 4500 anys. Aquella que apareix en totes les històries de l’art com una successió de mastabes posades una damunt de l’altra. La de dalt, més menuda que la de baix. La idea primordial de les altres tan famoses…
La figura d’Imhotep la va trobar l’equip d’arqueòlegs dirigit per Guillem Rosselló Bordoy el 1974 quan treballaven al poblat talaiòtic d’En Torre d’en Galmés a Alaior. A la zona esquerra del recinte sagrat de taula, en una de les capelles en forma d’absis. Al costat d’Imhotep aparegueren al mateix espai dues llancetes de bronze, possiblement instruments quirúrgics, i una urna de pedra quadrangular, segurament relacionada amb els rituals medicomàgics de fa uns 2300 anys.
L’escultura respon als cànons de l’estatuària votiva egípcia d’època Saita, de quan la capital d’Egipte era Sais (Zau en egipci), ja en la Baixa Època, a l’oest del Delta del Nil. Això volia dir que les grans dinasties i el gran imperi faraònic només eren un record i aquell Egipte de la figura iniciava el seu procés de desaparició cap al segle VII a.n.e.
Segons que es dedueix per la presència d’estatuetes d’Imhotep al llarg d’Occident, la reproducció d’aquestes va ser nombrosa i es va estendre per tota la Mediterrània. De fet, aquestes estatuetes ens les trobem a les col·leccions del British Museum, al Louvre, al Boston Museum… Però estan descontextualitzades i són producte de la compra d’algú en mercats d’antiguitats. La de Menorca és excepcional perquè està perfectament contextualitzada, i forma part d’un conjunt possiblement funerari dins d’un estrat cronològicament marcat.
Imhotep és el primer personatge no “reial” que va ser elevat a déu i fou l’arquitecte de la primera piràmide d’Egipte manada construir pel faraó Djoser de la III dinastia, juntament amb el seu complex funerari, fa més de 4000 anys. Però també va ser metge. Un metge tan bo que el van fer déu de la medicina. Asklepios és la seua versió grega. A Sakkara —molt a prop de la piràmide esglaonada de Djoser— es retia culte a Imhotep, i durant més de 3000 anys, d’ací van eixir les esculturetes de bronze del déu-arquitecte, que es van escampar per la Mediterrània.
Una d’elles —extraordinària per la seua qualitat— és la de Menorca. Representa un home adult, sedent, amb la típica falda llarga dels sacerdots, collar usekh i un cas al cap, que el fa fill de Ptah. Sobre els genolls té un papir que diu “Imhotep fill de Ptah, nascut de Khereduanckh”. Als ulls porta dues diminutes làmines d’or que brillaven quan la llum del sol o del foc incidia sobre elles. Devia fer un efecte especial sobre els que la veien, ja que la cultura talaiòtica no coneixien l’or. Sobre la zona occipital esquerra s’aprecia una incisió. Sembla indicar el poder quirúrgic que tenia el déu-arquitecte. Possiblement, la zona sagrada del poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés, tenia un petit santuari dedicat a Imhotep, un dels personatges més importants en la història de la humanitat. No tothom pot dir que ha estat capaç de construir un complex funerari, amb piràmide i tot. I mostra directament que fa 2400 anys la mar Mediterrània era un gran llac de granotes que raucàvem totes amb la mateixa sintonia.
