General

Un nou viatge audiovisual i emotiu a les arrels

El pròxim 29 de novembre a la nit, tornarem a assistir a un esdeveniment excepcional d’articulació cultural dels territoris de parla catalana: l’emissió televisiva simultània en tot l’àmbit d’un audiovisual dirigit per Lluís Danés que encapsularà el lliurament dels II Premis El Temps de les Arts, els guardons que el portal concedeix en diferents disciplines. Un imaginatiu format allunyat de la clàssica gala que ja va tenir una gran acollida el 2021, per la seua agilitat, emotivitat i capacitat de connectar les arrels comunes. Enguany, un viatge a les amb la figura molt present de Joan Fuster en el seu centenari.

Abans d’entrar en matèria farem una mica de memòria. El mes de juny de l’any passat, el jove portal EL TEMPS DE LES ARTS anunciava el lliurament de la primera edició d’uns premis per distingir l’excel·lència creativa del nostre àmbit en les arts escèniques i visuals, la música clàssica, la música popular, l’arquitectura i el patrimoni.

Un acte retransmès per les principals televisions en llengua catalana. Però no a la manera tradicional: la imatge dels diferents guanyadors i guanyadores recollint els seus premis i fent una petita explicació formava part d’un film en el qual se superposaven diferents números musicals que recorrien la memòria melòmana compartida. Amb el patrimoni monumental i natural de teló de fons. Un emocionant mosaic de cantants i formacions de tot el territori que arrencava amb uns versos del Lluís Llach, “Venim del nord, venim del sud”, bressolats pel cor In Crescendo, per donar pas a Alidé Sans, Pau Figueres, Marala o la Cobla Bisbal Jove de Figueres, entre altres, interpretant el mític tema del de Verges. Era solament la primera de les moltes bombes emocionals que va fer explotar aquell programa.

El cineasta Lluís Danés parlant en un moment del making off.

La rebuda del públic va ser molt bona, expressada primer a les xarxes i confirmada després per uns bons índexs d’audiència en À Punt, IB3, TV3, TV Andorra i Alguer Catalan TV. “La resposta va ser positiva perquè, encara que sembli mentida, per primera vegada tots els territoris de parla catalana es posaven junts a fer una cosa”, recorda Lluís Danés. Un premi a un rodatge complex. “Ens va semblar que era bonic que nosaltres ens moguéssim per tot el territori i que veiéssim que som instruments d’una mateixa cançó, que si a Llíria la Unió Musical començava a tocar ‘M’aclame a tu’, acabàvem amb els gitanos de Perpinyà posant les seves guitarres. D’alguna manera, hi havia una música interna que sonava. Ens ho vam plantejar com una mena de road movie, fent veure que, en temps de pandèmia, hi havia una cosa que està per sobre de tot, la cultura compartida”, explica.

Pel que fa al concepte, Danés aclareix que malgrat la seua experiència en posades en escena de cerimònies de lliuraments, un treball que confessa que li agrada, la idea per a EL TEMPS DE LES ARTS era “canviar una mica això”. “Eren uns premis nous que no tenien una pàtina de glamur, ni premiaven creacions mainstream, no hi havia catifa vermella. Per tant, el que volíem és que el programa tingués valor com a peça audiovisual, que fos molt dinàmic. I també que ens servira per posar el pes en la importància de la cultura contemporània”, raona Danés.

Una altra singularitat era que, en contraposició als rituals d’agraïment d’una gala convencional, els premiats explicaven el perquè de les seues creacions, “encara que fos d’una manera sintètica”. “L’altra obsessió que tinc, suposo que perquè faig molt audiovisual, és que no es faci pesat, que corri, que la gent tingui la sensació d’estar en un tobogan, i es deixi portar. Crec que el ritme en aquestes cerimònies és important”, reblava. Però insistia en la idea que allò fonamental era que les televisions es posaren d’acord per emetre un programa que posava l’accent en “allò que ens lliga”.

La millora del ‘prime time’

El nou audiovisual aprofundeix en aquestes idees. Però, des del punt de vista televisiu, hi ha una millora destacable, com és l’emissió totalment simultània —l’any passat es va emetre amb un cert decalatge entre televisions— en un horari absolutament prime time, les 22.00 hores. Això significa que el 29 de novembre, À Punt, Tv3, IB3, Televisió d’Andorra i Televisió de l’Alguer, estaran sincronitzades per fer l’emissió quan més gent hi ha davant de les pantalles.

“Aquest any és millor, per l’horari i per l’emissió a la vegada. Crec que va haver de passar el programa anterior perquè les televisions s’ho creguin de veritat i vegin que, malgrat l’hora d’emissió, es va fer una molt bona audiència”, es felicita Danés. Pel mateix preu, però, “això ens obliga a fer-ho molt bé. No podem baixar el nivell, la nostra arma és la bellesa i hem de mantenir un nivell de qualitat”.

Cavall i caixer menorquí @Víctor Parra / Hate Creative

No era, certament, un repte fàcil. L’esquema tornava a ser inserir el lliurament dels premis —els sis ja existents més la novetat de la setena disciplina de cinema experimental— en una pel·lícula dinàmica, amb la música, la dansa i les tradicions com a protagonistes. Però passant dels espais oberts, del paisatge com a marc de fons, a un lloc tancat, la Llotja de Mar de Barcelona, l’antic Consolat de Mar. Un canvi conceptual important. “L’any passat vam anar nosaltres per tot arreu i ara es tractava d’anar a les arrels. Hem portat tothom a un lloc simbòlic, perquè tot just aquest any la Llotja de Mar celebra el seu 750è aniversari, l’origen de la qual és el primer document jurídic universal fet en una llengua comuna, el català. Un lloc antic, atàvic, on es claven les arrels que caminen sota terra i no entenen de fronteres polítiques ni de barreres. Buscàvem un lloc que representés això, com un subsol amb una nau tancada que fos com el magatzem de tots els personatges, de totes les cançons i de les tradicions atàviques”, relata el cineasta.

Un lloc on es guardaren les tradicions, com els Diables de Caldes d’Estrac, la Dansa de la Mort de Verges, la Festa de l’Os de Sant Llorenç de Cerdans, el Jaleo de Ciutadella, els Basterons de Lleida, el Misteri d’Elx o la Muixeranga d’Algemesí. Per representar això, Danés s’imaginava “músiques antigues, himnes fins i tot, com la música del Misteri, ‘La Muixeranga’ o ‘Els segadors’. Totes, reinterpretades des de la direcció musical, esplèndida, de Xavi Lloses, amb un punt contemporani o modern, com ara un ‘Cant de la Sibil·la’ interpretat amb autotune”, explica el director. “Fer això no és fàcil, perquè sense tradició i profunditat no hi ha contemporaneïtat. I aquesta idea em sembla molt maca: sense passat, no hi ha futur”.

Atrezzo set de rodatge @Víctor Parra / Hate Creative

Certament, la suggeridora direcció musical de Xavi Lloses, actualitzant codis musicals molt arrelats en l’imaginari en clau contemporània, és un dels encerts del vessant musical de la producció. Tanmateix, cal ressaltar també el paper dels imprescindibles Quartet Brossa, una agrupació de cordes, amb una molt extensa trajectòria de col·laboració amb músics de totes les tendències. “Són gent que ve del món clàssic, però treballen la contemporaneïtat. I són sobris, no fan floritures, però a la vegada fan que tot sone emocionant. És una barreja molt agraïda”, diu Danés.

Fer present Joan Fuster

A banda del viatge musical i visual a les arrels, una altra intenció de la pel·lícula era encaixar l’obligat homenatge a Joan Fuster en el mecanisme del film, no sols per la celebració del centenari, sinó també per tractar-se del “conceptualitzador” de l’espai de llengua i cultura comú que tot just desplega l’audiovisual. La manera de fer present el de Sueca, a banda d’una entrada molt emotiva amb Lluís Llach interpretant “Criatura dolcíssima”, és anar desgranant alguns dels seus aforismes al llarg de tot el programa, enunciats per veus i accents diversos. “Ens semblava molt bonic, perquè d’alguna manera volíem dir que tenim molts accents, però tots diem el mateix; una mica és això el que volíem explicar”, assegura el director.

Ariadna Mas, directora d’El Temps de les Arts, lliurant el premi de Cinema Experimental @Víctor Parra / Hate Creative

A banda, no es tractava d’introduir el discurs de Fuster de manera més o menys aleatòria: les frases i sentències acompanyen els diferents moments de la pel·lícula, sembla com si el pensador haguera estat un membre més de l’equip que ha confeccionat el guió. “És que Fuster parla de tot i en parla bé… Ha estat apassionant. Amb [el guionista] Ferran Folch hem estat treballant el tema dels aforismes i sempre trobàvem mostres d’intel·ligència i mala llet, si se’m permet. Fuster ho cus tot. I els aforismes et fan pensar i tenen molts nivells de lectura. I sí, és com si Fuster hagués escrit el guió”, admet.

El retorn emotiu

Una altra qüestió destacable de la nova pel·lícula és que s’ha preservat una de les qualitats que més van impactar els milers d’espectadors que va tenir el programa i que després anaren eixamplant-se els dies següents via xarxes socials. Parlem de l’emotivitat, de la capacitat de colpir de les imatges combinades amb la música i la concepció que projectava tot plegat. Aquest és un valor preservat en aquest segon programa de lliurament dels Premis El Temps de les Arts.

“M’agrada molt treballar des de l’emoció. L’emoció és positiva, des del cor podem arribar a tots els altres òrgans del cos. I penso que l’emoció i la bellesa són grans eines de revolta. Cal reivindicar la tendresa i la bellesa, per a mi és gairebé una qüestió de militància. Sí, és emotiu, però és perquè m’ho crec i és necessari”, argumenta el cineasta per justificar de nou l’aposta.

Eliseu Climet i Lluís Llach al set de rodatge ©Victor Parra / Hate Creative

En aquest punt convé destacar el paper que tenen els intèrprets vocals per reforçar aquesta emotivitat, un elenc de veus de diferents generacions, de Lluís Llach a Roger Mas, passant per Núria Andorrà, Alidé Sans, Gemma Hummet, Maxime Cayuela, Franca Masu, Enric Bartomeu, Mar Grimal o la Coral Smiling. Li plantegem a Danés si està d’acord que, veient les interpretacions, els cantants han fet prèviament el viatge emocionant que dona com a resultat allò colpidor que veiem en la pantalla. “Absolutament. I els ho agraeixo molt perquè han estat molt generosos. A tots els vaig explicar que eren els guardians d’aquest tresor que és la nostra història, la nostra tradició i la nostra cultura. I tothom va fer el seu viatge emocional, cadascú de manera diferent, perquè la interpretació que fa el Roger Mas és esfereïdora, sòbria però amb una mala llet considerable. O l’Alidé Sans cantant cançons populars… Cadascú ha estat molt curós i generós amb el seu trosset de patrimoni”, relata. I destaca l’esforç de Llach per acostar-se de nou, amb una altra edat i uns altres ulls, a la cançó sobre el poema de Fuster. “Em va dir que l’havia gravat amb llàgrimes als ulls”, revela Danés.

I fins ací. Podríem parlar també de les danses de Laura Marçal, de cercles de sorra atàvics, d’escenografies sorprenents pel canvi de context. Però això serà millor deixar-lo per als espectadors. Per a una nit, la del 29 de novembre, d’emocions renovades.

Xavier Aliaga
Periodista i escriptor. Nascut a Madrid, el 1970. Ha col·laborat en diverses etapes amb el diari El País i en el suplement cultural Quadern. Ha fet guions de televisió, comunicació cultural i ha participat en diverses tertúlies de ràdio i televisió. Ha estat cap de Cultura del setmanari El Temps. I actualment forma part del planter d'El Temps de les Arts. Ha publicat sis novel·les i una novel·la breu, amb les quals ha guanyat premis com l'Andròmina, el Joanot Martorell i el Pin i Soler. Ha estat guanyador en tres ocasions del Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a obra publicada. Amb la seua darrera novel·la, 'Ja estem morts, amor', va quedar finalista del Premi Finestres i del Premi Llibreter. Membre del Consell Valencià de Cultura.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close