General

Yves Saint Laurent, l’estrella dels museus de Paris

Els principals museus de París rendeixen homenatge a l’obra del dissenyador Yves Saint Laurent. Un diàleg entre l’univers de la moda i la creació artística quan es compleixen els seixanta anys de la presentació de la primera col·lecció d’un influent dissenyador que acabarà obrint nous camins d’expressió artística.

Yves Saint Laurent aux musées
París
Fins al 15 d’abril. 2022

Amb el títol “Yves Saint Laurent aux musées” la ciutat de París ofereix un gran tribut al dissenyador i la seua moda en un vis-a-vis entre les arts plàstiques i els dissenys del creador. L’homenatge coincideix amb el 60è aniversari de l’inici de la marca Yves Saint Laurent, un moment de la història de la moda que acabarà obrint nous camins d’expressió artística i projecció social al món de la costura. En aquesta aventura el jove Yves Saint Laurent, que ha vist com ha estat acomiadat per la casa Dior aprofitant la seua marxa per a complir el servei militar, comptarà amb la figura de Pierre Bergé , company sentimental, pigmalió i gestor, com a gran estrateg de la nova empresa i marca de moda.

De la mà de Bergé, Saint Laurent, un dissenyador de 22 anys, inicia una trajectòria artística i empresarial que acabarà situant-lo com un dels creadors de moda més influents i creatius de la segona meitat del segle XX. En uns moments en què la moda i l’anomenada alta costura comencen a sentir els tam-tams dels canvis —irrupció del prêt-à-porter, ascens de la classe juvenil com a nou consumidor, alliberament de costums, revolució sexual— Yves Saint Laurent assumirà els reptes projectant la seua moda com a bandera de la revolució dels anys seixanta. Els grans mestres i noms de l’edat daurada de la moda —Dior, Balenciaga, Givenchy— ja formen part del passat. Fins i tot Coco Chanel, que resisteix en la seua maison del carrer Cambon com l’última llegenda de la moda.

Vestit per al Ball Proust. Museu Yves Saint Laurent Paris ©Yves Saint Laurent @Nicolas Mathéus

L’exposició “Yves Saint Laurent aux musées” posa l’accent en la influència de les belles arts i també la literatura —la figura de Marcel Proust— han tingut en el treball del dissenyador. Una font d’inspiració com assenyala la presentació de la mostra que abraçava les més diverses cultures i èpoques de referència per a Saint Laurent. Aquest diàleg constant entre creador i art recorre tota la trajectòria de Saint Laurent, un element clau que ajuda a comprendre i interpretar el treball artístic i creatiu del dissenyador. Per a fer visible aquesta influència i diàleg, una sèrie de museus parisencs, en una conjunció única i excepcional —Centre Pompidou, Museu d’Art Modern, Museu del Louvre, Museu d’Orsay, Museu Picasso i el mateix Museu Yves Saint Laurent de París— ofereixen les peces més celebrades de les col·leccions del dissenyador contrastades amb les seus pròpies col·leccions d’art. Obres de Picasso, Mondrian, Matisse, Van Gogh o Braque que han servit de font d’inspiració i ara de nou il·luminades amb la resplendor dels teixits lluminosos i plens de fantasia de Saint Laurent.

Disseny d’Yves Saint Laurent amb un gran mural de Raoul Dufy@ Nicolas Mathéus

Per a la col·lecció tardor-hivern 1965 Saint Laurent presenta una sèrie vestits inspirats en els quadres geomètrics i coloristes de Piet Mondrian; la col·lecció és saludada pels gurus de la moda com a senyal dels nous temps. Un altre tant en farà amb les pintures pop de Tom Wesselmann projectades en els seus dissenys en un moment en què la moda s’obre en llibertat i els creadors busquen inspiració en la cultura pop. El triomf d’una peça com la minifaldilla assenyala aquest nou rumb llibertari de la moda. En 1966, el tàndem Saint Laurent – Pierre Bergé inauguren la seua primera boutique, Rive Gauche, i confirmen el triomf del prêt-à-porter com a nou vehicle de consum de la moda.

A les influències del món de l’art, el dissenyador sumarà altres referències i nombroses col·laboracions amb el teatre, el cinema, la cançó i l’espectacle, etc. Saint Laurent està darrere del vestuari de Catherine Deneuve en la pel·lícula Belle de Jour de Luis Buñuel que revesteix el seu personatge, la dona burgesa que descobreix la seua sexualitat i el plaer exercint la prostitució, en aquest doble vessant de dona fràgil i femme fatale. L’actriu esdevé imatge de Saint Laurent, una associació construïda d’amistat i màrqueting fins a la mort del dissenyador.

Vestit Yves Saint Laurent al Centre Pompidou@ _Hélène Mauri

La figura i l’obra d’Yves Saint Laurent no s’estalviarà l’escàndol i la polèmica. La coneguda com “la collection du scandale” de 1971 posarà en peu de guerra a la plana major dels directors i caps dels magazins de moda davant una col·lecció que repassava els anys de l’ocupació, la França sota el règim nazi; un període que altres prefereixen oblidar quan la població francesa confraternitzava alegrement amb l’ocupant alemany. Un altre escàndol produirà la seua fotografia tot despullat per anunciar el seu primer perfum masculí. Saint Laurent deixa enrere la figura dels dissenyadors una espècie de monjos reclusos i tancats en els seus gabinets i ateliers per a erigir-se en un creador més a prop d’una rockstar de l’espectacle. I a més, sense dissimular una gran càrrega d’ambigüitat.

Yves Saint Laurent.

Quinze anys després de la seua mort, la figura d’Yves Saint Laurent no ha deixat d’estar en un primer pla de l’actualitat. La mateixa Fondation Pierre Bergé – Yves Saint Laurent és l’encarregada de vetllar i difondre l’obra del dissenyador a través dels seus museus de París i Marràqueix . Per altra banda, les recents biografies cinematogràfiques han revelat les cares d’un creador, els seus triomfs i descensos a l’infern, addiccions, drogues, alcohol i, sobretot, l’amor, “l’amour fou” com el títol d’un dels biopics, amb Pierre Bergé, l’home que va saber dirigir amb èxit la seua carrera al llarg de quaranta anys. I canalitzar el seu geni. “Chanel va donar llibertat a les dones, Saint Laurent li va donar poder”, sentenciava Bergé arran de la mort del creador.

Vestit amb dibuix pop al Centre Pompidou@_Hélène Mauri
Carles Gámez
Periodista i guionista. Ha treballat en premsa, radio i televisió, en programes de gènere cultural, debats, magazines, sèries documentals, musicals, etc. Guionista dels documentals “Serrat, el último trovador”( Discovery Channel), “Bruno Lomas” (Canal 9), “Monle, Món, Monleon”( FAFM/Levante Televisió). Autor de “Serrat. El canto libre”. Blume Ediciones, “Llach “. Edicions Tres i Quatre, “Los años ye-ye”. T&B Ediciones, “Serrat, de l’A a la Z”. Edicions de La Vanguardia, “Bailando los 70”. Midons Ediciones, “Celuloide de terciopelo”. Filmoteca Valenciana.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close