Exposicions

Gervasio Sánchez, la immediatesa del fotoperiodisme

Arts Santa Mònica presenta la mostra fotogràfica Activistes per la vida en la que el fotògraf i periodista recull el testimoni d’activistes d’Hondures i Guatemala que lluiten per la defensa de la natura i dels drets humans. En aquests dos països, la protecció de les terres entra en conflicte amb els interessos d’inversors, que extreuen amb impunitat recursos naturals i matèries primeres per vendre-les al mercat mundial. Aquest projecte ha estat organitzat per l’Associació Entrepobles i finançat por l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Institut dels Drets Humans de Catalunya.

Gervasio Sánchez. Activistes per la vida.
Arts Santa Mònica
La Rambla, 7. Barcelona
Fins al 14 de març de 2021

En els territoris actuals de Guatemala i Hondures s’hi van establir els pobles que van donar origen a la civilització maia, una de les més avançades de l’antiguitat. Aquests poblats van veure truncat el seu futur amb l’arribada de la colonització espanyola. A partir de llavors es va interrompre el creixement propi i es va imposar l’explotació al servei de les potències colonials. En ser dos dels països més rics del planeta en hàbitats naturals, el colonialisme va tenir com a finalitat principal l’apropiació d’aquestes matèries primeres que les regions oferien, i continuen donant, en abundància.

10.11.2020, Barcelona Exposició fotogràfica “Activistes per la vida”, de Gervasio Sánchez. foto: Jordi Play

La lluita per la custòdia del sòl per part d’algunes comunitats indígenes i camperoles de centreamericà és de vida o mort. L’avidesa per l’extracció de les seves riqueses sembla condemnar a les seves poblacions a viure en unes de les societats més injustes i violentes. Dones i homes s’enfronten a les amenaces i abusos mentre pugnen en el seus territoris per protegir rius, boscos o muntanyes, garants del cicle de vida. Amb l’objectiu de guardar els seus espais naturals i donar continuïtat al seu projecte de vida ancestral, s’oposen a grups transnacionals que operen amb impunitat per a l’extracció dels recursos naturals —sobretot de mineria, hidroelèctriques i de monocultius. Combaten col·lectivament enfront a poderosos interessos econòmics alimentats per una extrema corrupció política. Amnistia Internacional ha declarat a Honduras i Guatemala com els països més perillosos per a tots aquells que protegeixen la natura. Les lleis d’aquests dos països afavoreixen els drets d’aquestes empreses, mentre que eliminen els dels seus ciutadans.

Miriam Miranda (Vallecito, Colón, Honduras). Coordinadora general de l’Organización Fraternal Negra de Honduras. Fotografia Gervasio Sánchez.

El reportatge Activistes per la vida de Gervasio Sánchez (Córdoba, 1959) retrata 40 d’aquests militants criminalitzats per governants corruptes, militars, empreses i sicaris.  Ens adverteix que cal qüestionar el model de creixement de consum material com a base de la societat del benestar. El seu missatge alerta de la devastació de la biodiversitat de molts territoris, fet que actua precipitadament sobre el canvi climàtic. La destrucció i la manca de perspectives econòmiques comporta greus condicions de vida per a molts col·lectius que es veuen abocats a una pobresa extrema o bé a buscar desesperadament noves oportunitats ens èxodes massius cap als Estats Units i Europa.

Teresa Reyes (Vallecito, Colón, Honduras). Membre del Comitè de Defensa de Terres de l’Organización Fraternal Negra de Honduras. Fotografia Gervasio Sánchez.

La líder indígena hondurenya Berta Cáceres, fundadora del Consejo Cívico de Organizaciones Populares e Indígenas de Honduras, fou assassinada a trets a casa seva el 2016 després d’anys de lluita ambientalista per defensar el riu Gualcarque quan s’oposava a la construcció d’una presa hidroelèctrica a l’oest del país. Però el seu cas no és pas una excepció sinó més aviat la norma. De fet les dones desenvolupen un paper decisiu en les estratègies de resistència i per això són víctimes d’abusos i violència patriarcal amb alts índex de feminicidis que han quedat totalment impunes. Igualment la realitat guatemalteca demostra que moltes dones han estat violades des de fa varies dècades. Gervasio Sánchez ens apropa a quinze dones indígenes kekchís que van denunciar el 2011 agressions sexuals comeses entre el 1982 i el 1983 (durant la guerra civil), mentre els seus marits van ser assassinats o bé segueixen desapareguts a dia d’avui. 

Retrats de dones indígenes kekchís (Guatemala), víctimes de violacions i agressions sexuals. Arts Santa Mònica. Foto: Jordi Play

Segons les dades que ofereix l’Associació Entrepobles, Guatemala és un país que depèn de l’extractivisme —de l’exportació de matèries primeres— i té una legislació nacional que afavoreix les inversions privades i deixa sense protecció legal les comunitats camperoles, la natura i els drets individuals. En els últims quatre anys, s’han registrat 1.641 agressions en contra de persones defensores dels drets humans; un 61% va afectar les defensores del territori. Hondures, el tercer país més desigual del món, també té lleis fetes a mida perquè les empreses transnacionals extractivistes intervinguin lliurament pel país. Des del 2009 s’han aprovat 384 projectes miners, 48 projectes de grans preses hidroelèctriques i 123 de petites, i el cultiu extensiu de palma africana ja ocupa més de 300.000 hectàrees. Els pobles camperols i indígenes, amb les seves formes de vida ancestrals i sostenibles, viuen sota la persecució de les empreses estrangeres. El 2017 es van registrar 389 feminicidis i des del 2010 han mort més de 120 activistes ambientals.

Marcela Chacach (Los Pajoques, Guatemala). Líder cakchiquel que s’ha organitzat per lluitar contra una empresa cimentera. Fotografia Gervasio Sánchez.

Activistes per la vida, articulada entorn a una exposició fotogràfica, desplega un seguit de formats audiovisuals i didàctics per construir un pont de solidaritat amb les persones defensores i les seves comunitats. L’exposició inclou una aula virtual amb material pedagògic per a alumnes de secundària creada per l’Associació Entrepobles amb la col·laboració d’especialistes en el camp de la docència de la Universitat de Barcelona i en la defensa d’Amèrica Llatina. A més, l’editorial Blume ha publicat Activistes per la vida, en una doble edició en català i castellà, que recull tots els testimonis de l’exposició.

Lorena Cabnal (Ciudad de Guatemala). Indígena xinka, desterrada per denunciar la violència sexual. Fotografia Gervasio Sánchez.

Gervasio Sánchez és expert en conflictes bèl·lics i crisis humanitàries, particularment a l’Amèrica llatina, Àfrica, Àsia i Europa, en especial sobre el conflicte de l’antiga Iugoslàvia. Els seus reportatges són àmpliament difosos en diaris i revistes i és un dels fotoperidistes més reconeguts a nivell mundial, premiat en nombroses ocasions (Premi Nacional de Fotografia i Premi Drets Humans (2009) o Premi Ortega y Gasset (2008), entre un llarg etcètera). Aquests guardons reconeixen els seus meritoris treballs com a fotògraf i periodista especialitzat en hostilitats internacionals que el converteixen en els ulls i la consciència de l’opinió pública. A més, destaquen el seu risc i compromís com a corresponsal de guerra en servei a la veritat.

César Augusto (Finca Las Palmeras, Suchitepéquez, Guatemala). Coordinador del Comité de Unidad Campesina a la costa sud de Guatemala. Fotografia Gervasio Sánchez.

Entre les seves publicacions destaquen El Cerco de Sarajevo (1995), Vidas Minadas (1997 i 2002); Kosovo, Crónica de la deportación (1999); Niños de la guerra (2000); Los ojos de la guerra, en homenatge a Miguel Gil (2001) juntament  amb Manuel Leguineche; La caravana de la muerte. Las víctimas de Pinochet (2001);  Cinco años después. Vidas Minadas (2002); Latidos del tiempo (2004), juntament amb l’escultor Ricardo Calero; Salvar a los niños soldados (2004); Sierra Leona, guerra y paz (2005); Vidas Minadas, Diez años (2007) i Sarajevo, 1992-2008 (2009). Des de 1998 és enviat especial per la pau de la UNESCO.

Segons el mateix Gervasio Sánchez el que cal és donar visibilitat a les víctimes per conscienciar el món de la violència extrema que pateix una part de la població del planeta. Està convençut que si un conflicte no té imatges i no es documenta, resulta invisible i no existeix. Considera que la fotografia no necessita traducció i que les imatges són més punyents i colpidores que les paraules.

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (UB). Membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA) i de l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA).Ha desenvolupat la crítica d’art al diari Avui (1982-2007 i 2010-2011), a les emissores radiofòniques Catalunya Cultura (1999-2002) i Ona Catalana (2000-2004). Segueix exercint aquesta tasca en revistes i mitjans especialitzats. Ha estat Directora de l’Arts Santa Mònica (Barcelona. 2013-2014). Ha coordinat i comissariat més d’un centenar d’exposicions i és autora de llibres i monografies sobre temes d’art contemporani.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close