Més de 2.300 obres venudes des de 1987 i, malgrat la caiguda de les xifres al mercat secundari, fa poc més d’un any que ha entrat a l’escuderia de Hauser & Wirth.
Nova York. La mostra
Teniu temps fins al 29 de juliol per visitar la primera gran mostra de Cindy Sherman (Glen Ridge, 1954) a la galeria Hauser & Wirth de Nova York. Ha passat gairebé un any des que, a continuació del tancament de la llegendària Metro Pictures, que va promoure Cindy Sherman des del seu debut, l’artista ha signat amb el gegant suís de l’art contemporani amb seu a tres continents. La mostra “Cindy Sherman. 1977 – 1982” presenta més d’un centenar d’obres seleccionades d’entre les primeres, les més innovadores i les més influents sèries de Sherman. Per als apassionats és l’oportunitat de veure exposades juntes, per primera vegada des del 2012, les 70 peces de la sèrie “Untitled Film Stills” (1977-80).
La poètica Considerada una de les artistes vives més conegudes al món, Cindy Sherman ha revolucionat el paper de la fotografia dins l’art contemporani. Des de 1977, la fotògrafa i cineasta estatunidenca reconstrueix, en les seves fotografies, personatges familiars, reconeguts per la ment col·lectiva. Ho fa, però, d’una manera inquietant, explorant aquells aspectes més grotescs del gènere humà. En els seus retrats, Sherman no fa només de fotògrafa, sinó que també assumeix el paper de directora, dissenyadora de vestuari, maquilladora i actriu, interpretant-se a si mateixa com a protagonista d’escenes de ficció recreades amb tot detall. Treballa en total solitud al seu estudi “actuant davant la càmera” com resa el títol de la mostra col·lectiva “Performing for the camera”, que es va exposar al Tate Modern de Londres el 2016. Inspirant-se en el paper de les dones a les pel·lícules i a la publicitat, els seus personatges exploren una sèrie d’estereotips femenins (de la femme fatale fins a la dona treballadora o la mestressa de casa) amb la finalitat d’indagar la identitat femenina i la representació que se’n fa als mitjans de comunicació, d’una manera fresca i actual. Juntament amb Richard Prince i de Robert Longo, s’inclou en el grup d’artistes que, enfrontant-se amb el creixent pes de la cultura mediàtica, ha passat a la història com la Picture Generation, que va sorgir a Nova York a finals dels anys setanta. Del 2017 ençà, l’art de Sherman es presenta fins i tot a Instagram. A la plataforma digital, l’artista hi penja retrats de si mateixa amb el rostre alterat, en ambientacions calidoscòpiques. Desconcertants i inquietants, són publicacions que posen en relleu la naturalesa dissociativa d’Instagram en transmetre a l’observador la percepció fracturada de si mateixa, que sempre ha estat el punt de partença de l’artista.
La carrera La formació artística de Cindy Sherman es completa en els anys a la universitat. Es va graduar en pintura a la State University of New York de Buffalo, però va abandonar gairebé de sobte el món de la pintura per dedicar-se a la fotografia i traslladar-se a Nova York on, en pocs anys, va obtenir un gran reconeixement. La seva tasca ha estat objecte de nombroses mostres i retrospectives a galeries i museus d’arreu del món. Entre les més importants destaquen la primeríssima retrospectiva del Stedelijk Museum d’Amsterdam de 1982 i la del Whitney Museum of American Art de 1987. L’any 2000, l’MCA de Chicago en va fer una gran exposició, seguida de la del MoCA de Los Angeles. Més recentment, les fotografies de Sherman han estat protagonistes d’una retrospectiva organitzada el 2020 per la Fondation Louis Vuitton, que ha reunit 170 obres produïdes entre el 1975 i el 2020, en un recorregut per quasi cinquanta anys de carrera.
El mercat Cindy Sherman és una de les artistes més venudes de tots els temps i, sens dubte, el mèrit d’haver dut la fotografia a jugar un paper tan important en el mercat de l’art contemporani, és ben seu. No és estrany trobar obres de Sherman a les principals vendes nocturnes de Sotheby’s, Christie’s o Phillips. Són més de 2.300, les obres que s’han subhastat des de 1987 (any de la seva primera aparició al mercat secundari), de les quals 18 s’han venut per sobre del milió de dòlars. El de Cindy Sherman és un mercat molt ferm. N’és un exemple el cas de la icònica “Untitled #92”, una fotografia del 1981 de la qual se’n van fer deu impressions. Va aparèixer per primera vegada en una subhasta pública el 1992, quan l’exemplar 8/10 es va vendre a la casa Christie’s de Londres per 16.000 dòlars. L’obra va tornar a sortir a subhasta el 2000, quan l’exemplar 10/10 es va adjudicar per 230.000 dòlars, amb un increment de quinze vegades el seu valor inicial. El 2007 es va batre un altre rècord: l’edició 8/10 va esdevenir la sisena fotografia més cara del món, en obtenir 1.850.000 dòlars a Christie’s de Nova York. Sis anys més tard, va ser la 9/10 que va passar el sostre milionari: es va adjudicar per 1,7 milions de dòlars. El topall actual data del 2014 i va lligat amb la venda d’una col·lecció de 21 gravats en blanc i negre, d’edició limitada, de la sèrie “Untitled Film Stills” del 1977, adjudicada per 5,9 milions de dòlars, també a la seu de Christie’s de Nova York. Els darrers anys, els resultats de les subhastes públiques han davallat, fins a arribar al saldo negatiu d’1.032.095 de dòlars el 2020. No s’havia registrat una facturació tan baixa des del 2002. Tanmateix, tot i la caiguda de les xifres al mercat secundari, l’obra de Sherman continua tenint molta demanda entre col·leccionistes i institucions. Això explica la velocitat amb la qual Hauser & Wirth va signar una col·laboració amb l’artista l’endemà mateix de l’anunci del tancament de Metro Pictures.
CAT | Versió extreta de l’edició original italiana del Giornale
dell’Arte
El primer número es va publicar el maig de 1983, sota la direcció del fundador Umberto Allemandi, amb l’objectiu de proposar un producte editorial innovador en el camp de l’art.