Teatre
Opinió
El relleu generacional
Que Pol López i Nao Albet estiguin fent de Vladimir i Estragon a l”Esperant Godot’ de Beckett a la sala que porta el nom del … Més
Gènere: Opinió
Teatre
Opinió
La provocació (teatral)
En escena, un home espera. Entra una dona, se saluden de manera amistosa. De seguida es despulla. Ell, també. I comencen a follar. Als auriculars … Més
Teatre
Opinió
Un teatre sense mites
Anna Lizaran, Fabià Puigserver, Ricard Salvat, Jaume Melendres, Carlota Soldevila… són alguns dels noms que han marcat el teatre català contemporani, figures que van ser … Més
Teatre
Opinió
L’ascensor teatral no funciona
La crisi econòmica brutal que va patir el nostre país no s’ha resolt, encara, des del camp teatral. Ni apareixen nous directors, ni surten nous … Més
Teatre
Opinió
Els musicals i la síndrome Eugenio
El 1987, només cinc anys més tard que la seva estrena a Nova York, Joan Lluís Bozzo posava de llarg al Teatre Grec de Barcelona … Més
Teatre
Opinió
VV.AA., Íntims, Projecte Ingenu i José y Sus Hermanas: històries de quatre companies
El teatre català contemporani existeix perquè té la capacitat de renovar-se contínuament i, sobretot, perquè els joves no s’han rendit. Sens dubte, el fenomen més excitant dels últims anys ha estat el naixement de companyies formades per artistes de tot el territori que han fet una aposta clara per trencar el discurs tradicionalista del teatre, amb una mirada europea gens castradora i ganes de dir coses noves. A més, cadascuna d’elles ha pogut créixer vinculada a una sala, que no ha estat mai de les grans del país: Sala Beckett, Teatre Akadèmia i Teatre Tantarantana. N’hi ha quatre que han excel·lit (Col·lectiu VV.AA., Íntims, Projecte Ingenu i José y Sus Hermanas), especialment per tot el que se n’ha derivat. En fem un retrat.
Teatre
Opinió
El domini del teatre català: un miratge?
La presència de dramatúrgia catalana aquesta tardor a la cartellera de Barcelona és aclaparadora, amb autors contemporanis al Goya, La Villarroel, el TNC, la Beckett, … Més
Teatre
Opinió
Val la pena el nostre patrimoni teatral?
Fa molts anys que el TNC (i pocs més) intenta rescatar molts clàssics del patrimoni teatral català, textos oblidats al fons del calaix, que ningú … Més
Teatre
Opinió
Entre ‘Falaise’ i ‘Nada es imposile’
Són dos espectacles superbs, tècnicament perfectes. I són dos muntatges que no tenen res a veure, però que poden, alhora, omplir platees i meravellar espectadors … Més
General
Opinió
El capvespre de Plácido Domingo
A tots ens agradaria viure en un món en què es respectés la presumpció d’innocència i on s’evités caure en el linxament públic de qui … Més
Teatre
Opinió
Posi’m cinc iaies i tres nens
El teatre comunitari, per fi, té un lloc gairebé fix a la cartellera oficial, amb obres com ‘Càsting Giuletta’, ara al Lliure, o ‘Mateix dia, … Més
Òpera
Opinió
L’òpera, el millor invent de la política
Afirmar que l’òpera, així com tots els cosins germans que sorgeixen del teatre cantat, manté una relació estreta amb la política és una mera i … Més