Patrimoni

Girona Episcopal

Fa unes setmanes vam publicar en aquest mateix mitjà un article dedicat a la tasca que realitza Catalonia Sacra, un projecte conjunt dels 10 bisbats amb seu a Catalunya creat amb la voluntat de dinamitzar el patrimoni cultural de l’Església.

L’Església a Catalunya, com a molts punts d’Occident i del Nou Món, és propietària i gestora de gran part dels tresors culturals del nostre passat.. D’altres vegades el seu valuós llegat ha passat a mans públiques o resta gestionat per tercers. Però no podem negar el seu extraordinari patrimoni cultural –arquitectònic, pictòric, escultòric, documental… –

Sovint, ciutats mitjanes amb diferents titularitats en els seus equipaments culturals ofereixen entrades conjuntes. D’altres ciutats opten per crear carnets o targetes amb descomptes, i d’altres simplement no ho fan. Però hi ha ciutats que fan un pas més. Una d’aquestes és Salzburg.

Vista de la zona del Dom Quartier de Salzburg: Font: Salzburg.info.

La ciutat bressol de Mozart, Wölfl, Mohr o Kreidl, i coneguda pel seu llegat barroc o el festival de música, reuneix en un sol espai de la ciutat la catedral –el Dom- el palau dels arquebisbes electors –s’ha d’entendre que Salzburg restava sota el seu poder tal com un estat-, diferents monestirs, cementiris i col·leccions d’art. Aquesta zona de la ciutat s’ha batejat com a “Dom Quartier”: el barri de la catedral.

Així, el “Dom Quartier” de Salzburg inclou la visita conjunta a: la catedral, la residència dels arquebisbes electors, el monestir de Sant Pere –on hi radica una extraordinària “wunderkammer” o cambra de meravelles, el museu de la catedral i la col·lecció Rossacher dels museus de la ciutat. 

Logo del Dom Quartier de Salzburg. Font: domquartier.at

“Dom Quartier” és una marca que aglutina en un sol tiquet cinc espais, però al mateix temps un segell que remarca la qualitat d’un conjunt patrimonial. Una marca sota la qual s’ha creat una referència turística de qualitat, no només a Àustria sinó a Europa. Ja que hem de considerar Salzburg com una de les ciutat de més renom internacional i amb un pòsit patrimonial extraordinari.

Certament, aquest és un model exportable i que s’ha exportat. En tenim un exemple fins i tot a casa nostra: Girona Episcopal. Amb una sola entrada el públic pot visitar tres dels elements artístics més destacats de la ciutat sota el domini del bisbe: la catedral, la basílica de Sant Feliu i el Museu d’Art de Girona –situat al palau episcopal-.

Logo de Girona Episcopal.

Resulta innegable el poder d’atracció de Girona. Des de temps de l’alcalde Nadal, s’ha treballat amb una promoció de la ciutat que l’ha convertit en un punt ineludible de la geografia catalana. A més disposa d’un patrimoni extraordinari, en part gràcies a la seva seu episcopal.

Així, Girona Episcopal, resulta un punt positiu pel visitant. Amb una sola entrada pot accedir a tres dels espais més importants, en l’àmbit patrimonial, de la ciutat. Fins i tot ens agradaria proposar un recorregut.

Començant-lo per la basílica de Sant Feliu, que fins al segle X fou catedral de Girona. En el seu interior, mostra extraordinària del gòtic català del segle XIV, conserva un conjunt arquitectònic i artístic de primer ordre. Amb intervencions barroques, neoclàssiques i modernistes, també hi trobem un conjunt de sarcòfags romans i paleocristians, el sepulcre de Sant Narcís –patró de Girona- o les restes del conjunt del Sant Sepulcre d’Aloi de Montbrai, que actualment s’estan restaurant. 

Tapis de la Creació. Font: Wikicommons.

A només un pocs metres i uns quants esglaons, podem arribar a la catedral. Centre de la seu episcopal de Girona, creada al segle IV i sota la província eclesiàstica de Tarragona, és coneguda per esdevenir un dels exemples més importants d’art gòtic d’Europa. És un veritable joier de tot el patrimoni conservat al seu interior. Des de l’obra mestra del tèxtil romànic, el tapís de la creació, passant per peces com l’arqueta d’Al-Hakam II, la figura de Sant Carlemany, el retaule major o la llitera de la Mare de Déu. Un conjunt excepcional que ens emmarca l’art i les arts des del segle X al XXI.

El que durant segles fou la casa del bisbe de Girona, el palau episcopal, a dia d’avui és la casa de les muses: el Museu d’Art de Girona. Un espai ineludible pels amants de l’art i la cultura. Amb una col·lecció que lliga peces des del romànic fins al segle XXI, s’ha convertit en un dels museus d’art més importants del país. Disposa d’obres mestres procedents de diferents punts de la demarcació de Girona i amb una programació d’exposicions molt interessant.

Dins del seu fons trobem artistes com: el Mestre de Cabestany, Bernat Martorell, Borrassà i Vergós, Pere Oller, Cascalls, de Borgonya, Mates, Massys, Rovira el Vell, Tramulles, Vayresas, Urgell, Casas, Rosiñol, Dalí, Clavé, Pelegrí, Blay, Aguilar … El bo i millor de l’art català i gironí de tots els temps.

L’exemple de Girona, i també el de Salzburg, pot ser interessant per la resta de seus episcopals i arquebisbals de casa nostra. Alguns ja han optat per potenciar, d’una forma més singular el seu patrimoni. A Barcelona, fa uns dies, va donar-se a conèixer una iniciativa que facilitava l’accés amb una sola entrada a la Catedral, Sant Pau del Camp i Santa Maria del Mar. Tres dels grans centres religiosos medievals de la ciutat.

Sembla que és i serà un camí que seguiran d’altres ciutats i poblacions. Una forma és fàcil i també sostenible de visitar, conèixer i apreciar el nostre patrimoni.08

Damià Amorós Albareda

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close