Exposicions

Gorka Chillida. Deixar de dominar la matèria per comprendre’n la forma

Arribo al carrer del Rec, núm. 65, al cor del barri d’El Born. Allà m’esperen Irene Altaió i Gorka Chillida. Un gran rètol informa que el local comercial està disponible. Mentrestant, s’acull una mostra pop-up comissariada per Irene Altaió amb escultures i dibuixos de Gorka Chillida.

Cristal·lització simultània
Pop Up
C/ Rec, 65, baixos. Barcelona
De dimecres a diumenge, 12-14h – 17-20h
Altres horaris amb cita prèvia (irenealtaio.born@gmail.com)
Fins al 23 de desembre de 2020

Gorka Chillida (Sant Sebastià, 1981), actualment resident a Barcelona, treballa principalment l’escultura. Començà amb la pedra, derivà cap a la fusta i, finalment, trobà el ferro. Quan parla, les mans ocupen l’espai, busca els límits amb el cos, és volum i matèria, amb el moviment del braços abraça els buits. Els primers treballs eren figuratius (principalment animals i motius naturals) fins que abordà l’abstracció a partir de fer cirurgia a les formes, un exercici que li permeté penetrar en els espais interiors de l’escultura. A partir de llavors les branques i els arbres havien deixat de ser això precisament: branques i arbres. De tarannà tranquil i meditatiu, no gaire amic de les multituds, ferm de principis i amant de les rutines, considera tan important l’acte de preparar-se per treballar com el procés de treball en ell mateix. Chillida ha nascut per ser escultor.

Gorka Chillida treballant durant el confinament, Barcelona, abril de 2020. Foto: Irene Altaió.

L’exposició ‘Cristal·lització simultània’ que acaba d’obrir a dos locals comercials contigus d’El Born mostra un total de cinquanta-dues obres inèdites en paper, de format divers, realitzades a partir de la pandèmia, deu peces escultòriques concebudes entre 2016 i 2018 que havien estat exposades a Cadaqués i a Sant Sebastià i un llibre d’artista que tractarem més endavant. Únicament una de les escultures, Gruta 3, i de fet una de les peces centrals del primer espai, no havia estat exposada anteriorment. Amb aquesta mostra Chillida guanya les parets i trasllada les formes de les seves escultures a un altre suport, entenent la totalitat del conjunt des de quatre conceptes: la naturalesa orgànica de les formes; el contrast entre la matèria i el buit, entre el blanc i el negre i entre el dintre i el fora; el caràcter interactiu dels agents que intervenen en cada composició que dóna lloc a ritmes i a seqüències de caràcter aleatori; i la geometria que, per mitjà de l’hexàgon, articula punts d’ancoratge o crea un sistema obert de combinacions i recombinacions múltiples. Tal com expressa Altaió: “Les peces de Chillida revelen un ordre que sembla replicar processos naturals d’autoassemblatge. Més que extreure referents formals de la natura, l’artista tracta l’obra com un organisme autònom que es regeix per les pròpies lleis internes”.

Vista de l’exposició ‘Cristal·lització simultània’ de Gorka Chillida. Foto: Raquel Celma.

La manera com s’han distribuït les peces en els dos locals ha vingut marcada, principalment, per les mides de les obres exposades: en un local hi van les peces de gran format i en l’altre les més petites. Conscients de la fragilitat i de la inestabilitat que estem vivint, i sabent que en qualsevol moment els locals poden ésser llogats, les peces no estan emmarcades i se subjecten per uns imants, un format més dinàmic i també efímer, adaptable i, per què no, transitori. La situació actual els ha fet adaptar-se a la situació i no assumir riscos. Mentre sigui possible, des dels dos espais es vol donar a conèixer l’obra de l’artista donostiarra i brindar l’oportunitat d’adquirir-la a uns preus assequibles.

Si resseguim el procés creatiu de Chillida, copsem com entra a les cavitats de les formes i com aquestes s’expandeixen. Per mitjà del tub amb l’escultura i de l’hexàgon en els dibuixos, l’artista deixa ser a les coses allò que són. Si Miquel Àngel alliberava la forma del bloc de marbre, fent-la emergir des de dintre, Gorka deixa de dominar-la per comprendre-la. Les formes que es generen en aquest deixar fer són plenes de vida; el patró a partir del qual l’escultor intervé la matèria o el suport articula una relació entre organismes independents. És una mena de deixar-se portar a partir d’unes intervencions inicials en les quals continuar creixent.

Vista de l’exposició ‘Cristal·lització simultània’ de Gorka Chillida. Foto: Raquel Celma.

El fet de no disposar d’un taller a Barcelona en el context de la pandèmia i de necessitar activar un procés meditatiu, va portar Chillida a dibuixar com una forma d’ocupar el temps. A mà alçada, en monocrom, i amb les eines bàsiques del dibuix tècnic, començà a articular unes formes que interactuaven, que es movien per l’espai d’una forma natural i atzarosa. L’efecte zoom aplicat a les formes que anaven emergint, el va traslladar de l’efecte macro a la visió micro. Els dibuixos esdevenien, així, cèl·lules, ciutats, organismes vius, planimetria, clarament alguna cosa que s’està gestant, que és plena de vida.

Fou aleshores que l’artista tornava a sentir el material, entenia el dibuix d’una altra manera. I és que Chillida considera que els canvis arriben fruit d’una necessitat i de forma inevitable. En un acte de valentia, en el jove escultor sempre hi ha la necessitat de seguir buscant, d’acceptar el procés, el camí, que el durà a fer el salt. Així doncs, assumeix el repte de treballar amb uns materials i unes formes i una vegada entén el mecanisme, sap com es fa, salta. Afirma que no sap utilitzar els colors però, a la vegada, els veu arribar. Precisament, quan Chillida comprèn, l’obra avança. I és quan comprèn que també escriu. Tot aquest corpus creatiu ens arriba a nosaltres, els espectadors, en forma de dispositiu que cal activar amb la mirada i amb el pensament.

Llibre d’artista Cançó muda, de Vicenç Altaió i Gorka Chillida. Inclou 3 estampes digitals giclée i un poema en 3 versions (cat, eus, cast). ed. 20.
Poema “Cançó muda” recitat per Vicenç Altaió

No volem acabar aquest article sense fer un esment especial al llibre d’artista “Cançó muda” que es presenta amb aquesta exposició. Es tracta d’una edició de vint exemplars signats i numerats i quatre H.C, treballada amb molta cura i dissenyada i maquetada per Irene Altaió que conté un poema en català de Vicenç Altaió, traduït al basc i al castellà, i tres estampes digitals giclée de Gorka Chillida impreses per Tinta Invisible edicions. El pas de les generacions i la creació d’un món nou en continuïtat i originalitat és la manera com Vicenç Altaió defineix un text en què el protagonista és un arbre. Gorka Chillida escull tres versos del poema i en fa tres dibuixos, tres moments del poema que evoquen l’aire, l’arbre i la terra, una forma d’ocupar de nou l’espai per part de l’artista. El llibre és aire: la caixa de metacrilat que acull el llibre, el text imprès en paper vegetal, el contrast entre la matèria resseguida de la paraula “Cançó” i el buit que deixen les lletres que composen “muda” i que en conformen el títol. Un joc de transparències per a un format d’objecte exquisit i especial.

I sí… Eduardo Chillida era l’avi de Gorka Chillida. Us fem sortir del dubte.

Judith Barnés
Judith Barnés: darrers articles (Veure-ho tot )

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close