Disrupcions

Hangar, un espai de creació híbrid d’arts visuals que s’interessa per l’art, la ciència i les noves tecnologies

Des del 2017, Lluís Nacenta (Barcelona, 1976) és el director d’aquest centre, situat al Poblenou, un equipament que ofereix als artistes recursos materials i tècnics, així com un context d’experimentació i de lliure transferència de coneixement.

Lluís Nacenta, Director d’Hangar, al seu despatx. Fotografia: Cortesia Hangar.

Hangar. Centre de Producció i Investigació en Arts Visuals
Emilia Coranty, 16. Edifici Can Ricart. Barcelona

Les operacions de transformació urbana d’àrees obsoletes són una constant en ciutats que es troben en cicles econòmics expansius. Els canvis en la indústria generalitzats durant la segona meitat de segle XX van ser especialment visibles en algunes àrees, com el Poblenou de Barcelona on se succeïen les grans inversions immobiliàries. L’any 2000 l’Ajuntament de Barcelona va impulsar un gran projecte de transformació del barri industrial per crear un nou districte de la innovació. Una política municipal favorable que es va concretar en el programa Fàbriques de Creació (2007) que suposà l’adaptació d’espais en desús, distribuïts per la ciutat, per transformar-los en nous espais generadors de cultura, situant la creativitat i el coneixement a una posició central del discurs de la política de la ciutat. Es tracta d’una xarxa viva d’equipaments de titularitat municipal a través d’un conveni específic per a la seva gestió. Al Poblenou, Hangar, La Escocesa i l’Obrador de la Sala Beckett formen part d’aquesta xarxa; centres de creació que reben el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per al seus programes anuals. Igualment Palo Alto, situat en aquesta zona, fou pioner als anys 90 de la transformació d’un patrimoni industrial per a usos creatius.

Una de les principals herències industrials d’aquest barri és l’antiga fàbrica de Can Ricart, fundada el 1855, que també es va veure afectada per una decisió d’enderrocament però que, gràcies a mobilitzacions del teixit artístic presents en aquests espais, es va parar. Des del 1997, una part de Can Ricart l’ocupa Hangar, un centre dedicat a la investigació i producció artística que ha anat desenvolupant i fent créixer el seu projecte. La missió d’Hangar, Centre de Producció i Investigació en Arts Visuals, és recolzar als/les creadors/es en totes les fases del procés de producció de les arts visuals, i contribuir a la millor consecució de cadascun dels seus projectes. La resta, envers 7.000 m2 varen ser cedits a la Universitat de Barcelona per posar en marxa el projecte Minera-Parc de les Humanitats i les Ciències Socials, a més d’un campus dedicat als estudis audiovisuals. El 2015 es va signar el conveni de cessió i es va presentar un ambiciós programa que no ha tirat endavant.

Hangar. Façana exterior de l’equipament situat al Poblenou de Barcelona.. Fotografia: Cortesia Hangar.

Parlem amb el Director d’Hangar, Lluís Nacenta, professor, escriptor i comissari en els camps de la música i l’art contemporani. És llicenciat en matemàtiques, titulat superior en piano, màster en estudis comparatius de literatura, art i pensament i doctor en humanitats.

Els directors d’Hangar sempre han tingut un efecte revitalitzador en el sector artístic de Catalunya que ha servit de revulsiu, justament pels seus perfils. Quan el 2017 et fas càrrec de la direcció, després de vuit anys que Tere Badia estigués al capdavant, quin és el projecte que vas proposar i estàs implementant?

Abans de res, voldria subratllar que, en el meu cas, estic podent dur a terme el projecte que vaig presentar al concurs de direcció d’Hangar el 2017. Això és cada dia més rar en el nostre context cultural, i em sembla un símptoma inequívoc de la salut política d’Hangar. Un concurs de direcció és un compromís col·lectiu amb un model de governança, no és només un procediment per escollir a la persona que ha d’ocupar aquesta responsabilitat durant un temps determinat.

El meu projecte per Hangar se centra en l’acompanyament del treball de l’artista contemporani, procurant-li recursos, mitjans materials i humans i un context local i internacional pel desenvolupament de la seva tasca; reforça la col·laboració dels artistes amb els col·lectius de makers i hackers que, més desvinculats del jou de la noció de l’autoria, poden afectar la producció artística més enllà del marc ben delimitat de l’assistència tècnica; posa, així mateix, un accent molt clar sobre la noció de l’artista com a investigador, reivindicant l’art no només com a pràctica estètica, sinó com a pràctica de construcció del coneixement o, més precisament, d’una xarxa interconnectada i complexa de coneixements; i, finalment, dóna una prioritat clara a l’autonomia tecnològica de la pràctica artística, fent una defensa decidida de les eines digitals lliures, locals i federades.

Hangar. Espais de treball amb equips audiovisuals i consultoria tècnica especialitzada per a la producció de peces d’art tecnològic. Fotografia: Cortesia Hangar.

Has formulat un marc programàtic que posiciona Hangar com un espai referencial de suport a la comunitat artística, afavorint relacions multidisciplinàries i acollint sensibilitats diverses. Quins són els serveis i programes que porteu a terme i quins són els recursos materials i tècnics que poseu al servei dels artistes?

Ens esforcem per procurar als artistes un lapse d’espai i de temps pel seu treball, unes instal·lacions d’ús individual i col·lectiu, unes eines, un acompanyament i assessorament tècnic i un context per a la col·laboració, l’aprenentatge i la recerca. Per lapse d’espai i de temps em refereixo a un marge obert a l’experimentació, l’assaig, el prototip i, és clar, l’error. Les beques de producció d’Hangar no demanen cap resultat, ni en forma de peça ni en forma d’exposició, al final del termini de recerca i producció. L’artista no pot treballar permanentment sota la pressió finalista dels deadlines i la presentació pública de la peça acabada.

Pel què fa als programes, tant el programa d’activitats d’Hangar com els de transferència de coneixements i de recerca són concebuts no només perquè els artistes i col·lectius residents (i la comunitat més àmplia d’artistes que col·laboren esporàdicament amb Hangar) hi participin, sinó que fem el possible per pensar-los amb els artistes, des dels seus interessos específics, i sovint els convidem a involucrar-se, al costat de l’equip d’Hangar, en la concepció, desenvolupament i coordinació d’aquests programes.

Els recursos materials i tècnics són principalment els espais de treball (alguns d’ús individual, d’altres d’accés col·lectiu, segons disponibilitat de calendari), els equips audiovisuals i l’assessorament de tècnics especialitzats amb una àmplia experiència en la concepció i producció de peces d’art contemporani i, específicament, d’art tecnològic.

Hangar. Espais de treball equipats amb mitjans i assessorar per tal de dur a terme processos de producció artística. Fotografia: Cortesia Hangar.

Una de les qüestions més importants per a un artista és la seva incorporació en el circuit professional. Quina és la estratègia d’Hangar per ajudar als artistes a inserir-se en el terreny professional?

Són diverses. Una de molt important és l’esforç per a la internacionalització del treball dels artistes d’aquí. Cada any duem a terme programes d’intercanvi entre residències artístiques (amb Stuttgart, amb Bregenz, amb Madrid, amb Buenos Aires, amb Rotterdam, etc.) que permeten a artistes del nostre context anar a treballar fora, i que artistes procedents d’altres països s’integrin durant unes setmanes al col·lectiu de  residents d’Hangar. Així, inclús en el cas que no obtinguin cap de les beques per a fer una residència fora, pel sol fet de ser residents a Hangar, els artistes s’integren a una comunitat creativa amb connexions internacionals.

Una segona estratègia per la professionalització dels artistes consisteix a procurar-los el finançament, els espais, les eines i l’assessorament per tal d’assajar i de dur a terme efectivament processos de producció artística. Des de la preparació del pressupost i el calendari, fins a la finalització de la peça o del prototip, passant pel seu disseny, per la selecció dels materials i els proveïdors i la comunicació dels processos i dels resultats possibles (amb l’assessorament i participació de l’equip d’Hangar en totes les fases), poder dur a terme un projectes de producció artística suposa una experiència decisiva per a la consolidació de l’artista com a professional.

Una tercera estratègia és la facilitació de la col·laboració dels artistes amb les galeries, centres d’art i museus del nostre context. Estem reforçant el programa d’studio visits als tallers dels artistes, i hem establert un nou conveni amb l’Associació Art Barcelona, per tal de facilitar el màxim que els galeristes i els col·leccionistes del nostre context coneguin de primera mà el treball dels residents d’Hangar.

Hangar. Espais de treball on els artistes residents s’integren a una comunitat creativa amb connexions internacionals. Fotografia: Cortesia Hangar.

Quina és l’aposta estratègica de col·laboració amb altres centres nacionals i internacionals de producció i recerca artística, acadèmica i científica? Com ancoreu els projectes artístics amb altres sectors per a l’intercanvi professional d’experiències i de coneixement pràctic i teòric?

El programa de direcció d’Hangar pel període 2018-2022, pel què em demanaves a l’inici, suposa una aposta decidida en aquesta direcció. A més dels programes d’intercanvi de residències artístiques internacionals, Hangar està reforçant els vincles i establint-ne de nous amb les universitats, per una banda, i amb centres de recerca artística i científica, tant d’aquí com de fora. En el context de CAiRE (Clúster d’Art i Recerca Experimental), col·laborem amb grups de recerca de la UOC, la UAB, la UB, la UPC i la UPF, i els projectes de recerca finançats per la Unió Europea que estem desenvolupant involucren centres de producció i de recerca artística internacionals, com BioArt Society de Helsinki, Kersnikova de Ljubljana, ZKM de Karlsruhe o Creative Coding Utrech, per mencionar-ne només alguns. Així mateix, en el marc d’aquests mateixos programes de recerca europeus, treballem amb institucions de recerca científica com l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.

Aquests programes no són només teòrics, sinó que s’articulen a partir de residències i de projectes de recerca i de producció artística. Un bon exemple d’això és la col·laboració que iniciem l’any vinent amb el CERN, en el marc del seu programa de residències artístiques Collide.

Hi ha una frase teva que m’agrada molt i que diu: ”La ciència tendeix a donar respostes, però l’art és el que fa preguntes”. Segons tu, quina és la utilitat de l’art? Creus que els científics estan disposats a treballar amb els artistes per avançar en les seves investigacions?

Hi ha un poema de José Ángel Valente, que és important per mi personalment, que comença amb el vers «Un poeta debe ser más útil que ningún ciudadano de su tribu», i que acaba reconeixent, al darrer vers, «su misión es difícil». Sóc un militant convençut a favor de la tasca difícil del poeta, que el converteix en el ciutadà més útil de la tribu. Penso que la principal dificultat de l’art contemporani no és altra que la seva autonomia, la seva definició com a espai d’excepció, en el què tots els significats queden en suspens i, amb ells, la capacitat d’interpel·lació i d’acció política.

Per altra banda, l’especificitat de l’art, el seu tret característic més rellevant, és que és una forma de coneixement holístic. En una peça artística tot és rellevant, tots els aspectes de la vida i tots els camps de coneixement poden relacionar-s’hi potencialment. Només l’art té aquesta capacitat d’interdisciplinarietat (i de transdisciplinarietat, perquè l’art transcendeix les disciplines) radical. Pensem en la pandèmia que ens assola actualment, o en la crisi climàtica que ens amenaça… si d’una cosa podem estar segurs és que el coneixement científic no és suficient per a posar-hi remei. Aquest coneixement ha d’anar de la mà d’una comprensió més profunda i integral de les nostres formes de vida, sense la qual no són possibles les transformacions col·lectives que ens han de permetre redreçar el camí. L’art és una eina privilegiada per a l’assoliment col·lectiu d’aquest autoconeixement profund i integral.

Conxita Oliver

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close